• Albareda, J. i Nadal, J., “Balance historiográfico. La Guerra de Sucesión revisitada. Actualidad en la Guerra de Sucesión”, Vínculos de historia (http://vinculosdehistoria.com), nº4, Albacete, Universidad de Castilla La Mancha, Albacete, 2015, pp. 373-386.
  • Albareda, J., “A vueltas con el austracismo y con la guerra de Sucesión”, en J.A. Pardos, J. Viejo, J.M. Iñurritegui, J.M. Portillo. F. Andrés (eds.), Historia en fragmentos. Estudios en homenaje a Pablo Fernández Albaladejo, Madrid, UAM ediciones, 2017, pp. 571-582.
  • Albareda, J., “Cataluña hacia 1700: la hora de la política”, en Bernardo J. García García y Antonio Álvarez-Ossorio (eds.), Vísperas de sucesión. Europa y la monarquía de Carlos II, Madrid, Fundación Carlos de Amberes, 2015, pp. 109-127.
  • Albareda, J., “De la revocación del Edicto de Nantes a la Guerra de Sucesión española y sus exilios (1685-1714)” en J.J. Ruiz Ibáñez, B. Vincent (coords.), Refugiados, exiliados y retornados en los mundos ibéricos (siglos XVI-XX), Madrid, Fondo de Cultura Económica, 2018, pp. 347-372.
  • Albareda, J., “De la revuelta de los Barretines (1687-1689) a la resistencia catalana de 1713-1714 contra Felipe V: constitucionalismo, republicanismo”, en A. Hugon, A. Merle, eds. Soulèvements, révoltes, révolutions dans l’Empire des Habsburg d’Espagne, XVI-XVII siècle, Madrid, Casa de Velázquez, 2016, pp. 267-284.
  • Albareda, J., “Del tiempo de las libertades al triunfo del dominio absoluto borbónico”, en J. Romero y A. Furió (eds.), Historia de las Españas, Valencia, Tirant Humanidades, 2015, pp. 177-202.
  • Albareda, J., “Els tractats de pau i Espanya: la negociació de Rastatt”, en C. Mollfulleda y N. Sallés (eds.), Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2015, pp. 167-176.
  • Albareda, J., “Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre. Claus de la negociació d’Utrecht”, Pedralbes, nº33, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2015, pp. 77- 101.
  • Albareda, J., “La corte de Viena y los asuntos españoles de la negociación de Rastatt (1713-1714)”, en Katharina Arnegger – Leopold Auer – Friedrich Edelmayer – Thomas Just (Hrsg.), Der Spanische Erbfolge krieg (1701–1714) und seine Auswirkungen. In Memoriam Teodora Toleva, Sonderband, 16, Viena, Mitteilungen des Österreichischen Staatsarchivs, 2018, pp.281-298.
  • Albareda, J., “La paix des Pyrénées. Un point de référence pour les partisans de l’archiduc Charles dans la guerre de Succession d’Espagne (1705-1714)”, en L. Bély, B. Haan, S. Jettot, La Paix des Pyrénées (1659) ou le triomphe de la raison politique, Paris, Classiques Garnier, 2015, pp. 521-532.
  • Albareda, J., “Le marquis de Brancas, envoyé de France à Madrid et son affrontement avec le ministre Jean Orry (1713-1714)”, Revue d’Histoire Diplomatique, 2016, nº3, pp. 277-293.
  • Albareda, J., “Los tratados de Utrecht-Rastatt y España: ceder lo mínimo para conservo lo principal”, El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714), Barcelona, Crítica, 2015, pp. 65-122.
  • Albareda, J., “Mala administración, embrollos y usurpaciones. Cataluña, 1730-1770”, en Francisco Andújar Castillo y Pilar Ponce Leiva (coords.), Debates sobre la corrupción en el mundo ibérico, siglo XV-XVIII, Alicante, Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, 2018, pp. 283-296.
  • Albareda, J., “Prólogo” a Epítome universal per Catalunya (1719-1720) de Francisco Verdaguer i Bosch, pagès de Llançà, P. Gifré (ed), Llançà, Ajuntament de Llançà, 2015, pp. 11-14.
  • Albareda, J., “Une principauté pour la princesses des Ursins : difficultés et échec”, en G. Hanotin y D. Picco (dirs.), Le lion et les lys. Espagne et France au temps de Philippe V, Presses Universitaires de Bordeaux, 2018, pp. 189-206.
  • Albareda, J., 1714: les raons de la resistencia, Anuari Verdaguer. Revista destudis literaris del segle XIX, Vic, Eumografic/ Universitat de Vic, 2017, pp. 11-24.
  • Albareda, J., El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714), Barcelona, Crítica, 2015.
  • Albareda, J., i Herrero, M. (eds.), Political Representation in the Ancien Regime, New York and London, Routledge, 2018, 340 pp.
