Els éssers humans van ser en el passat una petita minoria envoltada de milions d'altres espècies. Els altres animals ens inspiraven diferents emocions que anaven des del temor i la por a l'empatia o fins i tot l'amistat. Els humans admirem la bellesa i la intel·ligència dels altres animals, i moltes persones afirmen sentir amor per ells. Malauradament, també hem reduït dràsticament el nombre d'espècies existents i hem passat de menjar preses de tant en tant a construir granges industrials impulsores d'una dieta basada en la carn que, a més de causar enorme patiment als animals, té conseqüències desastroses sobre el medi ambient, les malalties globals i la fam al món. A més, fem servir animals per a l'entreteniment i en tot tipus d'experiments, incloent proves realitzades amb fins trivials.

Alhora, la humanitat ha fet enormes progressos ètics. Hem passat de pensar que no cal colpejar o fer treballar massa dur a esclaus i dones a rebutjar l'esclavitud i defensar la igualtat de gènere i de raça. Ens hem adonat que no només és la nostra tribu la que importa, i hem començat a veure que alguns principis ètics tenen validesa més enllà d'una nació, generació o fins i tot espècie. I mentre entre els filòsofs antics només alguns individus amb visió de futur argumentaven en defensa de les dones i els animals, avui en dia gairebé ningú nega que el patiment dels altres animals importa, ni que es pugui passar per alt els interessos d'un individu pel sol fet de pertànyer a una altra espècie. L'ètica animal s'ensenya avui dia en les principals universitats de tot el món i és un camp d'estudi cada vegada més gran no només en filosofia, sinó també en política, sociologia, psicologia, comunicació, etologia, biologia evolutiva, literatura, educació i dret –sobretot des que el Tractat de Lisboa (2009) va reconèixer la rellevància jurídica del patiment dels animals per la legislació europea.

Tot i aquests esforços, encara som objecte de prejudicis inconscients de tipus sexista i racista i, fins i tot amb més freqüència, ens dominen els prejudicis antropocèntrics i especistes. Aquest tipus de biaixos ideològics afecten no només la forma en com percebem el món i dissenyem les institucions i doctrines morals, sinó fins i tot la forma de parlar, ensenyar i difondre les notícies. La detecció dels prejudicis antropocèntrics i especistes en els diferents àmbits socials, així com la comprensió dels diferents impactes que les indústries basades en l'explotació animal tenen en camps com la salut, la pobresa o la sostenibilitat, requereix d'un enfocament multidisciplinar. L'UPF-Centre for Animal Ethics (UPF-CAE) té com a objectiu facilitar aquesta confluència de camps perquè les universitats puguin contribuir a que la societat sigui més humana i sostenible.