1. Bon dia, Miquel, et podries presentar i explicar la teva tasca a la Fundació Ateneu Sant Roc?

Em dic Miquel Muñoz, ara estic fent tercer de Periodisme i sóc voluntari a la Fundació Ateneu Sant Roc, al barri de Sant Roc de Badalona, i faig de voluntari en diverses coses, però principalment sóc monitor d'Esplai Borinot i a través del projecte de l'Esplai vam demanar la subvenció de l'UPF Solidària i hem participat de la Fira Solidària, entre d’altres. I el projecte (de l’Esplai) és dins de la Fundació Ateneu, que inclou molts projectes de treball, de formació al barri, d'educació amb infants i de diferents àmbits. A l’Esplai hi participen 50 infants, dels 5 als 15 anys.  Tots som voluntaris, excepte la coordinadora de projectes. Jo diria que els dos principals pilars del projecte són jugar i treballar hàbits.

2. Com vas conèixer el projecte i com vas acabar sent voluntari en aquesta entitat? 

A mi em ve de família perquè els meus pares van ser voluntaris en aquesta entitat, el meu pare porta gairebé 30 anys treballant a l'entitat, també tinc familiars que també són voluntaris allà, llavors ja directament des de petit he acabat implicat en l'entitat. Primer com a persona que anava allà perquè hi havia els seus pares, i després com a persona implicada en el que he pogut, que ha sigut en aquest cas aquest projecte. He acabat allà principalment per això i també perquè creia que era una manera de tenir una experiència una mica diferent i també acostar-me a una realitat que no és la meva i ampliar una mica horitzons en aquest sentit, veure que no tot és igual a tot arreu, i hi ha realitats com la de Sant Roc que val la pena conèixer per tenir un bon context a l'hora d’entendre el món.

3. Quines tasques fas a l'entitat? 

Generalment el que fem és una tarda a la setmana,  preparar totes les activitats de la tarda, des de jocs, gimcanes, tot el que vulguem treballar, preparem berenar pels nens, berenem amb els nens, llavors intentem que sigui un berenar saludable, que es rentin les mans, que mengin asseguts amb uns tempos i uns ritmes, i que estiguem tots junts berenant com una mica en comunitat, diguéssim. Després intentem fer activitats, que surtin també i vegin altres llocs. Alguns caps de setmana intentem fer alguna excursió, o un cop a l'any fer un cap de setmana, com si fossin unes petites colònies, per tal que surtin i vagin a la natura. La nostra tasca és planificar i dinamitzar tot això i intentar ser referents, i que agafin bons hàbits.  I després també estem molt vinculats a d’altres activitats com les activitats del Casal d’estiu de l’Ateneu o les colònies a la natura que he comentat.

4. A nivell de la convocatòria d’ajuts, com us en vau assabentar i vau decidir presentar-vos-hi? 

Va ser a través del captador de recursos de la Fundació. Crec que sóc l'únic alumne de la UPF que hi ha d’entre tots els voluntaris i el captador de recursos m’ho va proposar. Hem participat de la Fira UPF Solidària, per a buscar també monitors, perquè al final portem uns anys que som molts cops les mateixes persones, i hi ha molta gent que ja va acabant la carrera, troba feina, i cada cop costa més seguir vinculats al projecte. Una altra cosa que estem fent, i que m'agradaria mencionar, és que estem intentant també que cada cop hi hagi més monitors del barri, perquè creiem que és important que hi hagi aquest procés que no només els nens passin com a infants dins del projecte, sinó que quan acabin, o l’Ateneu o en general, que puguin després implicar-se en treballar pel barri, en millorar les condicions, en espais lúdics o espais en general del barri. Portem uns anys amb aquest projecte de formació de pre-monitors i així els infants vegin que hi ha referents del seu propi barri, ja que al final la majoria som gent externa al barri. És  un barri molt multicultural, i això a vegades porta a que hi hagi poca cohesió social, perquè hi ha comunitats diverses i estaria molt bé que hi hagués més relació entre elles i trobessin un espai comú. 

5. Com funciona l'entitat?

La Fundació Ateneu Sant Roc, engloba moltes coses. És una fundació privada al barri de Sant Roc. Dins d'aquesta fundació, hi ha diferents àmbits d'actuació: Educació d'infants i joves; Acollida i Formació i, Desenvolupament comunitari. Dins d'això, hi ha molts projectes. Dins de la part d'educació, que és on estem nosaltres, hi ha altres projectes semblants: hi ha el Centre Obert Infantil, que el fan educadors socials, amb infants que hi van cada dia de la setmana. Cada projecte s'adapta una mica al públic, al que es dirigeix, en funció de les necessitats també. La fundació engloba tots aquests projectes, hi ha més de 350 socis i més de 300 voluntàries segur. D'Acollida i formació, per exemple, el meu pare treballa amb dones migrades, i els fa classes de català, sobre com fer tràmits amb l’ordinador… Dins d'aquest àmbit, també hi ha un espai que es diu ELNA, que és un grup de mares que que es fa als matins, és un projecte molt xulo.

