Publicacions SGR 2014
- Alabrús Iglesias, R.M., “La opinión sobre las mujeres austracistas y el imaginario religioso en los sitios de 1706 y 1713-14 en Barcelona”, Cuadernos de Historia Moderna, 35, p. 15-34, 2010.
- Alabrús Iglesias, R.M., “La trayectoria de la opinión política en la España Moderna”, Obradoiro de Historia Moderna, 20, p. 337-354, 2011.
- Albareda Salvadó, J., “Cataluña hacia 1700: la hora de la política”, en García García, B.J. i Álvarez-Ossorio, A. (eds.), Vísperas de sucesión. Europa y la monarquía de Carlos II, Madrid, Fundación Carlos de Amberes, p. 109-127, 2015.
- Albareda Salvadó, J., “Felipe y la negociación de los Tratados de Utrecht: bajo los dictados del mejor abuelo del mundo”, Cuadernos de Historia Moderna, XII, p. 31-60, 2013.
- Albareda Salvadó, J., “L’oposició dels catalans a l’absolutisme borbònic”, en 300 Onzes de Setembre, 1714-2014, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, p. 28-37, 2014.
- Albareda Salvadó, J., “La Diputación del General y los Comunes catalanes hacia 1700: representación y modernidad política”, en Agirreazkuenaga, J. i Alonso, E.J. (eds.), Estatu-nazioen baitako nazioak: naziogintza kulturala eta politikoa gaur egungo Europan, Bilbao, GALEUZCA, p. 318-341, 2014.
- Albareda Salvadó, J., “Le marquis de Brancas, envoyé de la France à Madrid, et son affrontement avec le ministre Jean Orry (1713-1714)”, Revue d’histoire diplomatique, (3), p. 277-293, 2016.
- Albareda Salvadó, J., “Proyectos de paz, proyectos para Europa en torno a 1713”, en Torres Arce, M. i Truchuelo García, S. (eds.), Europa en torno a Utrecht, Santander, Universidad de Cantabria, p. 389-410, 2014.
- Albareda Salvadó, J., La guerra de Sucesión de España (1700-1714), Barcelona, Crítica, 2010.
- Albareda, J. i González, O., La historiografía: des del segle XVI fins als nostres dies, en Alcoberro, A. (ed.), Estrada-Rius, A. i Creus, J. (coord.), Catalunya 1714-2014, Barcelona, Ara Llibres – Generalitat de Catalunya, p. 318-341, 2014.
- Albareda, J. i Nadal, J., “Balance bibliográfico. La Guerra de Sucesión revisitada”, Vínculos de Historia, (4), p. 373-386, 2015.
- Albareda-Salvadó, J. i Janué Miret, M., El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives, València, Publicacions de la Universitat de València, 2011.
- Albareda-Salvadó, J., “De la revuelta de los Barretines (1687-1689) a la resistencia catalana de 1713-1714 contra Felipe V: constitucionalismo, republicanismo”, en Hugon, A. i Merle, A. (eds.), Soulèvements, révoltes, révolutions dans l’empire des Habsbourg d’Espagne, XVI-XVII siècle, Madrid, Casa de Velázquez, p. 267-284, 2016.
- Albareda-Salvadó, J., “Del tiempo de las libertades al triunfo del dominio absoluto borbónico”, en Bernal, A.M., Romero, J. i Furió, A. (eds.), Historia de las Españas, València, Tirant Humanidades, p. 177-202, 2015.
- Albareda-Salvadó, J., “Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre. Claus de la negociació d’Utrecht”, Pedralbes, (33), p. 77-101, 2015.
- Albareda-Salvadó, J., “La Paix des Pyrénées. Un point de référence pour les partisans de l’archiduc Charles dans la guerre de Succession d’Espagne (1705-1714)”, en Bély, L., Haan, B. i Jettot, S. (eds.), La Paix des Pyrénées (1659) ou le triomphe de la raison politique, París, Classiques Garnier, p. 521-532, 2015.
- Alcoberro Pericay, A., La nova Barcelona del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2011.
- Casals Meseguer, X., “La renovación de la ultraderecha española: una historia generacional (1966-2008)”, Historia y Política, 22, p. 233-258, 2009.
- Casals Meseguer, X., “Primo de Rivera, l’architetto del franchismo”, Passato e Presente, 82, p. 39-65, 2011.
- Castellà i Pujols, M.B. i Martí-Fraga, E., “¿Órganos técnicos o instrumentos políticos? Las comisiones de trabajo de las instituciones parlamentarias y representativas”, RiMe: rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea, II(13), 2014.
