Aspectes generals que s'han de tenir en compte
 
  • Respectar la persona i tractar de conèixer quines són les seves peculiaritats.
  • Parlar directament amb la persona amb discapacitat i no amb la persona acompanyant.
  • Preguntar abans d’ajudar.
  • Actuar amb naturalitat, no posar-se nerviós/osa i parlar amb un to de veu normal, a poc a poc i clar, sense cridar ni elevar la veu.
  • Tractar cada persona segons l’edat que té, evitant la sobreprotecció.
  • Permetre’ls que s’expressin d’acord amb les seves possibilitats.
  • No es pot generalitzar per a totes les persones amb discapacitat visual, ja que el grau de deficiència visual així com l’actitud personal, el nivell d’autonomia, etc., fan que cada persona sigui diferent i que tingui nivells diferents de funcionament.
  • En dirigir-nos a la persona hem de portar la iniciativa per saludar-la i, a continuació, identificar-nos (qui o què som). Ens situarem davant la persona perquè identifiqui que ens dirigim a ella/ell.
  • Hem de preguntar abans d’oferir ajuda i no forçar a rebre-la si no és necessària.
  • Per dirigir i/o acompanyar una persona amb discapacitat visual no l'hem d’agafar del braç si no ho demana, ja que aquest gest imprevist li pot fer perdre l’equilibri. En tot cas, li podem oferir el braç o l'espatlla i fer un pas endavant perquè ens pugui seguir amb facilitat. Això li permetrà detectar perfectament un graó o un canvi de direcció.
  • Hem de pronunciar el seu nom abans de començar a parlar-li perquè sàpiga que ens estem dirigint a ella.
  • No s’ha d'apujar el to de veu, sinó parlar amb un to normal, a poc a poc i clarament.
  • Cal ser precisos i específics en el missatge, evitant substituir el llenguatge verbal per gestos. No hem d’utilitzar paraules com “aquí”, “allà”, “això”, “allò”, etc., perquè per a una persona cega són paraules ambigües. Es poden substituir per una descripció més concreta com “davant teu”, “a la dreta de la taula”, “darrere teu”. També és útil dirigir la mà de la persona cap a l’objecte i indicar-li de què es tracta.
  • Hem d'utilitzar amb naturalitat les expressions verbals relacionades amb la visió: “mirar”, “anem a veure...”, etc.
  • Hem d’intentar evitar les exclamacions que connotin perill com: “Ai!”, “Vigila!”, etc. És millor utilitzar exclamacions més informatives com “atura’t”, i llavors explicar-li verbalment el perill (porta oberta, un obstacle al carrer, etc.).
  • Per ajudar a asseure's, cal indicar-li on es troba la cadira, posant-li la mà al respatller i descrivint-li les parts de l’objecte.
  • No hem de desaparèixer sense avisar. Igualment, en el cas contrari, si tornem a aparèixer hem d'avisar sempre que hem tornat.
  • Es pot comunicar, si és necessari, el que s’està fent quan es produeix un silenci o una absència.
  • Per vetllar per una bona seguretat, hem de mantenir ordenat l’entorn. Si es canvia algun objecte o moble de lloc, n'hem d’informar a la persona. Cal prevenir cops o accidents amb objectes que poden arribar a ser un obstacle. És recomanable que les portes i les finestres estiguin totalment obertes o tancades, les cadires col·locades sota la taula o al costat de la paret; mai desordenades per l’habitació. També hem d'evitar deixar-nos armaris i calaixos oberts.
  • Hem de dirigir-nos a la persona amb discapacitat en comptes de fer-ho a la persona acompanyant.
  • Per parlar amb una persona que utilitza cadira de rodes hem de col·locar-nos davant seu.
  • No hem de recolzar-nos a la cadira de rodes. Hem de tenir en compte que forma part del seu espai personal.
  • Si volem ajudar la persona, primer li hem de preguntar com ho podem fer.
  • Si s’ha de fer alguna maniobra amb la cadira de rodes, primer s’ha d’avisar del moviment. No hem d’empènyer la cadira massa de pressa i hem d'evitar els moviments bruscos.
  • Hi ha persones amb dificultats per poder parlar. Si no entenem el que diuen, no hem d’interrompre la conversa per molt lenta que vagi la persona. S’ha de donar temps perquè es pugui expressar.
  • No hem d’anar amb presses. La persona amb mobilitat reduïda necessita el seu temps per fer les coses.
  • No hem de tractar la persona com un infant; sinó, fer-ho segons la seva edat.
