A les portes de la COP-28: perspectives i desafiaments sobre el canvi climàtic el 2023

La 28a. Conferència de les Parts (COP-28) sobre el canvi climàtic, organitzada per les Nacions Unides (ONU), tindrà lloc del 30 de novembre al 12 de desembre del 2023 als Emirats Àrabs Units, el centre geogràfic de la indústria mundial dels hidrocarburs.

L'anterior, la COP-27, celebrada a Sharm El-Sheikh (Egipte) el 2022, va establir una base més sòlida per a una transició energètica justa i transversal (tenint en compte factors socioeconòmics, de gènere i edat) així com l'adaptació als canvis climàtics i mediambientals que tenen i tindran lloc a conseqüència de l'escalfament global. Tot i representar en aquest sentit un important avenç, va continuar amb l'objectiu acordat per la COP-26 de Glasgow de mantenir la limitació de l'escalfament global a 1,5 graus Celsius, la reducció de les emissions a un 45% per al 2030 i la gradual eliminació de l'ús del carbó.

Per tant, tot i no haver estat ambiciosos en aquest àmbit, des del 2022 no ha parat d’augmentar la producció de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) per part de països que s'havien compromès a reduir-la. Aquesta tendència inclou 17 dels 20 principals països en producció de combustibles fòssils, els quals, en conjunt, representen aproximadament el 80% de la producció global.

En conseqüència, tenint ja la celebració de la COP-28 pròxima a nosaltres, només podem preguntar-nos si aquestes contradiccions continuaran perpetuant-se.

La situació actual respecte al canvi climàtic i la contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl  s’acceleren rapidíssimament. La crema de combustibles fòssils i la desforestació no han frenat; tampoc, la consegüent emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, que empitjoren encara més la crisi ambiental que ja estem patint, amb canvis dramàtics als ecosistemes, en la biodiversitat i l'estabilitat general del planeta.

En aquest sentit, les conferències de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic són una oportunitat vital per fer front de manera global a aquesta crisi planetària, amb la reunió dels líders polítics de tot el món per establir acords internacionals que promoguin la sostenibilitat, la mitigació d'emissions i l'adaptació als impactes ambientals. Aquesta cooperació internacional en les COP és essencial per forjar un camí cap a un futur més sostenible.

La 28a. Conferència té previst avaluar en l'àmbit mundial el progrés de les nacions en l'assoliment de l'objectiu establert per l'Acord de París, que busca limitar l'increment de la temperatura del planeta a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials abans del 2050. És innegable que no hi ha expectatives positives pel que fa a la conclusió d'aquesta avaluació.

També es reprendran dubtes pendents de la COP-27 envers la inversió financera en les adaptacions al canvi climàtic. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha advertit que, en lloc d'accelerar aquestes, s'estan estancant tant per falta de finançament com per falta de planificació i d’implementació. En canvi, el càlcul de conseqüències per al canvi climàtic augmenta en preocupació i, en conseqüència, aquesta bretxa d'adaptació. Els països en vies de desenvolupament, tot i tenir un impacte molt menor en la producció de gasos d'efecte d’hivernacle, són els més vulnerables davant d'aquesta crisi mediambiental en no tenir recursos financers per poder afrontar-la.

Per aquest motiu, a la COP-26 de Glasgow es va parlar de duplicar el suport financer per als països en desenvolupament d'aquí al 2025. Tot i això, el suport ha experimentat una reducció del 15%, mentre el dèficit no para d’augmentar. A part, la COP-27 va crear un fons per pèrdues i danys causats pels efectes més extrems del canvi climàtic dirigit a aquests mateixos països; però va quedar pendent per a la COP-28 aprofundir en alguns dels seus aspectes, com quina part ha d'aportar cada país, a quins casos anirà dirigit o si es podrà aconseguir capital del sector privat.

A mesura que s'inicien els preparatius per a la COP-28 als Emirats Àrabs, es fa cada vegada més evident per a tots els implicats la urgència per resoldre aquestes tasques pendents i establir un autèntic punt d'inflexió per abordar la crisi climàtica de manera efectiva.