S’ha fet públic que la Fundació Parc Científic de Barcelona–PCB (pertanyent a la Universitat de Barcelona) ha contractat els serveis de l’empresa Vivotecnia per a realitzar proves d’un fàrmac amb cadells de la raça beagle, els quals està previst que morin durant l’experiment o siguin sacrificats al final. 

Des del Centre d’Ètica Animal de la UPF, condemnem la contractació d’una empresa que està sota investigació judicial per violència il·legal contra els animals, demanem que s’incentivi el trasllat a santuaris o cases d’acollida dels cadells que no morin durant l’experiment, i el seu estat ho permeti, i encoratgem a fer ferma la direcció que marca la regulació europea per a l’abolició de l’experimentació amb animals i l’escrupolosa aplicació, mentre això no succeeixi, dels principis de reemplaçament, reducció i refinament.

Addicionalment, volem formular una sèrie de reflexions i qüestions que creiem rellevants:

En primer lloc se suposa que les universitats, i en especial les públiques, han de liderar els canvis i reformes necessaris per millorar la societat. No s’entén que una entitat vinculada a la Universitat de Barcelona hagi contractat els serveis d’una empresa privada que es troba al centre d’uns dels escàndols recents més importants a Europa en matèria d’experimentació amb animals. La declaració del rector d’aquesta universitat, afirmant que la contractació la fa una empresa externa a la UB que està allotjada al PCB, potser eximeix la universitat de responsabilitat legal, però no pas  de la responsabilitat moral que té la institució.

En segon lloc, la llei estatal (Real Decreto 53/2013, de 1 de febrero, por el que se establecen las normas básicas aplicables para la protección de los animales utilizados en experimentación y otros fines científicos, incluyendo la docencia, article 30) si bé no obliga a donar en adopció, reallotjar o retornar al seu habitat els animals que no morin durant els experiments, sí contempla aquestes opcions si la salut dels animals ho permet i no hi ha riscos de salut general afegits. Això comporta una sèrie de preguntes importants:

• Per què Vivotecnia no té en compte la possibilitat de recuperació pels animals que puguin sobreviure a l’experiment en condicions de tenir encara una vida de qualitat? 
• Per què la regulació no obliga a que el sacrifici dels animals que sobreviuen als experiments sigui només el darrer recurs? 
• Potser aquesta priorització de la mort serveix per amagar els signes de maltractament il·legal? Potser es vol evitar que aquests animals rebin un nom, cura i amor per part d’una família i, d’aquesta manera, es posi en qüestió encara més la seva consideració com a mers instruments de laboratori?

Creiem que les institucions tenen la responsabilitat de modificar el règim jurídic al qual l'experimentació animal està subjecte per tal de, com a mínim, adreçar de manera ètica aquests problemes. Més enllà de la justificació de l'experimentació amb animals, tots els individus que hi són subjectes han de tenir l'oportunitat de la millor vida possible tant durant l’experimentació com en acabar aquesta.

Descarregat el comunicat en PDF.