Actualitat Actualitat

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Xavi Herrero: “Només transformant la universitat des de dins, fent-la més propera als problemes i les mancances del planeta, aconseguirem impulsar la lluita contra les desigualtats del món actual.”

Xavi Herrero: “Només transformant la universitat des de dins, fent-la més propera als problemes i les mancances del planeta, aconseguirem impulsar la lluita contra les desigualtats del món actual.”

El Xavi és PAS a la UPF i membre de la Junta Directiva de l'ONG Amics de Mumbai des que es va fundar i des del 2015 n’és el president.

13.12.2019

Imatge inicial

El Xavi Herrero treballa a la UPF des de 1993 i actualment és el responsable de la Unitat de Projectes (UP) del Servei d’Informàtica. Entre les seves tasques, cal esmentar les de planificació i seguiment dels projectes d'identitat de la UPF, així com la de coordinació transversal de tots els projectes del Servei d'Informàtica. És membre de la Junta Directiva de l'ONG Amics de Mumbai des que es va fundar i des del 2015 n’és el president (també ho va ser entre els anys 2006 i 2010). 

Amb aquesta entrevista al Xavi podreu conèixer la seva experiència com a membre d’Amics de Mumbai i la feina d’aquesta associació catalana que dona suport (des del 2003) a la tasca social del CCDT -Committed Communities Development Trust- una ONGD local Índia que lluita per empoderar les famílies més desfavorides de la ciutat de Mumbai, fomentant el seu propi desenvolupament.

Amics de Mumbai s'ha presentat projectes en diverses edicions de la convocatòria d’ajuts per a projectes d’activitats solidàries rebent un total de més de 20.000 euros. L'última sol·licitud que han presentat ha estat a la convocatòria 2018 amb un projecte de suport educatiu al Centre Ankur-Asmita, un centre residencial de noies adolescents infectades o afectades pel VIH que es troben en una situació de desprotecció familiar.

- Els diferents projectes que heu presentat a la convocatòria d’ajuts d’UPF Solidària amb l’entitat Amics de Mumbai al llarg d’aquests anys s’han centrat en l’Índia. Per què aquest país? Com va sorgir el primer projecte?

Durant els estius dels anys 1998 i 2000, vaig viatjar a Mumbai, on vaig col·laborar com a voluntari amb el Commited Communities Development Trust (CCDT, ccdtrust.org), una ONG local índia, dins del marc del projecte de voluntariat que organitza Setem. Així va començar la meva relació amb l’Índia. L’any 2003, un grup d’exvoluntaris de Setem, i d’altres organitzacions que havien col·laborat amb el CCDT, vam fundar Amics de Mumbai (amicsdemumbai.org), per tal de donar suport als projectes que ja coneixíem, i que se centren en les comunitats més desafavorides, especialment en persones afectades/infectades pel VIH.

 

- Com han evolucionat els vostres projectes al llarg d’aquest temps? 

Doncs, de moltes maneres durant tant de temps. Estem en constant adaptació! Tenim la sort de treballar amb el CCDT, que és una ONG local amb força impacte a la ciutat de Mumbai i amb molt bons professionals, dels quals, any rere any, anem aprenent. 

El CCDT es va fundar el 1991 i va començar treballant en una leproseria, en una barriada, un slum, on vivien malalts de lepra. Avui en dia, aquesta malaltia està sota control. Però després, va aparèixer el VIH, i degut a la relació amb el barri de prostitució, vam començar a treballar amb un altre col·lectiu, el de les persones afectades o infectades pel VIH. També els nostres projectes han evolucionat molt en aquest sentit. En posaré dos exemples: 

Durant anys, vam treballar molt estretament amb el col·lectiu de prostitutes i d’eunucs de Kamathipura, un dels barris de prostitució més grans d’Àsia, on teníem un dispensari de salut (health post) i un local que feia de residència de dia, i on es realitzaven activitats amb les treballadores sexuals i els seus fills i filles. Però la concessió del local va ser revocada durant un canvi polític, i vam haver de fer un gir de 180 graus en el projecte. Continuem treballant amb els mateixos objectius i els mateixos beneficiaris; però cal adaptar-se als canvis. 
Fins no fa massa, la seguretat social a l’Índia no incloïa els retrovirals i, per tant, els nens i nenes dels centres residencials estaven en risc de morir. De fet, va haver-hi alguns casos. El mateix passava amb les seves mares… Ara, tots els infants reben tractament i seguiment mèdic, i això ja no és un perill.

 

- Entre les tasques d’Amics de Mumbai a Barcelona, hi ha la de difusió i sensibilització de la realitat de l’Índia, la gestió del voluntariat i el suport econòmic. Com les desenvolupeu?

Com que tots els membres de la junta d’Amics de Mumbai som voluntaris, i som una organització petita, podem fer coses petites. A Barcelona, d’una banda, preparem activitats per recaptar fons o sessions de ioga solidari, per exemple. També tenim un programa d’apadrinament d’estudis de les nenes i nens dels orfenats a Mumbai, i alhora presentem projectes en convocatòries d’ajuntaments o d’altres organismes, tal com fem aquí, a la UPF. D’altra banda, tenim les tasques de difusió i sensibilització: fem xerrades en escoles, en universitats, etc., i també hem col·laborat amb altres ONG que actuen a l’Índia, i amb el col·lectiu d’immigrants indis residents a Barcelona. 

A més, el programa de voluntariat anual ens porta força feina durant pràcticament tot l’any. A partir de l’octubre fem xerrades en universitats i divulgació a les xarxes per rebre possibles voluntaris i voluntàries per al pròxim estiu. A principis d’any, comencem el període de selecció, i una vegada escollits els voluntaris i voluntàries, iniciem les sessions de formació i l’acompanyament sobre el projecte que cal fer aquell estiu a Mumbai.

 

- Com a membre de la comunitat universitària, quin creus que és el paper de les universitats en la lluita contra la pobresa i en l’impuls al desenvolupament sostenible?

El món universitari té un paper de sensibilització i d’actuació directa en la lluita contra la pobresa. Per una banda, és part activa en l’educació; per tant, pot potenciar activitats culturals i de conscienciació en la lluita contra la pobresa i en el desenvolupament sostenible. I, per altra, permet tirar endavant projectes actius i de camp oferint espais actius de coneixement, voluntariat i formació. L’educació és un motor de transformació social, per revertir desigualtats i conscienciar els ciutadans del present i del futur. 

La universitat hauria de ser un espai més de reflexió i de conscienciació del món desigual en el qual vivim, que permetés empoderar els estudiants per canviar-lo. Només transformant la universitat des de dins, fent-la més propera als problemes i les mancances del planeta, aconseguirem impulsar la lluita contra les desigualtats del món actual.

 

-Per últim, què t’agradaria explicar a la comunitat universitària de la UPF perquè s’animi a fer aportacions econòmiques que es destinen a projectes solidaris com el vostre?

M’agradaria que visitessin la nostra web, o millor encara, la del CCDT; que hi naveguessin una mica i s’adonessin dels desequilibris del món actual. Els nostres projectes en són un exemple! Després, que analitzin el seu entorn: veuran que, gràcies a la seva educació universitària, poden oferir molt. Per tant, cal que es facin seu el deure de col·laborar activament tant en la vessant econòmica, com l’assistencial o de transmissió de coneixement per aconseguir que la xarxa de solidaritat arribi al més lluny possible. 

Hi ha moltes maneres de col·laborar econòmicament, moltes ONG i moltes iniciatives. Fer aportacions a la UPF és molt fàcil i efectiu, i col·laborar és feina de totes i tots!

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: