L’exposició itinerant Primera República 150 anys després, produïda per la Diputació de Barcelona, en el marc del seu programa de Memòria Democràtica, i impulsada conjuntament amb la UPF a través del Grup de Recerca, Nacions i Sobiranies (GRENS) i l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) del Departament d’Humanitats, té com a objectiu commemorar el 150 aniversari de la Primera República espanyola i difondre a tota la societat el coneixement d’aquell important episodi històric.

La mostra, abans de començar la seva itinerància durant prop de dos anys per diversos municipis de la província de Barcelona, es podrà visitar de l’1 de desembre del 2023 al 19 de gener del 2024 al distribuïdor de les aules 20.047-20.049, a la planta baixa de l’edifici Jaume I del campus de la Ciutadella. La inauguració acadèmica ha tingut lloc l’1 de desembre, a les 13.00 hores, amb la participació de Josep Pich, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF, coordinador del GRENS, i un dels comissaris de l’exposició, juntament amb els historiadors Pau Vinyes i Roig, F. Xavier Menéndez i Pablo (director del programa de Memòria Democràtica) i Alfonso Bermúdez Mombiela (aquest darrer no hi ha pogut assistir).

Josep Pich: "La Primera República pot ser vista com la darrera revolució democràtica europea del segle XIX, alhora que és el període contemporani en què els catalans han tingut més rellevància en la política espanyola"

Josep Pich, que ha començat la seva intervenció amb unes paraules de record a l'historiador Joan B. Culla, traspassat recentment, ha fet un recorregut per tota l'exposició, aturant-se a cada plafó, per explicar-ne el seu contingut i comentar-ne alguna de les imatges i textos, davant d'una trentena de persones. Ha apuntat que hi ha diversos "nivells" de profunditat per fer la visita, en funció del temps de què es disposi, que van des dels titulars i imatges, passant per l'explicació detallada dels textos, i finalment a través els codis QR, que permeten accedir una informació més exhaustiva.

Sobre la Primera República, que va ser el règim polític vigent a Espanya entre l’11 de febrer de 1873 i el 29 de desembre de 1874, Josep Pich afirma que “pot ser vista com la darrera revolució democràtica europea del segle XIX, alhora que és el període contemporani en què els catalans han tingut més rellevància en la política espanyola. La Primera República va ser efímera i convulsa, però fou l’embrió dels projectes que es concretaren en la Segona República, el 14 d’abril de 1931.”

Una dotzena de plafons per repassar els diferents episodis d’un període transcendental

L'exposició, en la qual també han col·laborat l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona així com l’associació cultural Tot Història (que s’encarregarà de la itinerància), posa l’èmfasi en l’impacte de la I República a Catalunya i en els fets ocorreguts al nostre territori. També en el lideratge que els republicans federals catalans van exercir a Espanya i en el paper cabdal que va desenvolupar la Diputació de Barcelona en els intents de crear un estat federat català dins la República federal espanyola.

Està formada per dotze plafons, que tracten els següents temes: Introducció. El sexenni revolucionari; La proclamació de la República; Tendències polítiques i univers de partits durant la República (I i II); La tercera guerra carlina a Catalunya; La presidència de Figueras. Els intents de de proclamació de l’estat català federal; els governs de Pi i Magall i Salmerón. La insurrecció cantonal; La presidència de Castelar i la fi de la república democràtica; La presidència de Francisco Serrano (1874), La Guerra de Cuba; i finalment, el moviment obrer durant la Primera República.

Primera pedra de la democràcia a Espanya

L’exposició dona a conèixer aquella experiència política, una escola de ciutadans responsables, de democràcia directa i de participació, que en bona part va suposar l’arrencada del sistema polític espanyol contemporani i que a Catalunya va tenir una especial repercussió. Catalunya, mitjançant importants polítics republicans federals, va fer una transcendental aportació en persones i idees a aquell projecte que ha passat a la historiografia com a fallit però que va suposar la primera pedra de la democràcia i de la concepció composta i federal d’Espanya.

El grup de recerca GRENS, que ha assumit la supervisió científica de la mostra, té la I República entre els seus eixos de recerca i divulgació, com ho demostren la jornada sobre aquest període organitzada el 14 d’abril del 2023 a la UPF, o l’article “La Primera República a Catalunya” (pàgina 2) que Josep Pich va preparar dins de la revista Plecs d’Història Local de l’Institut Ramon Muntaner.

D'altra banda, la passada primavera la Biblioteca de la UPF va fer un prestatge virtual (i exposició bibliogràfica) amb motiu d'aquesta commemoració històrica, sota el títol "150 anys de la Primera República espanyola (1873-1874)"