Publicacions MINECO 2018
- Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española: el reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021. (Open Access)
- Albareda, J., “La mirada crítica a la corte de España del marqués de Bonnac (1713)” en Martínez, C.(ed.), Una vida dedicada a la Universidad. Estudios en homenaje al profesor José Manuel de Bernardo Ares, Córdoba, UCO Press, 2019, pp. 483-497.
- Albareda, J., “Críticos, disidentes y proyectos alternativos en la guerra de Sucesión de España”, en GARCÍA CÁRCEL, Ricardo y SERRANO MARTÍN, Eliseo (eds.), Historia de la tolerancia en España, Madrid, Cátedra, 2021, pp. 277-295.
- Albareda, J., “El marqués de Brancas, enviado de Francia en Madrid y su enfrentamiento con el ministro Jean Orry (1713-1714)” en González, M. L., (ed.), Sociedad, cultura y política en el antiguo Régimen. Prácticas y representaciones en la Monarquía de España, Buenos Aires, Biblos, 2021, pp. 29-52.
- Albareda, J., “En torno a la paz de Viena (1725): grandes expectativas para una “vacilante monarquía”" en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española: el reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 19-38. (Open Access)
- Albareda, J., “L’Espagne et la négociation d’Utrecht: il y a des occasions où il faut savoir perdre»" dans Bély, L., Poumarede, G. i Hanotin, G. (eds.), La Diplomatie-monde. Autour de la paix d´Utrecht, 1713, Paris, Editions Pedone, 2019, pp. 85-97.
- Albareda, J., “Prólogo”, en Díaz, A., 1707 y el triunfo borbónico en España, Madrid, Ediciones Despertaferro, 2022, pp. XV-XIX
- Albareda, J., “Revertir los tratados de Utrecht. Las conquistas de Cerdeña y Sicilia” en León, V. (ed.), Europa y la monarquía de Felipe V, Madrid, Síntesis, 2019, pp. 33-64.
- Albareda, J., Álvarez, A., Cremonini, C. i Riva, E. (eds.), The transition in Europe between XVIIth centuries. Perspectives and case studies, Milán, 2016”, Cuadernos de Historia Moderna, 44 (1), Madrid, 2019, 245-247. (Open Access)
- Alcoberro, A. i Duran, M. (ed.) La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona, Martorell, Adesiara, 2022.
- Alcoberro, A. i Duran, M., Josep Plantí (Barcelona 1681–Milà 1743): El Principat de Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 2020.
- Alcoberro, A., “Cataluña ante la Paz de Utrecht: las bases del gobierno republicano de Barcelona (1713-1714)”, en González, M.L., (ed.), Sociedad, cultura y política en el Antiguo Régimen. Prácticas y representaciones en la Monarquía de España, Buenos Aires, Biblos, 2019, p. 53-70
- Alcoberro, A., “Els refugiats valencians en el setge de Barcelona de 1713-1714 (i alguns dels seus destins posteriors)” en Mascarell, P., (ed.), Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 2019, pp. 159-178.
- Alcoberro, A., “Identidades y memoria en el exilio de la guerra de sucesión” en Breogán, U. (ed.), Exilios, migracións e fronteiras, Santiago, Instituto Galego de Historia, 2019, p. 73-80.
- Alcoberro, A., “La Nuova Barcellona: la città dell´esilio della guerra di successione spagnola” en Salice, G. (ed.), La terra ai forastieri, Pisa, Pacini Editore, 2019, p. 137-164.
- Alcoberro, A., “Repercusiones de la Paz de Viena en los núcleos austracistas en el exilio” en Albareda, J i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española. El reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 183-199. (Open Access)
- Alcoberro, A., “Senadors i regidors hispànics a Milà en temps de Carles VI i M. Teresa d’Àustria, 1706-1780” en Dantí, J. (ed.), Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI-XVIII), Barcelona, Rafael Dalmau, 2021, pp. 289-322.
- Alcoberro, A., La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona, Barcelona, Rosa dels Vents, 2021.
- Alcoberro, A., “Catalunya i la Guerra de Successió. Un estat de la qüestió”, Recerques, 74-75, 2019, pp. 221-242. (Open Access)
- Alcoberro, A., “De Barcelona a Milà. Jutges austriacistes hispànics al Senat de Milà durant el regnat de Carles VI, 1706-1740”, Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 39-40, 2019, pp. 63-180. (Open Access)
- Alcoberro, A., “From Barcelona to Timişoara and Belgrade - with stops in Vienna. Exiles from the War of the Spanish Succession (1702-1714) to the Ottoman-Venetian war (1714-1718)”, Acta Historiae, 27, 2019, pp. 255-278. (Open Access)
- Alcoberro, A., “La Reial Audiència i la formació dels mossos d’esquadra: la gestió de l’excepcionalitat”, en Casals, A. (dir.), Del sometent als mossos d’esquadra. Història de l’ordre públic a Catalunya, Catarroja, Afers, 2022, pp. 83-100.