  • Alcoberro, A., “Barcelona i la Guerra de Successió́: de les imatges coetànies al relat historicista”, Acta/Artis. Estudis d’Art Modern, nº3, 2015, pp. 75-87.
  • Alcoberro, A., “De Barcelona a Belgrad. La Tercera Guerra Turca i els exèrcits hispànics (1714-1718)”, en C. Mollfulleda y N. Sallés (eds), Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2015, pp. 69-80
  • Alcoberro, A., “El primer gran exilio político hispánico: el exilio austracista”, en Joaquim Albareda (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714), Barcelona, Crítica, 2015, pp. 173-224.
  • Alcoberro, A., “Essent just que cada un pague per lo que percebeix. Les arrels parlamentàries del Cadastre borbònic”, en Dantí, J.: L’articulació del territori a la Catalunya moderna, Barcelona, Rafael Dalmau ed., 2015, pp. 291-327.
  • Alcoberro, A., “Govern polític i govern militar de Barcelona en el setge de 1713-1714: entre els valors republicans i la legitimitat dinàstica”, Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813. Barcelona, 17-20 desembre 2013. Comunicacions, Universitat de Barcelona, 2016, pp. 210-227.
  • Alcoberro, A., “L’Església catalana i el setge de 1713-1714”, en Boada, C, Brugués, I. (eds.): L’Església a Catalunya durant la Guerra de Successió́. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, pp. 25-42.
  • Alcoberro, A., “L’Onze de setembre de 1714, d’Antoni Estruch: una lectura en dos temps”, Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, nº52, 2015, pp. 17-24.
  • Alcoberro, A., “Pròleg”, en Xavier Camprubí, La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió, València, Publicacions de la Universitat de València, 2016, pp. 9-10.
  • Ballbé, N. i Damiano, G., “I trattati di Utrecht e i territori italiani di Napoli e Parma. Visione dalla periferia geografica e política”, en C. Mollfulleda y N. Salles (eds), Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistencia dels catalans, Barcelona, Museu d’Historia de Catalunya, 2015, pp.119-124.
  • Ballbé, N., “Entre l’Esglesia i l’exili: el paper politic de Llorenc Tomas i Costa (1664-1738)”, en Boada, C, Brugues, I. (eds.): L’Esglesia a Catalunya durant la Guerra de Successió, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, pp. 43-52.
  • Bély, L., Dictionnaire Louis XIV, Paris, Robert Laffont, Collection Bouquins, 2015, 1405
  • Bély, L., Louis XIV. Le plus grand roi du monde, Paris, Gisserot, 2017.
  • Castellano, E., “Francois Gaultier: Un artisan de la paix d'Utrecht (1711-1713), Revue d’Histoire Diplomatique, 2016, no3, pp. 257-275.
  • Hanotin, G., "Autonomie d'un diplomate ou prise de risque : Amelot de Gournay et l'abolition des fueros en 1707" en Marie Barral-Baron, Marie-Clarté Lagrée y Mathieu Lemoine (dir.), Les stratégies de l’échec : enquêtes sur l'action politique à l'époque moderne, Paris, PUPS, 2015, pp. 133-146.
  • Hanotin, G., “Conseiller le prince : ambassadeurs, ministres et experts autour de Philippe V”, en C. Mollfulleda y N. Sallés (eds), Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2015, pp.199-206.
  • Hanotin, G., “Trade and Men of Trade in the Conduct of Louis XIV’s Diplomacy”, en Matthias Pohlig y Michael Schaich (eds.), The War of the Spanish Succession. New Perspectives, Oxford, Oxford University Press, 2018.
  • Hanotin, G., Ambassadeur de deux couronnes : Amelot et les Bourbons, entre commerce et diplomatie, Madrid, Casa de Velázquez, 2018.
  • Martí, E., “L’organització política de la Resistència”, Actes del Congrés internacional Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans (Barcelona, 9-12 d’abril de 2014). Barcelona, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2015, pp. 327-340.
  • Martí, E., “Quan la unió fa la força. El Braç Militar, el Consell de Cent i la defensa de Barcelona, 1648-1714”, Barcelona Quaderns d’Història, nº23, pp. 197-224.
  • Martí, E., “The Conference of the Commons in Catalonia (1656-1714): A New Form of Representation and Political Participation”, en J. Albareda y M. Herrero (eds.), Political Representation in the Ancien Regime, New York and London, Routledge, 2018.
  • Martí, E., El braç militar de Catalunya (1602-1714), Publicacions Universitat de València, 2016, 232 p.
  • Martí, E., Serra. E., Puig. E., Pérez, M. i altres (eds.), Els llibres de l’ànima de la Diputació del General (1493-1714), Institut d’Estudis Catalans, 2015.
  • Mollfulleda, C. i Sallés, N. (eds.), Actes del Congrés Els Tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans: 9-12 abril 2014, Barcelona, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2015.