  • Les persones amb discapacitat auditiva formen un grup molt heterogeni, en funció de les seves característiques individuals i del sistema de comunicació que utilitzen: llengua oral/llengua de signes. Hi ha diferents graus: des de sordesa lleugera fins a sordesa severa i profunda.
  • Aquestes persones s’ajuden a partir d’audiòfons, implants coclears, emissores FM combinades amb la lectura labial, per millorar la seva audició en relació amb el llenguatge verbal.
  • Abans d’iniciar una conversa ens hem d’assegurar que la persona ens està mirant; si no és així, cal cridar la seva atenció amb algun gest o contacte físic.
  • No hem de cridar a una persona sorda; no ens escoltarà per molt que cridem. Només percebrà un rostre hostil i no el contingut de les paraules.
  • La persona sorda rep la informació de manera visual; per aquest motiu el rostre ha d’estar ben il·luminat per la llum i evitar que els cabells o qualsevol altra cosa interfereixin en l’expressió facial, com pot ser el gest involuntari de tapar-se la boca amb la mà.
  • Cal vocalitzar amb claredat i a poc a poc, sense exagerar i sense cridar.
  • Si no entenem bé el que diuen, els ho hem de tornar a preguntar i/o demanar que tornin a repetir-ho.
  • Hem de construir frases curtes i simples, no s’utilitzar un llenguatge poc habitual ni parlar en argot. Si no ens fem entendre, tornarem a repetir el missatge amb unes altres paraules amb el mateix sentit.
  • Per acompanyar el nostre missatge es pot utilitzar l’expressió verbal amb gestos, expressió facial i corporal..., sense gesticular amb excés i també ajudar-nos amb l’escriptura.
  • Cal avisar si canviem el tema de la conversa.
  • Si estem en grup, cal parlar d’un en un i estar asseguts en una taula rodona per facilitar la visió de tots els assistents.
  • Si és una persona sordcega usuària de la llengua del signes espanyola, hem d'utilitzar-la directament o bé demanar la presència d’un professional de la interpretació.
  • En una conversa, s’ha de mantenir la mirada en els ulls de l’altra persona. D’aquesta manera, li demostrarem confiança i estarem segurs que ens segueix sense cap problema. Generalment, les persones sordes són molt expressives gestualment. Mantenir aquest contacte visual ens ajudarà a saber si hem de seguir o canviar el ritme de la conversa.
  • Hem d'evitar qualsevol postura que dificulti la lectura labial, com donar l’esquena o girar el cap mentre parlem. 
  • La malaltia mental està relacionada amb problemes psiquiàtrics i sol ser una malaltia oculta.
  • Hem de tractar a cadascú com a individu que, abans que malalt, és una persona. Hem de pregunta-li com es pot sentir més còmode i respectar-li les seves necessitats. L’estrès els pot afectar en la seva capacitat d’actuar.
  • Hem de mantenir una comunicació clara, evitant confusions en tot moment. La relació ha de ser sincera, per evitar suspicàcies, situacions de tensió o rivalitat.
  • Si es dóna una situació de crisi, hem de ser els primers a mantenir la calma, preguntar-li com se’l pot ajudar i si necessita prendre medicació.
  • Cal respectar el seu espai vital. S’ha de dialogar amb naturalitat, escoltant la persona i en cap cas jutjar-la.
  • Cal tractar-les segons la seva edat, adaptant-nos a les seves capacitats.
  • Hem de tenir en compte que tenen dificultats de comprensió, expressió limitada de la parla, comprensió limitada de la lectura i poc vocabulari.
  • En parlar-hi, cal ser clars i centrar la seva atenció en una sola cosa. Hem d’assegurar-nos que allò que se li ha dit ho ha entès. Si no fos així, hem de tornar a explicar-ho amb unes altres paraules.
  • Si no entenem el que ens diuen, els ho hem de dir perquè ho intentin explicar d’una altra manera. No hem de fer veure que ho hem entès.
  • Hem d’assegurar-nos que han entès el que els hem explicat, i buscar situacions que els siguin familiars i que tinguin utilitat.
  • Cal fer-les participar en les decisions que els afecten.
  • Cal parlar amb naturalitat a una persona amb dificultats de comprensió per la seva limitació intel·lectual.
  • Hem de ser pacients, flexibles i mostrar-los el nostre suport. Hem de donar-los temps. Si responen amb lentitud, no les hem d’interrompre.
  • Cal evitar sobreprotegir-les. Hem d’ajudar-les el mínim perquè es puguin desenvolupar soles en les altres activitats.
  • Hem de facilitar-los la seva relació i comunicació amb altres persones.
Decàleg d'Accessibilitat Universal en l'Organització d'Actes Públics.