- Bély, L., "Tres perfiles políticos, tres realidades sociales" en Bravo, C. i Álvarez, A. (eds.), Los embajadores: representantes de la soberanía, garantes del equilibrio, 1659-1748, Marcial Pons, Madrid, 2021, pp. 147-162.
- Bély, L., “Bernis, Philippe de Parme et le renversement des alliances” en Montègre, G. (ed.), Le Cardinal de Bernis. Le pouvoir de l’amitié, Paris, Tallandier, 2019.
- Bély, L., “La diplomatie et le regard sur les peuples : l’exemple de Simon de La Loubère au Siam”, Andretta, S., Koller, A. i Poumarède, G. (eds.), Expérience et diplomatie. Savoirs, pratiques culturelles et actions diplomatique à l’époque moderne (XVe-XVIIIe s.), (direction, avec Stefano Andretta, Alexandre Koller, Géraud Poumarède), Roma, Viella, 2020, pp. 19-31.
- Bély, L., “Le portrait comme miroir des princes” en Hilaire, M., Perreau, S. i Stépanoff, P. (eds.), Jean Ranc, un Montpelliérain à la Cour des Rois Relié, Silvana, Milano, 2020, pp. 198-211.
- Bély, L., “Le projet européen d’une histoire internationale pour les Temps modernes" a Potin, Y. i Sirinelli, J.F. (eds.), Générations historiennes, XIXe-XXIe siècle, Paris, CNRS. 2019, pp. 339-348.
- Bély, L., Poumarède, G. i Hanotin, G. (eds.), La Diplomatie-monde. Autour de la paix d´Utrecht, 1713, Paris, Editions Pedone, 2019
- Bély, L., ‘‘Le prix de la diplomatie: les subsides français à l’époque moderne. À propos d’un précieux récapitulatif des archives diplomatiques’’, Revue d’histoire diplomatique, 3, 2019, pp. 271-293.
- Castellà, M.B., "En defensa de la Casa de Francia: otra mirada sobre el Abbé de Saint-Pierre y su proyecto de paz perpetua", Cuadernos de Historia Moderna, 45(1), 2020, pp. 233-265. (Open Access)
- Castellano, M. A., Gran Bretaña y la paz española de Utrecht, Ed. Albatros, Valencia, 2023.
- Castellano, M. A., “La prensa británica ante la política exterior de Felipe V (1715-1742)” en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política exterior española. El reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 137- 152. (Open Access)
- Castellano, M. A., “Construyendo la paz de Utrecht: las negociaciones secretas entre Francia y Gran Bretaña y la firma de los preliminares de Londres”, Cuadernos de Historia Moderna, 45(1), 2020, pp. 199-232. (Open Access)
- Castellano, M. A., “Gran Bretaña y la cuestión catalana: la negociación hispano-británica durante el final de la guerra de Sucesión española”, Studia Historica: Historia Moderna, 42(2), 2020, pp. 329-363. (Open Access)
- Castellano, M. A., “Propaganda and Peace: Robert Harleys Press Strategies about the Peace of Utrecht”, XVII-XVIII. Revue de la Société d’Etudes Anglo-Américaines des XVIIe et XVIIIe siècles, 79, 2022. (Open Access)
- Castellano, M. A., “Una negociación clave para la paz: la misión del marqués de Monteleón en Londres (1712-1713)”, Obradoiro de Historia Moderna, 29, 2020, pp. 249-278. (Open Access)
- Gómez, J., “ANDÚJAR CASTILLO, Francisco, El Atila de Madrid: la forja de un banquero en la crisis de la monarquía (1685-1715). Madrid, Marcial Pons, 2021, 344 p.”, Chronica nova: Revista de historia moderna de la Universidad de Granada, 47, 2021, pp. 500-504.
