1. Que et va animar a participar en un projecte com aquests? Pots explicar una mica de que es tracta per la gent que no ho coneix? 

Luis: Verdaderament la història dels inicis de la nostra entitat podria ser una pel·lícula. El Max i jo abans de començar la nostra vida laboral vam decidir anar a fer un voluntariat a l’Àfrica, concretament a Ghana. Però no tot va ser com esperàvem, un cop aterrats a l’aeroport de Ghana, per la nostra sorpresa, no ens va venir a recollir ningú. Donat aquest imprevist i veient que el nostre voluntariat era inexistent vam decidir buscar altres alternatives. Vam trobar una ONG molt local i finalment vam acabar a un camp de refugiats liberià a Ghana, ja que fa 30 anys hi va haver una guerra civil a liberia i molts liberians es van exiliar a Ghana.

Un cop al camp, vam estar cada dia ensenyant als nens del camp de refugiats a jugar a futbol i va ser una experiència única, que no hauriem viscut si haguessim anat al primer voluntariat que al final estavem amb una casa amb deu europeus més i no hauria sigut una experiència tan local com finalment la que vam tenir. 

Arran del viatge, quan vam tornar a Barcelona va sorgir la idea de crear LAMSA (Luis and Max Soccer Academy), una academia de futbol que ara, un any més tard tenim una academia de futbol al camp de refugiats amb 80 jugadors i jugadores. A més, tenim una casa per els nens orfes del camp on poden dormir i menjar. 

2. A l’última edició de la convocatòria d’ajuts i essent la primera vegada que us presenteu, vau rebre un ajut econòmic per executar un projecte. A que s’han destinat els diners atorgats? Què us sembla que la Universitat s’impliqui en iniciatives i cooperació i desenvolupament? 

Luis: Els diners atorgats s’han destinat a pagar els salaris als entrenadors i entrenadores, garantint el doble del salari mitjà de Ghana. Fins ara tenien uns salaris molt irregulars, i gràcies a l’ajut d’UPF Solidària tindran una regularitat amb els pagaments. 

D’altra banda, també vam obtenir diners per l’equipament del nou equip femení, que porta un mes i mig en funcionament i ha tingut una molt bona recepció. La nostra idea és que aquest equip continuï agafant força i cada vegada siguin més noies les que s’uneixin a l’esport. 

A més, també vam veure que era necessari el material escolar. Ja que nosaltres col·laborem amb un col·legi i quan vam ser allà vam veure que tenen molta mancança de mobiliari i de material escolar.  Per tant, als nostres nens i nenes de la casa LAMSA els hi volem proporcionar aquest material per fer més fàcil el dia a dia de l’escola. Per últim, també hi haurà una partida per l’aplanament del camp de futbol perquè no hi hagi tantes lesions i els nens i nenes puguin jugar a un espai òptim. 

Per finalitzar, ens sembla molt bé que la Universitat s’impliqui en inicitiatives de cooperació i desenvolupament. A més, mirant les altres Universitats hem vist que la Pompeu és la que té les ajudes més general i se’ns ha fet molt fàcil aquesta presentació. Ens alegra molt saber que la Pompeu facilita l’entrada al món de la cooperació a projectes joves com el nostre. 

3. Com vau conèixer la convocatòria? 

Nosaltres vam contactar amb UPF Solidària a través d'Instagram un cop ja no estudiavem a la UPF. Sincerament, ens sap greu no haver-ho conegut abans ja que proporciona moltissimes opcions de voluntariat dins i fora la Universitat. 

4. Com funciona la vostra associació i quins objectius persegueix? 

L'associació al final el que vol és que aquests nens que ara són 80 tinguin una infància. Allà la situació és dramàtica i si trobem alguna forma, en aquest cas a través de l'esport puguin viure una infància sana. El nostre objectiu és que després del col·legi no estiguin al carrer desemparats sense fer res, ja que aleshores molts cauen a les addiccions. El que volem és que trobin un espai saludable en el món de l'esport i que sigui la seva via d'entreteniment sigui saludable. Pel fet que si no estiguessin fent futbol, que estarien fent?

Al final els seus referents són els joves més grans d'uns 20-24 anys que està molt ofuscats perquè veuen que no tenen cap oportunitat dins el seu país. Per tant, el futbol és una eina per aconseguir aquests valors d'equip: el compromís d’arribar a l’hora, la responsabilitat de cuidar les equipacions, etc.  

5. Què us va animar a formar part d’aquest projecte? Com està sent la vostra experiència a nivell més personal? 

Nosaltres creiem al 100% que la cooperació també es pot fer al costat de casa nostra. Dins d'aquest context apareix moltes vegades el que coneixem com la Síndrome del "salvador blanc". N'hem de ser conscients que quan es va a fer un voluntariat a algun país com l'Àfrica o l'Amèrica Llatina, no vas allà per penjar les quatre fotos que més t'han agradat, això no ajudarà; el que realment ajudarà a la comunitat són els diners que tu deixes allà i el teu esforç per involucrar-te amb la comunitat. Al final si fem aquest tipus de voluntariats, hem de ser molt conscients que anem per descobrir el país i a més fent un voluntariat, no autoenganyar-nos.

6. Creus que la cooperació també es pot fer des de dins del nostre territori? 

Nosaltres creiem al 100% que la cooperació també es pot fer al costat de casa nostra. Dins d’aquest context apareix moltes vegades el que coneixem com el Síndrome del “salvador blanc”. N’hem de ser conscients de que quan es va a fer un voluntariat a algún país com l’Africa o l’America Llatina, no vas allà per penjar les quatre fotos que més t’han agradat, això no ajudarà; el que realment ajudarà a la comunitat son els diners que tu deixes allà i el teu esforç per involcurar-te amb la comunitat. Al final si fem aquest tipus de voluntariats hem de ser molt conscients de que anem per descobrir el país i a més fent un voluntariat, no autoenganyar-nos.

7. Quin missatge voldries llançar a la comunitat universitària i a la societat en general perquè s’impliquin en aquests tipus de projectes?

Un dels missatges claus que llançaria a la comunitat universitària es que per ajudar realment, no has d’anar a Ghana, pots fer-ho al al teu mateix barri. Si vols anar a Ghana i conèixer el nostre projecte és per obrir la ment, conèixer una altra cultura, per ajudar, però sobretot s'ha de tenir clar que no estàs salvant a ningú.