El passat 17 de març, la Sala La Nau del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra va acollir la jornada de presentació dels resultats del projecte SignarIA, una iniciativa de recerca aplicada que explora noves formes de participació de les persones sordes signants en l’àmbit radiofònic.

La jornada va reunir investigadors, professionals del periodisme, experts en tecnologia i membres de la comunitat sorda per reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de la inclusió en un mitjà tradicionalment basat en la veu.

Un projecte nascut d’una necessitat docent

L’obertura de la jornada va anar a càrrec dels investigadors principals del projecte, Marcel Mauri i Roger Cassany, juntament amb l’equip format per Xavi Vinaixa i Inés Broto (responsables del desenvolupament tecnològic), Gemma Barberà (investigadora), Santiago Frigola (col·laborador) i Cecilia Barba (coordinadora del projecte) .

Tal com va explicar Marcel Mauri, l’origen de SignarIA es troba en un repte detectat a les aules: la dificultat d’una estudiant sorda signant per participar en l’assignatura de ràdio del grau de Periodisme. Aquesta limitació va evidenciar una barrera estructural del mitjà radiofònic i va donar lloc a una línia de recerca orientada a trobar solucions tecnològiques aplicables .

Tecnologia i identitat sonora

Durant la presentació, Roger Cassany va destacar els principals reptes del projecte, especialment la conversió de la llengua de signes catalana (LSC) en text i, posteriorment, en veu sintetitzada. El sistema incorpora un model de llenguatge de gran escala que permet generar frases coherents a partir de glosses, així com dades sintètiques per ampliar els recursos disponibles .

Per la seva banda, Xavi Vinaixa va explicar el funcionament del prototip, que es concreta en una aplicació web amb diferents elements en temps real, com la detecció de signes, la generació de frases i la conversió final a veu. També va destacar el sistema de control mans lliures, que permet a la persona usuària seleccionar opcions mitjançant un pedal .

Inés Broto va aprofundir en els aspectes tècnics relacionats amb la generació de dades i la lectura computacional de la llengua de signes, explicant com el sistema transforma el moviment en vectors numèrics per identificar glosses i generar llenguatge .

Resultats qualitatius: potencial i límits

La dimensió qualitativa del projecte va ser presentada per Gemma Barberà, Santiago Frigola i Cecilia Barba, a partir de grups focals amb persones sordes signants i professorat de ràdio.

Segons van exposar, l’eina respon a una necessitat real, permet un major control del missatge i pot facilitar una participació més autònoma en entorns radiofònics. Alhora, es van identificar limitacions, especialment en situacions en directe, en la captació de la riquesa lingüística de la LSC i en la transmissió de matisos emocionals .

Periodisme i inclusió: una assignatura pendent

La jornada va continuar amb la taula rodona “Periodisme i inclusió, l’assignatura pendent”, moderada per Cristina Perales-García i amb la participació de Imma Amadeo Gurí (professora de comunicació i ràdio a la UPF), Guillem Carles Gonel (periodista sord i fundador de Sord Press) i Josep Maria Ganyet (enginyer i divulgador tecnològic).

Durant el debat, Guillem Carles Gonel va posar de manifest l’exclusió històrica de les persones sordes dels mitjans de comunicació, especialment en espais d’opinió i política, mentre que Imma Amadeo va assenyalar els reptes encara existents en l’àmbit educatiu, com la manca d’adaptació de determinades activitats i la necessitat de formació del professorat.

Per la seva banda, Josep Maria Ganyet va destacar el potencial de la intel·ligència artificial per superar barreres estructurals i va subratllar la importància de desenvolupar tecnologies que posin les persones al centre i contribueixin a un periodisme més inclusiu.

Una demostració en directe amb Mònica Terribas

La jornada es va tancar amb una demostració en directe de l’eina a través d’una entrevista a la periodista Mònica Terribas, que va permetre mostrar el funcionament del sistema en un context real i evidenciar el seu potencial en entorns comunicatius.

Cap a una ràdio més accessible

SignarIA es presenta com una primera resposta tecnològica a una barrera estructural del periodisme radiofònic. Amb una clara vocació de continuïtat, el projecte apunta cap a futurs desenvolupaments com la traducció bidireccional, la integració en dispositius habituals i l’ampliació del seu ús a altres àmbits comunicatius.