- Gómez, J., Albareda, J. i Sallés, N. (eds.). La reconstrucción de la política internacional española. El reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, p. 372”, Studia histórica. Historia moderna, 44 (1), 2022, pp. 450-454
- Gómez, J., “Una aproximación al estudio de las relaciones internacionales en los albores del siglo XVIII: la contienda sucesoria y los embajadores hispánicos en Versalles (1700-1714)”, Revista de Historia Autónoma, 22, En prensa. (Open Access)
- Hanotin, G., "Connaître la Monarchie d´Espagne durant la guerre de Succession (1701-1713): une nécessité devenue une expérience du gouvernement de Louis XIV" en Coste, L. (ed.), S’informer pour gouverner, Pessac, Maison des Sciences de l'Homme d'Aquitaine, 2020.
- Hanotin, G., "Les Amériques au temps d’Utrecht : l’intégration d’un continent fragmenté" dans Bély, L., Hanotin, G. i Poumarede, G. (eds.), La Diplomatie- Monde : autour de la paix d’Utrecht, 1713, Paris, Éditions A. Pedone, 2019, pp. 171-190.
- Hanotin, G., “El embajador de Luis XIV en la corte de Madrid, ¿un ideal del servicio al rey?” en Bravo, C. i Álvarez-Ossorio, A. (eds.), Los embajadores: representantes de la soberanía, garantes del equilibrio, 1659-1748, Madrid, Marcial Pons, 2021, pp. 109-124.
- Hanotin, G., “L’Amérique dans les relations franco-espagnoles (1713-1743): un secret de famille” en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española. El reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 229-242. (Open Access)
- Hanotin, G., “De la réputation à l’histoire: la princesse des Ursins, une figure insaisissable de la société des princes", Cahiers Saint Simon, 49, 2021, pp. 41-51 (Open Access)
- Hanotin, G., “Defender Negocios En Tiempo De convulsión política: Las Elites Mercantiles Francesas Durante La Guerra De Sucesión español’’, Espacio Tiempo Y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 34, 2021, pp. 21-46. (Open Access)
- Hanotin, G., “El primer pacto de familia (1733): ¿un tratado de alianza oportunista o revelador del componente dinástico de las relaciones internacionales?’’, Studia Historica: Historia Moderna, 44(2), 2022, pp. 201–225. (Open Access)
- Lloret, S., "Entre coopération, intégration et défiance réciproque : les marchands français et la monarchie de Philippe V" en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española. El Reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 243-256. (Open Access)
- Martí, E., “El Brazo Militar de Catalunya (1602-1714) y las Assemblées de la noblesse francesa (1649-1652): dos respuestas a la crisis del estamento militar en el siglo XVII” en Serra, S. i Ripoll, E. (eds.), El parlamentarisme en perspectiva histórica, Mallorca, Universitat Illes Balears, 2019, pp. 607-621.
- Martí, E., “El efecto de política de asientos militares de Felipe V sobre la economía catalana”, en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española. El Reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 283-308. (Open Access)
- Martí, E., “El reconocimiento político de una nueva institución: Los representantes del Brazo Militar de Cataluña en la Corte (1660-1714)” en Bravo, C. i Álvarez-Ossorio, A. (eds.), Los embajadores. Representantes de la soberanía, garantes del equilibrio, 1659-1748, Madrid, Marcial Pons, 2021, pp. 317-334.
- Martí, E., “No hay bala sin pólvora. Nuevos enfoques sobre abastecimiento de armas. Los años posteriores a la Guerra de Sucesión (1717-1720)” en Valdez-Dubnov i Díaz, A. (eds.), Armamento y globalización en la monarquía hispana (siglos XVI-XVIII), México D.F., UNAM, 2022, pp. 241-274.
- Martí, E., “Nunca se ha visto armada más bien abastecida. La logística de la expedición a Sicilia de 1718”, Desperta Ferro, 39, 2019, pp. 28-34.
- Martí, E., “The conference of the Commons in Catalonia (1656-1714): a New form of representation and Political Participation in Old Regime” in Albareda, J. i Herrero, M. (eds.), Political representation in the Ancient Regime, London, Routledge, 2019. pp. 245-268.
- Martí, E., “Information and power. The government of Catalonia and its minor committees (1700– 13)”, Parliaments, Estates and Representation, 39(3), 2019, pp. 340-351. (Open Access)
- Martí, E., “Cataluña y la movilización de recursos militares para la expedición a Sicilia 1718”, Cuadernos de historia moderna, 44(1), 2019, pp. 129-158. (Open Access)
- Martí, E., “La capacidad de no poder hacer milagros: reflexiones sobre el abastecimiento de las expediciones de 1715, 1718 y 1720”, Global Journal of HUMAN SOCIAL SCIENCE, 20, 2020, pp. 37 -53. (Open Access)
- Martí, E., “La culminació del constitucionalisme català a les Corts de 1701-1705”, Catalonia, 26, 2020, pp. 19-31. (Open Access)
- Martí, E., “La representación política del Consejo del Ciento a finales del siglo XVII”, Obradoiro, 31, 2022. (Open Access)
- Martí, E., “Una junta perniciosa y maliciosa. La supressió de la Conferència dels Comuns”, Revista de Dret Històric Català, 18, 2019, pp. 125-143
- Martí, E., “Unas Cortes fuera de Cortes. La Conferencia de los Tres Comunes de Cataluña (s. XVII-XVIII)”, EHumanista, 48, 2021, pp. 105-112.
