• Albareda Salvadó, J., “Dinasticismo, política y religión en la guerra de Sucesión de España”, Dins: Torres Sans, Xavier (ed.), Les altres guerres de religió. Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI-XIX), Girona: Documenta Universitària, 2013, p. 285-314.

  • Albareda Salvadó, J., “El cataclisme de la guerra”, L’Avenç, 2010; (354): 58-59.

  • Albareda Salvadó, J., “El Consell de Cent el 1714: govern de la ciutat i representació política”, Dins: González Mezquita, M. L. (ed.), Temas y perspectivas teóricas de Historia Moderna, Mar de Plata: Universidad Nacional de Mar de Plata, 2011, p. 14-34.

  • Albareda Salvadó, J., “El debate sobre la modernidad del absolutismo borbónico”, HMiC: història moderna i contemporània, 2012; 10: 6-20.

  • Albareda Salvadó, J., “Felipe y la negociación de los Tratados de Utrecht: bajo los dictados del mejor abuelo del mundo”, Cuadernos de Historia Moderna, 2013; Anejo XII: 31-60.

  • Albareda Salvadó, J., “La modernitat de Putney”, L’Avenç, 2010; (361): 62-63.

  • Albareda Salvadó, J., “Le nom français est si odieux en Catalogne. La francofobia a finales del siglo XVII”, Dins: González Cruz, D. (ed.), Extranjeros y enemigos en Iberoamérica. La visión del otro. Del Imperio español a la guerra de la Independencia, Madrid: Silex Ediciones, 2010, p. 155-174.

  • Albareda Salvadó, J., “Política, economia i guerra”, Dins: AA.VV., Política, economia i guerra. Barcelona 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 220-241.

  • Albareda Salvadó, J., “Por la Patria y sus Libertades. El discurso del austracismo catalán del final de la guerra de Sucesión (1713-1714)”, Dins: De Benedictis, A.; Magoni, C., Teatri di guerra. Rappresentazioni e discorsi tra età moderna ed età contemporanea, Bologna: Bononia University Press, 2010, p. 239-264.

  • Albareda Salvadó, J., “Pròleg”, Dins: Roca Vernet, Jordi, Tradició constitucional i història nacional (1808-1823), Barcelona: Pagès editors, 2011, p. 9-15.

  • Albareda Salvadó, J., “Reseña, Josep Juan Vidal, La conquesta anglesa i la pèrdua espanyola de Menorca com a conseqúència de la guerra de Successió a la corona d'Espanya, Mallorca, El Tall Editorial, 2008”, Hispania - Revista Española de Historia, 2011; LXXI(239): 879-884.

  • Albareda Salvadó, J., “Salvador Sanpere i Miquel: intel·lectual, polític historiador”, Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2011; XXII: 113-129.

  • Albareda Salvadó, J., “The Treaty of Utrecht and the Case of the Catalans”, Catalan International View: A European Review of the World, 2013; 80-85.

  • Caminal, M.; Pich i Mitjana J., “Federalisme i catalanisme (1868-2010)”, Activitat parlamentaria, 2010; 21: 8-15.

  • Capdeferro, J., “'Aggiornamento' biogràfic de Joan Pere Fontanella (1575-1649)”, Dins: Sansano, Gabriel; Valsalobre, Pep (cur.), Fontanellana. Estudis sobre l'època i l'obra Francesc Fontanella (1622-1683/85), Girona: Documenta Universitaria, 2009, p. 125-162.

  • Capdeferro, J., “Girona, capital jurisdiccional de la Catalunya convulsa dels anys 1630”, Dins: Figueras, Narcís; Vila, Pep (cur.), Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 275-286.

  • Capdeferro, J., “La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres, les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700”, Dins: Jané, Òscar (ed.), Del Tractat dels Pirineus a l'Europa del segle XXI, un model en construcció?, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Museu d'Història de Catalunya, 2010, p. 291-304.

  • Capdeferro, J., “Práctica y desarrollo del derecho en la Cataluña moderna: a propósito de la jurisprudencia judicial y la doctrina”, Dins: Salustiano de Dios, Javier Infante; Torrijano, Eugenia (coords.), Juristas de Salamanca, siglos XV–XX, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2009, p. 235-257.

