Desxifrant la COP-28: reflexions sobre els resultats

La COP-28 es va celebrar des del 30 de novembre fins al 12 de desembre del 2023 a Dubai (Emirats Àrabs Units), on es van reunir representants de 198 països amb l'objectiu de combatre el canvi climàtic.

El principal objectiu era avaluar el progrés mundial dels països en l'assoliment de l'objectiu establert per l'Acord de París, que busca limitar l'augment de la temperatura del planeta a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, abans del 2050. També tenia pendent resoldre dubtes relacionats amb la inversió financera en les adaptacions al canvi climàtic que la COP-27 no havia pogut solucionar. No cal recordar la urgència d'implementar millors mesures si es volen evitar els pitjors impactes del canvi climàtic. Per tant, només queda preguntar-se si la COP-28 ha aconseguit marcar un punt d'inflexió cap a la protecció mediambiental.

El fet que la celebració tingués lloc als Emirats Àrabs va despertar crítiques des que es va anunciar, ja que són el principal productor i exportador mundial de petroli, i el major tenidor de reserves provades de cru del món. Tanmateix, la principal problemàtica gira al voltant del seu programa Oil Demand Sustainability Programme (ODSP), descobert per una investigació encoberta del Centre d’Informació Climàtica. Aquest pla d'inversió busca impulsar l'ús de vehicles i d’avions amb combustibles fòssils a l'Àfrica i altres regions, mentre els països desenvolupats avancen cap a la utilització d’energies netes.

Públicament, s'ha volgut presentar com un esforç per eliminar barreres de desigualtat i augmentar la sostenibilitat energètica en països més pobres, sota la narrativa que els països en vies de desenvolupament han de passar per una fase d'augment de consum de combustibles fòssils de manera inevitable. No obstant això, tots els projectes revelats apunten cap a incrementar el consum de petroli i de gas, plantejament que sembla un pla que busca "enganxar" països en vies de desenvolupament a productes perjudicials per al medi ambient. Per tant, tot i que és un país que recentment va començar a mostrar-se compromès amb l'abordatge de la crisi climàtica, fet que es va celebrar com un avenç en la lluita climàtica, encara sembla tenir l'objectiu de vendre cada gota de petroli que tingui al seu abast.

Així i tot, l'acord que s'ha aconseguit entre totes les nacions durant la COP-28 ha propiciat motius de celebració, fins al punt que Simon Stiell, secretari executiu de l'ONU pel Canvi Climàtic, l’ha considerat com "el principi del final". D'aquesta manera, de cara a limitar l'escalfament global, es recollia la necessitat de reduir els gasos d'efecte hivernacle a un 43% abans del 2030, en comparació amb els nivells del 2019. Malgrat significar un gran avenç, especialment pel fet de demanar resultats per a aquesta mateixa dècada, el document parla d'una reducció progressiva de la producció de carbó i no d'una eliminació, com demanava António Guterres, secretari general de l'ONU, o Sanda Ojiambo, directora executiva i subsecretària general de les Nacions Unides. A més, dins d'aquesta producció que es vol reduir no s'inclou tot, sinó només les indústries o centrals que no comptin amb una tecnologia de captura de carboni.

Tot i això, cal assenyalar que inclou la meta de triplicar la capacitat d'energies renovables global i duplicar l'eficiència energètica també de cara al 2030, així com l'eliminació de subvencions ineficients als combustibles fòssils. A més, destaquen altres objectius com incrementar el desenvolupament i l'ús de tecnologies i de transports sostenibles, aturar i revertir la desforestació i la degradació dels boscos, reduir l'escassetat d'aigua, aconseguir una producció alimentària i agrícola resistent, augmentar la resiliència d'infraestructures al canvi climàtic, reduir els efectes del canvi climàtic sobre l'erradicació de la pobresa, etc.

Però, malgrat tot, no s’imposen sancions per incompliment, sinó que les propostes serveixen més aviat com una guia compartida per evitar conseqüències desastroses econòmiques i ambientals derivades del canvi climàtic. I, actualment, dels 198 països representats, només 80 donen suport a les restriccions més estrictes sobre l'ús de carbó, petroli i gas.

A part, en tot moment es va donar una gran importància a la cooperació internacional, el reforçament del paper del sector privat i la transparència en les contribucions nacionals per abordar el canvi climàtic. En relació amb aquestes preocupacions, es va posar en marxa el Fons de Pèrdues i Danys, que ajudarà els països en vies de desenvolupament a afrontar possibles catàstrofes climàtiques. Instants després de prendre aquesta decisió, diferents països es van comprometre a aportar-hi milions de dòlars així com van fer promeses d'invertir-hi més milions en el futur. No obstant això, aquestes promeses financeres estan molt lluny dels bilions necessaris per ajudar realment a aquests països, on també caldria reformar l'estructura financera internacional i establir noves maneres de finançament.

Una altra mesura que ha rebut un impuls notable ha sigut el Fons Verd per al Clima (GCF), amb noves promeses de 31 països que arriben als 12.800 milions de dòlars. A més, Marroc i França han llançat un programa per transformar edificis en entorns sense emissions, al qual s'han compromès 27 països.

Com en altres cimeres climàtiques, les conclusions varien segons la perspectiva de cadascú. Per ara, només sabem que l'era dels combustibles fòssils encara no ha acabat; però, amb sort, ens acostem al seu final. Tot i els progressos aconseguits a la COP-28, les divergències sobre els combustibles fòssils i els reptes locals demostren que encara hi ha molta feina per fer.

En els pròxims anys, la comunitat internacional tornarà a enfrontar-se a decisions crítiques en la lluita contra el canvi climàtic. A la COP-29, a Azerbaidjan, i la COP-30, al Brasil, els governs hauran de proposar objectius financers i contribucions nacionals que estiguin en línia amb l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura a 1,5 °C. En definitiva, el camí cap a un futur més sostenible requerirà un esforç coordinat i decidit de tots els actors a escala global.