Presentació
El Grup d’Estudis d’Història Política, Institucions i Relacions Internacionals (GEHPIRI) és un grup que centra el gruix de la seva recerca en la història política, les institucions i les relacions internacionals entre els segles XVII i XXI. Això inclou una línia de recerca que estudia les institucions parlamentàries i representatives anteriors a la consolidació de l’estat-nació, així com el pensament polític en els segles moderns. També inclou, de manera més específica, una línia de recerca sobre història econòmica europea i història de la integració europea.
El Grup d’Estudis d’Història Política, Institucions i Relacions Internacionals (GEHPIRI) pren el relleu del Grup d’Estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya Moderna (segles XVI-XIX) (GEISCAM), reconegut pel consell de govern del 2 de febrer de 2005, assumint els seus objectius principals. A saber: avançar en l’estudi de la història política i institucional catalana i europea entre els segles XVI i XIX, a partir d’una diversitat de línies de recerca coordinades que s’emmarquen en l’interès que ha desvetllat a Europa l’estudi de les institucions representatives anteriors a la consolidació dels Estats moderns i al suport teòric en què aquestes es fonamentaven. Així com també, en l’interès d’abordar un marc europeu molt més ampli, amb la voluntat de sistematitzar les principals línies interpretatives d’uns discursos i cultures polítiques diferents, però amb evidents punts en comú i amb problemàtiques i debats compartits entorn de la representació, la participació política, o la resistència enfront l’absolutisme i les estructures uniformitzadores de l’Estat modern.
Els membres del Grup d’Estudis d’Història Política, Institucions i Relacions Internacionals (GEHPIRI) integren el Grup d’Estudis de les Institucions i Cultures Polítiques, segles XVI-XXI (GEICP). Aquest grup és un grup SGR reconegut i consolidat per l’AGAUR (2021 SGR 00924). El GEICP se centra especialment en l’estudi de les institucions i les cultures polítiques a Catalunya, Espanya i Europa des del segle XVI fins el segle XXI. I és la continuació del grup de recerca consolidat Grup d’Estudis de les Institucions i Societat a la Catalunya Moderna (segles XVI-XVIII) amb una llarga trajectòria acadèmica i científica des de l’any 1997. El GEICP acull membres de diferents grups de la UPF: GEHPIRI, GRENS i NEXUS, així com també, membres d’altres Universitat catalanes, com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Vic o la Universitat Ramón Llull.
Per altra banda, una part dels membres del Grup d’Estudis d’Història Política, Institucions i Relacions Internacionals (GEHPIRI) formen part del projecte del Ministerio: La Paz de Viena (1725): cambio en las alianzas internacionales, fin de la guerra civil en España (PID2022-139592NB-100). Aquest projecte té l’objectiu d’avançar en el coneixement sobre la Pau de Viena (30 d’abril de 1725), una fita en les relacions internacionals de l’Europa moderna, i particularment, per a Espanya, segellant el conflicte civil derivat de la Guerra de Successió.
Des del Grup d’Estudis d’Història Política, Institucions i Relacions Internacionals (GEHPIRI) s’ha impulsat la xarxa de recerca Committees and Commissions Research Network (COMMINET) que rau en estudiar les comissions de treball de les institucions parlamentàries i representatives al llarg dels segles, majoritàriament a Europa, però no exclusivament, valorant el seu protagonisme polític i el marge de capacitat executiva que pogueren tenir, així com també, l’activitat i el rol polític que tingueren els seus membres o els seus òrgans de direcció: presidents, vice-presidents i secretaris.
Finalment, el Grup d’Estudis d’Història Política, Institucions i Relacions Internacionals (GEHPIRI) manté una estreta col·laboració amb la International Commission for the History of Representative and Parliamentary Institutions (ICHRPI), amb l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), amb la Red Sucesión i amb un equip d’investigadors de la Sorbonne-Université de París i del Centre d'Études des Mondes moderne et contemporaine (CEMMC) de l'Université Bordeaux Montaigne.
