2012
La 17a. millor universitat jove del món
El Times Higher Education (THE), un dels rànquings universitaris de més prestigi i influència mundials, publica a finals del mes de maig la primera edició del "100 Under 50", una classificació de les cent primeres universitats de tot el món de menys de 50 anys d’antiguitat. La UPF hi és la primera universitat espanyola, i ocupa la 17a. posició mundial i la 9a. si ens centrem en l’àmbit europeu.
Aquest nou rànquing internacional vol reconèixer i evidenciar les institucions joves amb un potencial creixent i que estan en condicions d’ocupar posicions de lideratge en l’àmbit de l’educació superior en un futur pròxim.
El rànquing valora tretze indicadors, que fan referència a cinc categories principals: docència (30%), recerca (30%), citacions -impacte dels treballs publicats- (30%), internacionalització -tant d’estudiants com de professors- (7,5%) i transferència de coneixement i innovació (2,5%), cadascuna de les quals té un pes específic a l’hora de fer el còmput global. La UPF, que obté una puntuació general de 45,7, destaca en citacions i en internacionalització, amb uns índexs de 87,6 i 54,3, respectivament.
Altres fets rellevants
La primera “promoció Bolonya”
L’any 2012 es gradua la primera promoció d’estudiants que han seguit el model de grau adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). En concret, es tracta del estudiants que han cursat els graus en Biologia Humana (96 graduats), Comunicació Audiovisual (72), Humanitats (107), Publicitat i Relacions Públiques (78) i Traducció i Interpretació (119). Tots aquests estudis es van posar en marxa en el curs 2008-2009 .
La implantació de l’EEES ha suposat una notable millora per a la Universitat en molts aspectes docents. Aquest nou marc ha fet possible la creació del primer programa transversal a la UPF: el grau en Enginyeria Biomèdica, que ha començat en el curs 2011-2012, i l’oferta del nou grau en International Business Economics (IBE), el primer impartit a Espanya exclusivament en anglès.
L’EEES ha permès alhora a la UPF entrar en nous àmbits de coneixement, fet que s’ha concretat en la creació dels graus en Medicina, Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció, International Business Economics i Llengües Aplicades. A més, dos estudis de segon cicle –Lingüística i Periodisme– s’han reconvertit en grau.
La UPF renova la seva imatge corporativa
Vint-i-dos anys després de la creació de la UPF, la Universitat actualitza la seva identitat visual per adaptar-la als nous temps i a les noves necessitats.
El concepte i el punt de partida per a la creació de la nova marca, obra de l’estudi Clase Bcn, dirigit per Claret Serrahima, són la mateixa essència de la denominació de la Universitat i el diccionari com a símbol del coneixement i de l’excel·lència. En aquest sentit, el disseny de la marca es construeix recreant d’una manera contemporània els criteris tipogràfics universals per a aquest tipus de publicacions.
S’ha buscat potenciar la sigla UPF convertint-la en el símbol de la nova identitat. Per tal de dotar-la d’una major força visual, a partir d’aquest precepte s’ha creat un espai de protecció i un marc que esdevindrà alhora el codi gràfic per a la comunicació. A més, s’hi afegeix la paraula Barcelona per tal d’aprofitar el valor afegit que suposa el fet que la UPF estigui situada a la capital catalana.
El símbol originari de la UPF, creat per Enric Satué, es mantindrà a partir d’ara com a escut institucional, per mantenir la memòria històrica i en reconeixement als orígens de la Universitat.
Primera victòria a la Lliga de Debat Universitari
L’equip d’estudiants que va representar la UPF en la VIII Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives es proclama guanyador de la competició, després de superar l’equip de la UAB en la final, disputada el 20 d’abril a la Universitat de Vic. L’equip, que s’emporta un xec de 2.500 euros, està format per Eulàlia Solé, estudiant de Ciències Polítiques, que n’és la capitana; Berta Solé, estudiant d’Humanitats; Josep Vicenç Mestre, estudiant d’Humanitats i de Ciències Polítiques; Marc Laporte, estudiants de Ciències Polítiques; Edmon Girbal, estudiant de Periodisme, i Andrea Jiménez, estudiant d’Humanitats.
“Són els indignats un nou corrent de pensament?” és el tema d’actualitat que centra el debat de la competició i sobre el qual l’equip de la UPF defensa la posició “a favor” durant la final. És la primera vegada que la UPF guanya aquesta competició, en què participen equips de vuit universitats més: Alacant, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Internacional de Catalunya, Jaume I, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya i Vic.
El lingüista Labov rep el títol de doctor honoris causa
William Labov, professor del Departament de Lingüística de la Universitat de Pennsilvània (EUA), és investit doctor honoris causa per la UPF durant la cerimònia acadèmica que té lloc el 5 de juny a l’auditori del campus del Poblenou.
A proposta del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, de la Facultat de Traducció i Interpretació i de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), Labov rep la màxima distinció acadèmica de la UPF per la seva brillant trajectòria docent i investigadora i pel fet de ser un dels màxims referents en el camp de la lingüística.
Enric Vallduví, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, és el padrí del doctorand, mentre que l’elogi del nou doctor és a càrrec de M. Teresa Turell, catedràtica del mateix departament, que qualifica Labov com ”el fundador de la sociolingüística variacionista o quantitativa”.