- Pamplona, G., “MASCARELL, Purificació (ed.), Memòria de la destrucció. La crema de Xàtiva i altres urbicidis, Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, 2019, p. 326”, Entremons: UPF Journal of World History, 11, 2020, pp. 152-155.
- Pamplona, G., “RADY, Martin, Los Habsburgo: soberanos del mundo, Madrid, Taurus, p. 504”, Illes i Imperis, 23, 2022, pp. 355-358.
- Pamplona, G., ‘‘Coacción, violencia y asimilación en el proceso de formación del Estado moderno’’ en Romero-Sánchez, G., Becerra, D. i Piñero, T. (eds.), Las ciencias sociales como expresión humana, Valencia, Tirant lo Blanch, 2021, pp. 361-370.
- Pamplona, G., ‘‘Dominación militar borbónica del reino de Aragón. Estrategias para controlar y someter la población de las fronteras orientales (1705-1710)’’, Studia Historica: Historia Moderna, 44, 2022, pp. 339-364. (Open Access)
- Pamplona, G., “El tratado de alianza franco-bávaro. Consecuencias del Tratado de Versalles de 1701 para el Electorado de Baviera e impacto de la ocupación imperial (1704-1714)”, Cuadernos Dieciochistas, 23, 2022, pp. 213-233. (Open Access)
- Pamplona, G., “Los Habsburgo: soberanos del mundo, de Martyn Rady”, Illes i Imperis, 24, 2022, pp 355-358. (Open Acces)
- Pamplona, G., “Represión austracista en la frontera del Reino de Aragón durante las primeras fases de la Guerra de Sucesión de España. El caso de Areny de 1707”, Cuadernos de Historia Moderna, 47, 2022, pp. 201-226. (Open Access)
- Sallés, N. i Albareda, J., “Revertir los tratados de Utrecht. Las conquistas de Cerdeña y Sicilia” en Leon, V. (ed.), Europa y la Monarquía de Felipe V, Madrid, Sílex, 2019, pp. 33-64.
- Sallés, N., "Philippe V contre les traités d’Utrecht : la reconnaissance diplomatique de l’espace baltique entre 1717 et 1719" dans Bély, L., Hanotin, L. i Poumarede, G. (eds.), La Diplomatie- Monde: autour de la paix d’Utrecht, 1713, Paris, Éditions A. Pedone, 2019, pp. 139-150.
- Sallés, N., “Il nome moscovita è arrivato infino a noi”: The relationship between the diplomats of Philip V of Spain and those of Tsar Peter I (1717-1719)” en Indravati, R. B. (eds.), L’identité du diplomate. Métier ou noble loisir?, Paris, Classiques Garnier, 2020, pp. 167-178.
- Sallés, N., “Rusia, un nuevo espacio en la política exterior de Felipe V. Cinco episodios diplomáticos hispano-rusos” en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española: el reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 89-105. (Open Access)
- Sallés, N., “Rusia, un nuevo espacio en la política exterior de Felipe V. Cinco episodios diplomáticos hispano-rusos” en Albareda, J. i Sallés, N. (eds.), La reconstrucción de la política internacional española: el reinado de Felipe V, Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 89-105. (Open Access)
- Sallés, N., “Un nuevo peso en la balanza: la incorporación de Rusia a la negociación del sistema del equilibrio europeo. 1717-1721”, BRAVO Lozano, C. i Álvarez-Osorio, A. (eds.), Los embajadores. Representantes de la soberanía, garantes del equilibrio (1659-1748), Madrid, Marcial Pons Historia, 2021, pp. 229 - 246.
- Sallés, N., “Erdély fejedelméhez küldtek csupán. Jacques de Boissimène küldetése III. Ahmed szultán udvarában (1717–1718)”, Világtörténet, 3, 2020, pp. 325- 334. (Open Access)
- Solbes, S. i Martí, E., “Military supply without the military? Supplying the Spanish army in the 18th century”, War & Society, 40(1), 2021, pp. 64-81.