  • Poumarède, G., “Ecrire l’histoire des consulats au XIX siecle: une entreprise de Legitimation”, en Fabrice Jesne (dir.), Les consuls agents de la presence francaise dans le monde, XVIIIe-XIXe siecles, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2017, pp. 73-86.
  • Poumarède, G., “La paix d’Utrecht vue de Venise: l’avenement d’un monde Nouveau”, en C. Mollfulleda y N. Salles (eds), Els tractats d’Utrecht: Clarors i foscors de la pau. La resistencia dels catalans, Barcelona, Museu d’Historia de Catalunya, 2015, pp. 51-57.
  • Poumarède, G., “La rupture entre la France et la Savoie (1703). Un tournant de la guerre de Succession d’Espagne en Italie”, en F. Ieva (dir.), I trattati di Utrecht. Una pace di dimensione europea, Roma, Viella, 2016, pp.115-138.
  • Roura, LL., "Militarització i memòria militar del 1714 a la Catalunya de finals del segle XVIII", en C. Mollfulleda y N. Sallés (eds), Els tractats d’Utrecht : Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2015, pp. 341-350.
  • Sallés, N. i Albareda, J., “Revertir los tratados de Utrecht. Las conquistas de Cerdeña y Sicilia”, Virginia LEÓN SANZ (ed.), La monarquía borbónica y Europa en el siglo XVIII, Madrid, Sílex, (en prensa)
  • Sallés, N., “«Que nos odien, si también nos temen». El razonamiento estratégico detrás de las campañas de Cerdeña y Sicilia (1717-1718)”. Revista Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, nº16, pp. 313-334.
  • Sallés, N., “Esto es lo que el Rey me manda persuadir”: fent i desfent la política exterior espanyola des del Nord d’Europa (1717-1719)”. Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813. Barcelona, 17-20 desembre 2013. Comunicacions, Universitat de Barcelona, 2016, pp. 325-346.
  • Sallés, N., “L’usage de l’argument juridique devant l’opinion publique : l’accession des Provinces-Unies au Traité de la Quadruple Alliance, 1717-1719”, Éric SCHNAKENBOURG, Nicolas DROCOURT (eds.), Thémis en diplomatie. Droit et arguments juridiques dans les relations internationales de l'Antiquité tardive à la fin du XVIIIe siècle, Presses Universitaires de Rennes, 2016, pp.159-174.
  • Sallés, N., “La correlación de fuerzas en el escenario europeo: contexto internacional de los tratados de Utrecht”, en Historia Abierta 274 – Una monarquía en transición: España 1665-1725, Boletín del Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias, Febrero 2018, pp. 24-28.
  • Sallés, N., “La defensa de les llibertats com a instrument contra els monarques enemics: Catalunya i Bretanya, 1705 i 1719”. Actes del Congrés internacional Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans (Barcelona, 9-12 d’abril de 2014).
  • Sallés, N., “On the origin of the political defensive contacts between Spain and Russia, 1717-1719”. КУЛЬТУРА, НАУКА, ОБРАЗОВАНИЕ. ПРОБЛЕМЫ И ПЕРСПЕКТИВЫ. Материалы IV Всероссийской научно-практической конференции (Нижневартовск, 12-13 февраля 2015). Nizhnevartovsk, 2015, pp. 173-175.
  • Sallés, N., “Port cities as information centers: the case of Dutch and Hanseatic ports in the construction of reliable information networks on the course of the Northern War, 1717-1719”, World History Connected, 13.1 (February 2016): 22 par http://worldhistoryconnected.press.illinois.edu/13.1/forum_vilaseca.html.
  • Sallés, N., “Spain’s discovery of Russia: a challenge to the British – designed balance of power (1717-1719)” en M. Ts. Arzakanyan (ed.), Russia and Europe: Interaction and Mutual Understanding in the 1700s-1900s, Moscow, Institue of World History – Russian Academy of Sciences, 2017, pp. 95-108.
  • Sallés, N., “Un nuevo peso en la balanza: la incorporación de Rusia a la negociación del sistema del equilibrio europeo (1717-1721)”, Roberto QUIRÓS, Cristina BRAVO, Los embajadores: representantes de la soberanía, garantes del equilibrio, Madrid, Marcial Pons Historia, (en prensa).
  • Sallés, N., ≪Que nos odien, si tambien nos temen≫. El razonamiento estratégico detras de las campanas de Cerdena y Sicilia (1717-1718)”, Revista Vegueta. Anuario de la Facultad de Geografía e Historia, no16, pp. 313-334.
  • Sallés, N.,, “La política xterior de Felipe V entre 1713 y 1719: un desafío al sistema de Utrecht”, Joaquim ALBAREDA (ed.), El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (1713-1714), Barcelona, Crítica, 2015, pp. 277-317.