  • Capdeferro, J., “Promoció, edició i difusió d'obres jurídiques a Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII”, Ius fugit: revista interdisciplinar de estudios histórico-jurídicos, 2009; (15-16): 537-559.

  • Castellà i Pujols, M. B., “And they controlled the correspondence and they obtained the power...: The legislative power under the National Constituent Assembly”, Selected Papers, 2012; 51-71.

  • Castellà i Pujols, M. B., “Au-delà de la rareté des merveilles. Deuxième analyse du tome VI du catalogue”, Dins: Centre d'étude historique de l'Université de Senshu, Annales des Études de la Révolution française et la Collection des documents de Michel Bernstein, Tokyo: Presses universitaires de Senshu, 2009, p. 1-57.

  • Castellà i Pujols, M. B., “Introduction. Que sait-on aujourd'hui des comités des Assemblées parlementaires?”, La Révolution française, 2012; 3.

  • Castellà i Pujols, M. B., “La Revolució invisible: Llei i ordre a partir del control de la correspondència (França, 1789-1795)”, Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, 2012; (12): 13-15.

  • Castellà i Pujols, M. B., “Los actores del Parlamento detrás del escenario: El control del debate parlamentario desde la oscuridad de oficinas, comités y comisiones (Francia, 1789-1793)”, Dins: VV.AA., Las Cortes de Cádiz y la Historia Parlamentaria, Cádiz: Universidad de Cádiz, 2012, p. 384-404.

  • Castellà i Pujols, M. B., “Métamorphoses d'un comité: le comité des pétitions et de correspondance sous la Convention nationale (1792-1795)”, La Révolution française, 2012; 3.

  • Castellà i Pujols, M. B., “Yoichi Uriu. In Memoriam. La Révolution invisible: la loi et l'ordre au travers du contrôle de la correspondance (France, 1789-1795)”, Study Series, 2012; (68): 1-50.

  • Castellà i Pujols, M. B.; Mazeau, G., “Les comités des assemblées révolutionnaires: des laboratoires de la loi”, La Révolution française, 2012; (3).

  • Pich i Mitjana J., “El federalisme intransigent barceloní: del Club dels federalistes a El Estado Catalán, 1868-1873”, Barcelona, quaderns d'història, 2009; (15): 109-119.

  • Pich i Mitjana J., “Estudi introductori: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904). Federalisme i catalanisme”, Dins: Valentí Almirall; Pich i Mitjana, J. (ed.), Antologia de textos, Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Autonòmics, 2011, p. 9-44.

  • Pich i Mitjana J., “La revolució de juliol de 1909. La Semana tràgica, negra, roja, gloriosa o sagnant”, Dins: Sauch, Núria; Jiménez, M. Carme (eds.), La Setmana Tràgica. Motius i fets, Barcelona: Institut Ramon Muntaner, 2011, p. 87-109.

  • Pich i Mitjana J., “L'ensenyament de la història i les TIC”, L’Avenç, 2010; 362: 8-9.

  • Pich i Mitjana J., “Los artículos de Magín Vidal y Ribas en L'Humanité”, Dins: Martín Corrales, E. (ed.), Semana Trágica: entre las barricadas de Barcelona y el Barranco del Lobo, Barcelona: Bellaterra, 2011.

  • Pich i Mitjana J., “Un lugar de memorias: la revolución de julio de 1909, o Semana Trágica, Sangrienta, Roja, Negra o Gloriosa”, Dins: Martín Corrales, E. (ed.), Semana Trágica: entre las barricadas de Barcelona y el Barranco del Lobo, Barcelona: Bellaterra, 2011, p. 215-216.

  • Pich i Mitjana, J.; Crisóstomo Gálvez, R.; González Camaño, O.; Maspoch Alsina, R.; Nuño de la Rosa, J.; Lloret Rodà, M., “Recursos digitales para una nueva docencia. Las TIC y su práctica real”, Dins: AA.VV., Actas II Jornadas ID+TIC 2008, Madrid: Universidad de Alcalà, 2009.

  • Sallés Vilaseca, N., “Un imperi massa gran per a un sol home: la participació de les elits en les estructures del poder polític a Rússia al primer quart del segle XVIII”, Entremons: UPF Journal of World History, 2012; 3.