En el seu discurs d’acceptació, Labov destaca “l’èxit en la recuperació del català del lloc que legítimament li correspon com a mitjà d’expressió pública a Catalunya”. “L’impacte de la recuperació de la llengua catalana encara ressona entre els lingüistes d’arreu del món”, emfasitza.
Miquel Barceló, artista universal, investit doctor honoris causa
“Jo pinto i prou”. Amb aquestes paraules finalitza Miquel Barceló el seu discurs d’acceptació com a nou doctor honoris causa per la UPF, un reconeixement que rep en el decurs d’una cerimònia acadèmica que té lloc el 29 de novembre a l’auditori del campus de la Ciutadella. La UPF concedeix la màxima distinció acadèmica a l’artista mallorquí per “la seva impressionant contribució a la pintura i a l’escultura contemporànies, manifestada en una trajectòria que combina l’arrelament a la terra amb una capacitat immensa d’esdevenir un artista global, i que s’expressa en una obra singular en què mostra les aspiracions, les angoixes, l’alegria i la tristor dels éssers humans d’avui dia”.
El padrí de Barceló és Miquel Oliver, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, i l’elogi del doctorand és a càrrec de José García Montalvo, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF, que ressalta que Barceló “té una gran capacitat per explorar els límits de la pintura, és un dels més grans renovadors de la pintura dels últims trenta anys i la seva obra suposa una profunda meditació sobre el pas del temps i la mort”.
Durant l’acte l’escriptor Biel Mesquida i la cantautora Maria del Mar Bonet, mallorquins tots dos, interpreten diversos fragments de l’obra de dos poetes de la terra ja desapareguts i ben coneguts pel doctorand: Blai Bonet i Miquel Bauçà.
Plena ocupació dels doctors de la UPF
Entre els resultats del primer estudi sobre la inserció laboral d’aquest col·lectiu durant el període 1991-2011 destaquen l’alta ocupació dels doctors per la Universitat –el 96% treballava a l’abril del 2012–; una estabilitat contractual superior a la mitjana espanyola i catalana –amb contractes de llarga durada en més del 74% dels casos– i un elevat grau de satisfacció amb la formació rebuda –amb un 85% dels doctors que repetiria aquests estudis. Més del 50% dels doctors de la UPF treballen en l’àmbit universitari, i un 33% a l’estranger.
L’informe també mostra la tendència general dels doctors per la UPF a treballar a les universitats (més de la meitat dels enquestats), per sobre d’aquells que ho fan en empreses (26%) o en centres de recerca (22%). En aquest sentit, l’estudi també mostra certa relació entre el lloc de treball i l’any d’obtenció del doctorat. Així, mentre la major part dels doctors que van obtenir el seu títol abans del 2005 treballen en una universitat (66%), la majoria dels que es van doctorar amb posterioritat tendeixen a fer-ho en un centre de recerca (27%) o en una empresa o institució (29%).
Fins al desembre del 2012 s’han defensat 1.079 tesis doctorals a la UPF. El 16 de juliol del 2012 es llegeix la tesi doctoral número 1.000, titulada “Building Ethernet Connectivity Services for Provider Networks”, defensada per Eduard Bonada, doctorand del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.
La UPF s’incorpora a la xarxa Europaeum
Recentment la UPF ha formalitzat la seva incorporació com a membre de ple dret a la xarxa d’universitats Europaeum. Es tracta d’una xarxa d’interrelació entre prestigioses universitats europees que facilita la generació d’iniciatives bilaterals o multilaterals de mobilitat, docència i investigació conjunta. La xarxa Europaeum té, a més, una important activitat pròpia basada en els estudis europeus, entesos des d’una perspectiva molt transversal, que abasta la ciència política, les relacions internacionals, el dret, l’economia, la història, les diverses manifestacions culturals i la comunicació.
La xarxa Europaeum està integrada per les universitats d’Oxford, Leiden, Bolonya, Bonn, París I Panthéon-Sorbonne, Carolina de Praga, Hèlsinki, Jagiellonian de Cracòvia i l’Institut de Postgrau d’Estudis Internacionals i de Desenvolupament de Ginebra. Hi estan associats i participen en algunes de les seves activitats la Universitat Complutense de Madrid, l’Institut d’Estudis Polítics de la Universitat Catòlica Portuguesa i la Fundación Ortega Marañón. El secretari general d’Europaeum, Paul Flather, visita la UPF el 29 de novembre i és rebut pel rector, Josep Joan Moreso.
Francisco Fernández Buey, in memoriam
Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia Moral de la UPF traspassat el passat mes d’agost, rep a títol pòstum el Guardó d’Honor de la Universitat, en el decurs d’un acte d’homenatge en què participen familiars, amics i companys de la comunitat universitària.
L’acte, que té lloc el 13 de desembre, és presidit pel rector, Josep Joan Moreso, que lliura el guardó al fill de Fernández Buey, Eloi Fernández Porta. Seguidament té lloc el col·loqui “Pensar el presente con Paco”, en què intervenen Vera Sacristán, professora de la UPC; Miguel Riera, editor d’El Viejo Topo; Salvador López Arnal, professor de la UNED, i Jordi Mir, professor del Departament d’Humanitats de la UPF.
Els ponents glossen els diferents vessants de Francisco Fernández Buey, nascut a Palència el 1943, una figura polièdrica que va conjuminar la docència i la recerca amb l’activisme polític i social, i que fa fer palès el seu interès pel xoc de cultures i pels canvis i els moviments socials.