- Castellà i Pujols, M.B. i Martí-Fraga, E., “Molt més que un comitè tècnic: el Comitè de raports. El primer antecedent del Comitè de salvació pública sota l’Assemblea nacional constituent (1789-1791)”, RiMe: rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea, II(13), p. 167-216, 2014.
- Castellà i Pujols, M.B. i Roura i Aulinas, L., “Loi et Terreur sous la Révolution française”, Trienio. Ilustración y liberalismo. Revista de historia, (67), 2016.
- Castellà i Pujols, M.B., “Monsieur André Aubusson, l’homme qui sait tout, ou gérer la correspondance sous les Assemblées parlementaires”, La Révolution française, (8), 2015.
- Castellà i Pujols, M.B., “Monsieur André Aubusson, le secrétaire de grand mérite du Comité de salut public ou gérer la correspondance sous la première année de la République”, La Révolution française, (9), 2015.
- Castellà i Pujols, M.B., "Les comités des rapports et des recherches: aux origines de la Terreur?", Trienio. Ilustración y liberalismo. Revista de historia, (67), p. 35-68, 2016.
- Castellà i Pujols, M.B., "Peuples en Révolution. D’aujourd’hui à 1789", coordinat per C. Belmonte i C. Peyrard, Trienio. Ilustración y liberalismo. Revista de historia, (64), p. 126-130, 2014.
- Castellà Pujols, M.B., “(Re) pensar Bertrand Barère o més enllà de la punta de l’iceberg: comitès, comissions i comissaris de les Assemblees parlamentàries sota la Revolució francesa (1789-1795)”, en Actes de les jornades sobre les comissions de treball de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX), Barcelona, Parlament de Catalunya – Universitat Pompeu Fabra, p. 257-308, 2015.
- Castellà Pujols, M.B., “Novenes, dotzenes, divuitenes, vint-i-quatrenes, trenta-sisenes, comitès i comissions: ànimes de les assemblees o autèntics cavalls de Troia?”, en Actes de les jornades sobre les comissions de treball de les institucions parlamentàries i representatives (segles XV-XX), Barcelona, Parlament de Catalunya – Universitat Pompeu Fabra, p. 19-35, 2015.
- Castellano García, M.A., “François Gaultier, un artisan de la paix d’Utrecht, 1711-1713”, Revue d’histoire diplomatique, 132(3), p. 257-275, 2016.
- Janué Miret, M., “La atracción del falangismo a la causa nacionalsocialista por parte de la Sociedad Germano-Española de Berlín durante la Guerra Civil Española”, en Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Saragossa, Institución Fernando el Católico (C.S.I.C.), p. 240-261, 2013.
- Martí Fraga, E., La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714), Lleida, Pagès Editors, 2009.
- Mollfulleda, C. i Sallés, N. (eds.), “Els tractats de pau i Espanya: la negociació de Rastatt”, en Albareda Salvadó, J., Alcoberro, A., Mollfulleda, C. i Sallés Vilaseca, N., Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, p. 167-176, 2015.
- Roura Aulinas, L. i Middell, M., Transnational Challenges to National History Writing, Londres, Palgrave-Macmillan, 2012.
- Sallés Vilaseca, N., “‘Que nos odien, si también nos temen’. El razonamiento estratégico detrás de las campañas de Cerdeña y Sicilia (1717-1718)”, Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, 16, p. 313-334, 2016.
- Sallés Vilaseca, N., “L’usage de l’argument juridique devant l’opinion publique: l’accession des Provinces-Unies au Traité de la Quadruple Alliance, 1717-1719”, en Drocourt, N. i Schnakenbourg, É. (eds.), Themis en diplomatie: droit et arguments juridiques dans les relations internationales de l’Antiquité tardive à la fin du XVIIIe siècle, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, p. 159-174, 2016.
- Sallés Vilaseca, N., “La política exterior de Felipe V entre 1713 y 1719: un desafío al sistema de Utrecht”, en Albareda-Salvadó, J. (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714), Barcelona, Crítica, p. 277-318, 2015.
- Sallés Vilaseca, N., “Port cities as information centers: the case of Dutch and Hanseatic ports in the construction of reliable information networks on the course of the Northern War, 1717-1719”, World History Connected, 13(1), 2016.
- Torres Sans, X., “Guerra justa y guerra santa: la apologética católica en la revuelta catalana de 1640”, en Teatri di guerra: rappresentazioni e discorsi tra età moderna ed età contemporanea, Bolonya, Bononia University Press, p. 173-190, 2009.
- Ucelay Da-Cal, E. i González Vilalta, A., Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, València, Universitat de València, 2012.
- Ucelay Da-Cal, E., “Spain”, en Histories of Nations. How their Identities Were Forged, Londres, Thames & Hudson, p. 82-95, 2012.