Vés enrere Pioneras en la crítica de la vida cotidiana. Retrato existencial y mirada micrológica de lo cotidiano en las Atentas, cronistas en lengua alemana del período de entreguerras.

Pioneres en la crítica de la vida quotidiana. Retrat existencial i mirada micrològica del quotidià en les Atentes, cronistes en llengua alemanya del període d'entreguerres. PID2020-116286GB-I00. 01/09/2021-31/08/2025. ARRIBAS, SONIA; VINARDELL, TERESA (IP)

Pioneres en la crítica de la vida quotidiana. Retrat existencial i mirada micrològica del quotidià en les Atentes, cronistes en llengua alemanya del període d'entreguerres. PID2020-116286GB-I00. 01/09/2021-31/08/2025. ARRIBAS, SONIA; VINARDELL, TERESA (IP)

El nostre projecte pretén estudiar l'obra corresponent als anys 20 i 30 del segle XX d'una sèrie d'autores alemanyes i austríaques, reunides per primera vegada en un projecte de recerca, per la similitud dels seus interessos i, fins a cert punt, de les seves trajectòries literàries i vitals, marcades per la censura, l'exili o la deportació, per a posar en relleu i analitzar com van veure i van expressar de manera singular la incidència de les maneres de producció capitalista en la vida quotidiana, això és, en aquell àmbit que sol considerar-se com a residual respecte a uns altres més estructurats o funcionals. El corpus de textos a estudiar està integrat per les obres de Gabriele Tergit, Marieluise Fleißer, Irmgard Keun, Mascha Kaléko, Gertrud Kolmar, Else Feldmann, Veça Canetti, Lili Grün i Maria Leitner, a les quals ens referim amb el nom col·lectiu d'Atentes. Aquest nom ens sembla adequat perquè emfatitza els dots d'observació i anàlisi d'aquestes autores, i perquè suposa una picada d'ullet irònica al caràcter detallista i sol·lícit que sol apreciar-se en les dones especialment.
 
La hipòtesi del projecte és que les obres de les Atentes retraten i analitzen de manera tan precisa les relacions socials i les subjectivitats tal com aquestes van ser afectades i modulades per la manera de producció capitalista en aquest moment històric, que haurien de formar part, com a complement ineludible, del corpus de la filosofia social que es va desenvolupar en aquest moment, tant per part del que es va denominar la teoria crítica alemanya (Walter Benjamin, Max Horkheimer, Theodor W. Adorno, Ludwig Marcuse, Leo Löwenthal, Erich Fromm, etc.), com per part de l'àmplia constel·lació teòrica que, des de la sociologia i la crítica cultural, es va dedicar a plasmar les transformacions socials, econòmiques i polítiques en el món europeu d'entreguerres.
 
El nostre objectiu general és mostrar que les Atentes van penetrar d'una manera singular en un àmbit que se solapa amb el domèstic i que tradicionalment s'ha vist com eminentment femení. Les autores triades van donar compte de la creixent presència de les dones en el món laboral, i a més van observar minuciosament les canviants característiques del sistema econòmic i els seus efectes sobre la vida social, familiar i íntima. Així mateix, van contemplar amb especial interès altres fenòmens concomitants, com la indústria cultural o la de la moda, i la fetitxització del cos femení que es produïa en elles. Volem demostrar que, de manera paral·lela a la teoria crítica alemanya d'aquest període i la seva mirada micrològica sobre la realitat social, les Atentes van descriure els ordres de poder constitutius de la vida laboral i social, reflexionant sobre el llenguatge, la psique, la sexualitat, el desig, la reproducció, l'estètica o la intimitat. Els seus textos, sovint lleugers en aparença, van ser publicats en diaris i revistes i il·luminen aquest àmbit suposadament residual que és la vida quotidiana, sense per això deixar en un segon pla la detinguda observació de l'àmbit de la producció i els espais dins d'aquest en els quals predominava la divisió sexual del treball. La nostra recerca, a més, posarà especial èmfasi en la importància d'aquestes autores fora del camp exclusivament literari en la mesura en què les considerem pioneres en el tractament de tota una sèrie de problemes centrals en el si del feminisme del segle XX i actual, i també dins aquelles tradicions filosòfiques que van disseccionar els mecanismes de dominació.

Investigadors principals

Sonia Arribas
Teresa Vinardell

Investigadors

Michael Pfeiffer
Olga García García (U. Extremadura)
Miriam Palma Ceballos (U. Sevilla)
Rosa Marta Gómez Pato (U. Santiago de Compostela)
Rosa María Benéitez Andrés (U. Salamanca)
Irene Valle Corpas (U. Granada)
Agència Estatal de Recerca (AEI) i Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)