• Albareda, J. i Janué, M., El nacimiento y la construcción del Estado moderno. Homenaje a Jaume Vicens Vives, València, Publicacions de la Universitat de València, 2011.

  • Albareda, J. i Roura, L., Dossier “La monarquia borbònica d’Espanya en els seus inicis, realitats i mites”, Revista Hmic, nºX, 2012, http://webs2002.uab.es/hmic.

  • Albareda, J., Escrits polítics del segle XVIII. Tom V. Escrits del moment republicà de 1713-1714, Vic, Eumo Editorial, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 2011.

  • Albareda, J., “Cataluña en la España del siglo XVIII: represión, acomodación y disidencia”, J. Arrieta, J. Astigarraga (eds.), Conciliar la diversidad. Pasado y presente de la vertebración de España, Universidad del País Vasco, Fundació Ernest Lluch, San Sebastián, 2009, p. 55-75.

  • Albareda, J., “El debate sobre la modernidad del absolutismo borbónico”, Revista HmiC, nºX, 2012, http://webs2002.uab.es/hmic, p. 6-19.

  • Albareda, J., “La Corona de Aragón en la guerra de Sucesión: el proyecto austracista”, F. Garcia González, La Guerra de Sucesión en España y la batalla de Almansa. Europa en la encrucijada, Sílex, Universidad de Castilla-La Mancha, Madrid, 2009, p. 307-323.

  • Albareda, J., “Le nom des français est si odieux en Catalogne. La francofobia a finales del siglo XVII”, Extranjeros y enemigos en Iberoamérica. La visión del otro. Del Imperio español a la guerra de la Independencia, D. González Curz (ed.), Sílex, Madrid, 2010, p. 155-174.

  • Albareda, J., “Por la Patria y sus Libertades”. El discurso del austracismo catalán del final de la guerra de Sucesión (1713-1714)”, Teatri di guerra: rappresentazioni e discorsi tra età moderna ed età contemporanea, a cura di a. De Benedictis, C. Magoni, Bononia University, Bologna, 2010, p. 239-264.

  • Albareda, J., “Prólogo” a Jordi Roca Vernet, Tradició constitucional i història nacional (1808-1823). Llegat i projecció política d’una nissaga catalana, Els papiol, VI Beca de Recerca Ernest Lluch, Lleida, Fundació Ernest Lluch, Pagès editors, 2011, p. 9-15.

  • Albareda, J., “Salvador Sanpere i Miquel: intel·lectual, polític historiador”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXII, Barcelona, 2011, p. 113-129.

  • Albareda, J., La guerra de Sucesión de España (1700-1714), Crítica, Barcelona, 2010, 553 p.

  • Albareda, J., Reseña: “Josep Juan Vidal, La conquesta anglesa i la pèrdua espanyola de Menorca com a conseqüència de la guerra de Successió a la corona d’Espanya, Mallorca, El Tall Editorial, 2008”, Hispania, volumen LXXI, nº239, septiembre-diciembre 2011, p. 879-884.

  • Alcoberro, A. i Camprubí, X., Estudi introductori. Dos impresos testimonis (i actors) del setge de Barcelona de 1713-1714, pp. 9-89 (Espanya): Edicions tres i quatre, 2009.

  • Alcoberro, A. i Escartí, V. J., “El “Diario (1700-1715)” de Josep Vicent Ortí i Major. Estudi i edició. València: Bancaixa, 403 p. Estudis Romànics, XXXII, pp. 467-469 (Espanya): 2010.

  • Alcoberro, A., “El Tractat dels Pirineus i els orígens de la geografía moderna”, Òscar Jané (ed.): Del tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?, pp. 189-196 (Espanya): Museu d’Història de Catalunya, 2010.

  • Alcoberro, A., “L’exili de la Guerra de Successió”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XX, pp. 101-114 (Espanya): Institut d’Estudis Catalans, 2009.

  • Alcoberro, A., “The War of the Spanish Succession in the Catalan-speaking Lands”, Catalan Historical Review, 3, pp. 69-86 (Espanya): Institut d’Estudis Catalans, 2010.

  • Alcoberro, A., Conseqüències de la Guerra de Successió en el patrimoni artístic i cultural: repressió interior i continuïtat a l’exili, pp.13-30 (Espanya): Publicacions i Edicions UB, 2009.

  • Alcoberro, A., La “Nova Barcelona” del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió, (Espanya), Rafael Dalmau editor, 2011.

  • Alcoberro, A., Pròleg/Prologue, Òscar Jané (ed.): Del tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?, pp- 7-10 (Espanya): Museu d’història de Catalunya, 2010.

