Passa a passa
En lletres blanques sobre fons ataronjat: Històries d'accessibilitat.
.Aquesta història es titula PASSA A PASSA.
I està apadrinada per Narratio, llengua i accessibilitat.
Els dibuixos són en blanc i negre, amb les bafarades i alguns detalls dels dibuixos de color verd.
A la primera vinyeta: d’esquena, un noi de cabells rinxolats negres, samarreta verda de màniga curta i ulleres fosques seu davant la pantalla en blanc d’un ordinador, amb la mà dreta sobre el ratolí. Es gira cap al lector amb expressió seriosa i diu: “La meva discapacitat va condicionar-me per triar universitat.”
A la segona, sobre la imatge d’un home amb americana i camisa que fa un discurs, i de dos retalls de premsa, sobre protocols d’inclusió i sobre el dia mundial per l’accés a la universitat, hi ha una bafarada partida en tres que diu: “N’hi ha moltes..., però una... destacava per sobre de la resta.”
A la tercera vinyeta, el noi seu damunt d’un bloc rectangular tres cops més alt que ell, com si s’hagués fet petit al damunt d’una pila interminable de documents.
I diu: “Tenia protocols i mesures que em donaven bona vibra… així que vaig decidir-me.”
A la quarta, la pantalla en blanc de l’ordinador , assenyala la pantalla amb perplexitat i diu: “La web per matricular-me no era accessible.”
A la cinquena vinyeta, el noi, dret en una sala plena d’ordinadors, pantalles i teclats, repenja la mà en una torre d’ordinador, amb la motxilla a l’esquena i un bastó a l’altra mà. Totes les pantalles estan apagades menys la que hi ha al costat del noi, que diu: “I el software que necessitem a classe només està adaptat en aquest ordinador, i no el puc tenir al meu portàtil…”
I a la darrera vinyeta, arran de terra, hi ha quatre piles de documents, que formen una escala que puja d’esquerra a dreta. A l’extrem de més a la dreta del graó més alt, hi ha el noi, amb una pila de documents encara més gran que la que té sota els peus. Amb mig somriure diu: Així que, tot i els millors protocols, vaig veient que l’accés a la uni per mi és un camí que es fa cada dia... passa a passa.
En lletres blanques sobre fons ataronjat: Històries d'accessibilitat.
I en majúscules negres: Entendre per transformar.
Si creus que això s’ha de saber, comparteix-ho.