1. Què et va animar a participar amb un projecte de voluntariat amb AFEV? Com va ser la teva experiència? 
Quan vaig entrar a la universitat ja sabia que volia fer un voluntariat, però no sabia cap a on anar i arran de la web d'UPF Solidària vaig trobar-me amb moltes oportunitats de voluntariat. A partir d'aquí, em vaig posar en contacte amb AFEV, ja que volia fer una mentoria escolar, des del primer moment l’entitat va ser molt flexible amb els meus horaris i la disponibilitat, fet que ajuda molt a poder compaginar els estudis amb el voluntariat. 

El voluntariat consistia en realitzar mentories de dues hores cada setmana a un infant en situació de risc social. En el meu cas, aquestes dues hores acostumaven a ser un dimecres, en el qual passàvem el temps juntes i de tant en tant fèiem activitats proposades per la mateixa AFEV, com anar a centres culturals o a la biblioteca, cosa que em va semblar molt bon recurs per sortir del espai de sempre i desconectar. Em vaig sentir molt acompanyada, perquè en tot moment podia parlar amb la persona que em feia la mentoria i amb el meu referent, mai em vaig sentir sola. 

Considero que la meva experiència va ser molt enriquidora. La Valentina, l'infant que mentoritzava, va ser molt propera i ens vam entendre molt bé. Els primers dies sempre són més difícils, però després ja va fluir tot i vam acabar creant un vincle molt fort entre nosaltres dues. La clau va ser adonar-me que ella no necessitava algú que li digués "has de fer això" i "has de fer això altre", sinó algú que l'escoltés, tenia moltes preocupacions de preadolescent i la seva situació familiar no l’ajudada.

2. Normalment es parla de que els estudiants no tenen temps per dedicar a realitzar un voluntariat, com ho fas per compaginar-ho tot? 

La veritat és que no és fàcil compaginar-ho, va ser complicat. A més, la Pompeu a l'anar per trimestres és molt intens i els horaris són bastant complicats. Per sort, aquesta mentoria amb AFEV ha sigut molt flexible amb els horaris, els exàmens o la conciliació personal. Al final quan fas alguna activitat que t'agrada i et fa feliç aconsegueixes treure temps d'on sigui. I tot i que alguns dies era més difícil compaginar-ho tot, ho tornaria a repetir una altra vegada.

3. Que et sembla que la Universitat s’impliqui en aquestes iniciatives de voluntariat? Aprofitant que estas d’erasmus, quin és el paper que juguen les universitats europees en aquests àmbits? 

Em sembla imprescindible i necessari el paper de la Universitat Pompeu Fabra tingui aquest paper d'intermediari a l'hora de buscar voluntariat i oferir una oferta tan àmplia. Facilita enormement per a l'estudiant tant a l'hora de buscar i triar un voluntariat com finalment contactar i fer tot el procés.

Per això després de la bona experiència que vaig tenir amb el voluntariat que vaig fer amb AFEV; quan vaig arribar a la universitat de Ljubljana com estudiant d'Erasmus de la Pompeu em vaig voler informar de si aquesta universitat també s'implicava en aquest tipus de projectes. De moment, però sembla que no és així, almenys de cara als estudiants. Però en qualsevol cas, sí que he buscat pel meu compte altres tipus de voluntariats que pugui fer, per molt que no estiguin vinculats a la universitat.

4. Quines altres maneres hi ha perquè la gent pugui col·laborar en aquest tipus de projectes socials? 
Una implicació real és necessària, però és molt difícil. Tot i que hi ha voluntariats puntuals, on potser la gent es veu més en cor de col·laborar-hi. No obstant això, des de la meva propia experiència recomano moltíssim fer un voluntariat més llarg, ja que pots crear vincles afectius molt forts amb les persones que estiguis ajudant. En el meu cas, al ser mentora d’un infant, ella necessitava veure que jo estava allà per ella. 

Tot i que hi han voluntariats puntuals, com per exemple participar en un menjador social, crec que no t’apropa realment al que es el voluntariat de llarga durada. Considero que és clau la creació d’aquest vincle afectiu amb l’infant, qui necessita veure que tu estàs allà per ell. 

Una altra manera d’implicar-te en una causa social, és sens dubte, estar informat i entendre el problema que implica, en el meu cas, que molts joves de Catalunya i dels nostres barris estan. Tanmateix, crec que fent voluntariat en un àmbit més local podem aconseguir moltes més fites que participant en aquests voluntaris turístics, on pagues una gran quantitat de diners i molt probablement, treuen llocs de feina a les persones locals, que estan igual de capacitades que nosaltres per intervenir en aquest tipus de problemàtiques. És completament contraproduent i parteix d’aquestes visions del salvador blanc encara transmeses pels medis de comunicació i que són heredades del colonialisme on es ven encara la imatge de que els països del tercer món necessiten l’ajuda d’Europa. 

5. Marta, a nivell més personal, que t’ha aportat viure aquesta experiència? Es la primera ho ja n’havies viscut alguna altra? 
A nivell més personal he treballat molt l’empatia: veure com aquesta persona s’obra poc a poc a tu i et vas convertint en una persona important per ella a nivell emocional, genera molta satisfacció i agraïment; però a l’hora també he sentit molta tristesa perquè te’n adones de les coses per les que estan passant molts joves i saps que tard o d’hora el voluntariat s’acabarà i no podràs continuar aquest contacte tant proper o de la mateixa forma.

Per mi és la primera vegada que he fet un voluntariat pròpiament dit. Abans, quan era més petita, havia fet de voluntària a un centre de dia on passava el dia amb els avis, sent molt menys exigent. A més el meu avi es trobava allà mateix, llavors va ser una experiència molt familiar i especial. 

6. Quin missatge voldries llançar a la comunitat universitària, especialment als estudiants, per endinsar-se en una experiència de voluntariat? 
Fes un voluntariat, implicat localment donant suport a la gent que ho està passant malament al nostre territori, i sempre pots trobar temps, perquè l’experiència val molt la pena. A més hi ha mil tipus de voluntariat, així que només has d’escollir el que et vagi millor.