6. Quina importància creus que tenen les entitats com la vostra? 

Nosaltres sempre ens queixem una mica en el sentit que no hauríem de ser necessaris. O sigui, hauríem de ser un extra dins d'un barri. Hauríem de ser com el cau o l'esplai de qualsevol barri. Però, clar, quan hi ha aquesta situació, que barris com aquest estan tan deixats de la mà de les administracions i hi ha tanta falta de coses bàsiques, doncs, clar, el teixit social d'allà ens trobem que no donem l'abast, i que som molt necessaris en aquest sentit. L'esplai potser no és tan l'exemple d'això, però, sí que ho seria el centre obert. Hi ha tota aquesta falta de compromís, diguéssim, per part de les administracions a intentar solucionar aquest problema, perquè hi ha una realitat molt dura. I tinc la sensació que és veritat que és un tema molt difícil de solucionar, però al final, si no hi fas res, és com una cosa que es queda allà, i va fent, va fent, i va fent. Nosaltres estem allà i fem com una petita feina, però no és ni suficient ni la que hauria de ser.  Està bé que siguem voluntaris i que ens hi comprometem, però al final no pot ser com la nostra responsabilitat, fem el què podem.

7. Com t’organitzes el voluntariat amb els estudis?

Cadascú té el seu projecte vital, la majoria de nosaltres estem a la universitat, i compaginem el que podem amb ajudar en el projecte i a l’Ateneu, en general. Llavors depèn de la capacitat que tinguis de poder-te comprometre, et compromets més o et compromets menys. En el meu cas, en ser una tarda de setmana, en general no he tingut com gaires problemes per estar allà. Després de tant en tant s’han de fer altres coses més concretes, com la Fira d’Artesania al maig, que organitza l’Ateneu, al barri i requereix de molts voluntaris. També hi ha gent que estudia, treballa, i després troba l'espai per venir una tarda de la setmana. Per sort, no necessito treballar, però igualment, entenc que hi hagi molta gent que necessita un salari darrere de les coses que fa, perquè també ho necessita econòmicament. Al final, cadascú aporta el seu granet de sorra.

8. Què t’aporta fer aquest voluntariat? O perquè fas aquest voluntariat? 

L'any passat vam anar a fer una xerrada a una escola de bastant a prop de l’Ateneu, per intentar presentar el projecte a joves de batxillerat, i va sortir la pregunta de “per què feu això si no us paguen?” I a mi és una pregunta que em va remoure. Jo penso que a mi el què m'aporta és sentir que formo part d'alguna cosa, en la qual bastantes persones creiem. Sento que estic ajudant i que estic aportant, i que estic canviant una mica les realitats d'algú, i també estic aprenent moltíssim. Perquè trobes una realitat totalment diferent a la de casa teva, i això també t'obre molt els ulls, et dóna una mirada diferent, aprens molt sobre com relacionar-te amb les persones, com relacionar-te amb nens, i quines realitats viuen, de quines cultures vénen, aprens molt sobre aquestes cultures, que també és una cosa molt xula, i llavors al final és recíproc. Tu aprens molt d'ells i creixes molt amb ells, i vius moltes experiències, algunes més dures, algunes de més divertides, i amb tot això, doncs, creixes tu, però també, espero, els fem créixer a ells.

9. Quin missatge llençaries a la comunitat universitària perquè s'impliquessin en aquests tipus de projectes? Què els diries? 

Jo penso que igual que hi ha molta varietat de carreres, hi ha molta varietat de voluntariats. I trobo que, realment, si et poses a buscar, gairebé sempre hi ha del teu sector alguna cosa que tu puguis fer. Hi ha moltes coses a fer i moltíssima gent que necessita ajuda en les seves entitats i en els seus projectes, i buscant una mica, segur que trobes (algun voluntariat) del teu sector, per exemple, d’economia, hi ha moltes entitats que poden necessitar ajuda per a fer gestions, etc. I després, seguint la pregunta d'abans de per què ho fas si no et paguen o què t'aporta, trobo que és una experiència més, i diferent, i que això sí, sobretot va vinculada a veure que no tot és de color rosa, i que la Universitat no és el món. Vull dir, tu vas a la universitat i veus molta gent, i et penses que allò és un retrat de la societat, però hi ha molta gent que no arriba a la Universitat, i que també existeix, i són al món i, per alguns motius no estan arribant-hi. Llavors, també està bé entendre que el retrat social no es fa des de la comunitat universitària, sinó que hi ha moltes més comunitats fora de la universitat que també existeixen, i que està bé conèixer-les per tenir més idea d'entendre el món.

10. Finalment, voldries comentar algun tema més el qual no haguem parlat?

Actualment ens estem replantejant què celebrem a l’Esplai. És a dir, el barri és molt multicultural i  estem valorant com incloem la diversitat cultural i religiosa a l’Esplai i quines festivitats celebrem. 

"Hi ha moltes més comunitats fora de la universitat que també existeixen, i està bé conèixer-les per tenir més idea d'entendre el món."