Des del Centre d'Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra observem de forma positiva que s'obri el debat sobre la producció industrialitzada d'aliments d'origen animal. També celebrem la voluntat política i el corrent d'opinió favorable per acabar amb les macrogranges –explotacions intensives amb centenars o fins i tot milers d'animals confinats en un espai molt reduït. La major part dels animals explotats al sector alimentari, tant terrestres com aquàtics, es troben en instal·lacions d'aquest tipus. La fi de les macrogranges suposaria la fi de la major part dels danys, i un dels pitjors, que els éssers humans causem als altres animals sota el nostre control directe.

En aquest sentit, cal recordar:

Les macrogranges produeixen la concentració de patiment animal més gran i menys justificable. Això és així tant pel nombre de víctimes com per les característiques del confinament a què se sotmet els animals, i que pateixen durant tota la seva vida, ocults a la vista i la supervisió pública.

La carn no és necessària per a la salut. Les afirmacions relatives a la necessitat d'explotar animals per poder alimentar els éssers humans obvien les moltes evidències científiques i organismes que donen suport a les dietes basades en plantes, així com els milions d'humans que apliquen aquestes dietes en benefici de la seva salut.

Les macrogranges són perilloses. Afavoreixen la formació de malalties zoonòtiques i a més estan lligades a un ús intensiu d'antibiòtics i altres fàrmacs en els animals, amb el consegüent impacte en l'emergència de bacteris resistents a aquests fàrmacs.

Les macrogranges són un atemptat ecològic. Són un desastre des del punt de vista mediambiental local, per la contaminació que produeixen, i també són un desastre global pel seu efecte sobre l'escalfament global. I mentre que és molt difícil eliminar altres causes de l'escalfament o la contaminació local, no és difícil no tenir macrogranges.

Les macrogranges no donen feina. les macrogranges redueixen els llocs de treball, especialment pel que fa a la producció d'aliments basats en plantes (en reduir l'extensió disponible per cultivar-les) i el turisme rural que desplacen. Tampoc no són l'esperança del despoblament rural, sinó tot al contrari. Allò que es valora del món rural –la no-industrialització, l'aire net, la natura sense contaminar– és precisament el que destrueix una macrogranja –una aglomeració d'animals patint que emet gasos i sòlids nocius.

L'alternativa basada en plantes és una millor opció. Ho és no sols des del punt de vista ètic, sinó també econòmic i social. Al nostre país tenim un clima excel·lent per a la producció de fruites i verdures, el consum de les quals augmenta cada dia als països desenvolupats segons es van coneixent els avantatges mèdics de les dietes basades en plantes i com  aquestes suposen un estalvi en salut pública. Podríem convertir-nos en una gran potència en la producció de productes d'origen vegetal. La civilització ha d'avançar cap a una producció compassiva, ecològica i conscient dels riscs amb la salut. Les macrogranges són justament el contrari al progrés i les hem de rebutjar amb fermesa.

Per això, encoratgem la societat civil i les institucions polítiques a fomentar el trànsit del sector alimentari des de la producció de proteïna d'origen animal cap a la producció d'aliments d'origen vegetal respectuosos amb el medi ambient.

Descarregar el comunicat.