La Laura va fer el màster universitari en Criminologia i Execució Penal a la UPF. Actualment, participa voluntàriament a l’entitat. El Dídac forma part de l’equip tècnic de Ponts per la Pau, una organització no governamental dedicada a protegir i a promoure els drets de les dones, els joves i els menors afganesos vulnerables així com aquelles persones que arriben a Catalunya i són acollides.

Entrevista

Enguany heu rebut, per primera vegada, un ajut econòmic d’UPF Solidària per a la vostra entitat. Què us sembla que la Universitat s'impliqui en iniciatives de cooperació i desenvolupament? Com vau conèixer la convocatòria?

Sí, estem molt contentes que la UPF hagi volgut confiar en el nostre projecte. Ens sembla imprescindible que des de la Universitat es promogui la cooperació amb projectes del sud global, ja que ens trobem lluny que l'administració pública destini el 0,7% del PIB a cooperació que proposa l'ONU i que reclamava l'estimat Arcadi Oliveres i que va ser una de les reivindicacions de la societat civil durant el 15M. En concret, trobem que té molta lògica que la Universitat contribueixi a projectes vinculats a la tasca o als camps amb els quals es treballa des dels diferents equips de recerca i els graus/màsters. La relació del nostre projecte amb la Universitat té una dimensió més transversal, ja que fem cooperació i emergència humanitària a l'Afganistan i tractem de garantir el dret a l'educació a infants i dones, així com garantir la cobertura de les seves necessitats bàsiques, entre les quals el seu benestar psicològic.

Vam conèixer la convocatòria a través del boca-orella amb altres ONG petites, com la nostra, que fem projectes que no arriben a moltíssima gent, però que procurem que siguin de qualitat.

Com funciona Ponts per la Pau i quins objectius persegueix? A què s’estan destinant els 2.800 euros que heu rebut a través de la convocatòria d’ajuts?

Actualment, treballem en tres regions de l'Afganistan. Disposem d'un equip a Catalunya compost per tècniques i voluntàries, i d'un equip a l'Afganistan, on hi ha totes les nostres monitores. Procurem que en els projectes la intervenció per part dels homes sigui mínima o nul·la, i fem un acompanyament de les dones tractant que elles mateixes siguin protagonistes de la seva vida. És a dir, les nostres monitores autogestionen i lideren els projectes, i des de Catalunya només els donem assistència tècnica i suport logístic. No apliquem pràctiques assistencialistes i posem en valor les capacitats i l'autonomia de les nostres monitores. Escoltem les seves necessitats, i segons el que ens demanen, les ajudem perquè puguin implementar-ho en el seu projecte. El nostre objectiu és ajudar infants i dones a l'Afganistan perquè puguin convertir-se en agents de pau, persones amb capacitat crítica i transformadora que puguin contribuir a un canvi social.

El finançament que hem rebut de la UPF s'està destinant al Club de Lectura de Nangarhar, un projecte situat a l'est del país, al sud de la província de Kabul. Allà tenim un grupet d'alumnes d'una regió molt rural i amb una taxa d'alfabetització baixa. Les nostres nenes i adolescents aprenen a llegir i a escriure; fan tallers d'art, i se les capacita per a qüestions relacionades amb la quotidianitat de la vida. Estem creant una petita biblioteca i un espai amb taules i cadires perquè no hagin d'estar assegudes a terra.

La vostra entitat es va crear al 2016 per iniciativa de la Nadia Ghulam, una persona actualment mediàtica, tant per la seva experiència personal com per la seva promoció de la cultura de la pau. Quina ha estat l’evolució de l’entitat fins al dia d’avui?

La Nadia va començar amb un projecte petit d'assistència a la infància, en què tenia nens i majoritàriament nenes, a les quals tractava de cobrir les necessitats educatives que comporten les despeses del sistema educatiu que tenien les seves famílies (habitualment es prioritzava que, si hi havia pocs diners, qui anava a l'escola eren els nens, no les nenes). Però després de l'acord de Doha, els països del nord global van abandonar el país en mans dels talibans, i amb ells també va marxar l'ajuda humanitària que hi arribava. A causa de l'actual context, els projectes amb els quals treballem han anat canviant en paral·lel a la situació sociopolítica i a l'agreujament de la situació de les necessitats de la població afganesa. Lligat a això, també ens hem fet una mica més grans, i ara hi ha un major nombre de persones implicades en el projecte, tant a Catalunya com a l'Afganistan. El 2016, Ponts per la Pau ajudava una vintena d'infants; actualment, atenem més de 300 persones directament.

Què us va animar a vosaltres (Laura i Dídac) a formar part d’aquesta entitat?

L'Afganistan és un dels grans oblidats, un país que ha patit la colonització de l'URSS; posteriorment, la dels EUA, i actualment pateix sota un règim extremista, violent i autoritari que no és altra cosa que conseqüència dels processos colonitzadors del nord global. Hem conegut la situació del país arran de fer voluntariats amb persones refugiades, moltes de les quals vingudes de l'Afganistan. Malauradament, poques persones parlen sobre el país, però la Nadia Ghulam treballa cada dia per visibilitzar la situació del seu país i tracta de promoure la cultura de la pau com a única alternativa possible per a la convivència en la nostra societat globalitzada. La seva tasca ens va inspirar i ens va engrescar a ajudar en el projecte.

El pròxim dimecres, 19 d’octubre, serà la primera vegada que estareu presents a la Fira UPF Solidària. Què espereu de la vostra participació?

Esperem conèixer altres projectes als quals la UPF també ha contribuït; pensem que teixir xarxa és fonamental. També ens agradaria fer arribar el nostre relat i aproximar la situació de les dones a l'Afganistan a la comunitat universitària. La tasca de sensibilització forma part de la nostra missió per tal de generar agents de canvi. A la Universitat hi ha molt de potencial i energia per transformar el món i contribuir a millorar la situació de les persones dels països del sud.