  • Capdeferro, J., “Aggiornamento biogràfic de Joan Pere Fontanella (1575-1649)”, G. Sansano i P. Valsalobre (eds.), Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85), Girona, Documenta Universitaria, 2009, p. 125-162.

  • Capdeferro, J., “Girona, capital jurisdiccional de la Catalunya convulsa dels anys 1630”, N. Figueras i P. Vila (cur.), Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010, p. 275-286.

  • Capdeferro, J., “La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres, les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700”, Òscar Jané (ed.): Del tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?, Barcelona, Generalitat de Catalunya i Museu d’Història de Catalunya, 2010, p. 291-304.

  • Capdeferro, J., “Práctica y desarrollo del derecho en la Cataluña moderna: a propósito de la jurisprudencia judicial y la doctrina”, S. De Dios, J. Infante i E. Torijano (coords.), Juristas de Salamanca, siglos XV-XX, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2009, p. 235-257.

  • Capdeferro, J., “Promoció, edició i difusió d’obres jurídiques a Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII”, Ivs Fvgit, nº 15-16, Zaragoza, 2009, p. 537-559.

  • Fontana, J., “Aranjuez en la encrucijada de la libertad de España”, Bicentenario del Motín y la Junta Central Suprema, Congreso Internacional Aranjuez en la historia, 25 y 26 de septiembre de 2008, Libro de Actas, S.l. (Aranjuez), s.a. (2010), pp. 139-143.

  • Fontana, J., “Desamortización eclesiástica y reforma agraria liberal (España)”, Bernard Bodinier, Rosa Congost y Pablo F. Luna, eds., De la Iglesia al Estado. Las desamortizaciones de bienes eclesiásticos en Francia, España y América Latina, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009, pp. 205-222.

  • Fontana, J., “El misteri de la “segona edició” de la “Historia Universal de Gallach i les idees de Vicens sobre la història”, Lola Harana, coord., Jaume Vicens Vives, mestre d’historiadors, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2010, pp. 105-117.

  • Fontana, J., “El último Vicens”, El nacimiento y la construcción del Estado Moderno, Homenaje a Jaume Vicens Vives, J. Albareda y M. Janué Editors, Valencia, Publicacions de la Universitat de Valencia, 2011, p. 79-88.

  • Fontana, J., “Les guerres del francès”, Núria Such Cruz, ed., La Guerra del Francès als territoris de parla catalana, Catarroja, Afers, 2011, pp. 15-25.

  • Fontana, J., “Mayo de 1808: una España en crisis”, Antonio Rodríguez de las Heras y Rosario Ruiz Franco, eds, 1808: controversias historiográficas, Madrid, Actas, 2010, pp. 53-67.

  • Fontana, J., La historia que se piensa. Conferencias, clases y conversaciones en Chile, Edición e introducción de Pablo Aravena, Concepción (Chile), Ediciones Escaparate, 2011.

  • Martí, E., La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels Tres comuns i del Braç Militar (1697-1714), Pagès editors, Lleida, 2009.

  • Martí. E., “Apéndices documentales”, Pablo Fernández Albaladejo, La crisis de la Monarquía, Crítica/ Marcial Pons, 2009.

  • Puig. E., “Bellpuig i la Guerra de Successió”, Quaderns del Pregones d’Urgell, Bellpuig, 2011, p. 31-40.

  • Puig. E., “El consistori municipal de Tarrega durant la Guerra del Francès (1808-1814)”, Urtx. Revista d’Humanitats de l’Urgell, Tàrrega, 2011, pp. 362-376.

  • Puig. E., “Els oficis consistorials de la Diputació del General de Catalunya a les vegueries de Cervera i Tàrrega, 1593-1714”, Urtx. Revista d’Humanitats de l’Urgell, Tàrrega, 2010, pp. 350-373.

  • Roura, LL. i DDAA, La ilusión héroica: colonialismo, revolución, independencias en la obra de Manfred Kossok, Universitat Jaume I, Castellón de la Plana, 2010.

  • Roura, LL., “[Diverses entrades]”, Diccionario Biográfico de España (1808-1833), vol. 1, 2, Madrid, Fundación Mapfre, 2010.

  • Roura, LL., “[Diverses entrades]”, Diccionario Biográfico de Parlamentarios Españoles. Cortes de Cádiz, 1810-1814, vol. 1, Madrid, Cortes Generales, 2010.

  • Roura, LL., “1808: ¿Un momento fundacional?", La Guerra de Napoléon en España. Reacciones, imágenes, consecuencias, vol. 1, p. 67-84, Universitat d’Alacant i Casa de Vélazquez, Alacant, 2010.

  • Roura, LL., “A qui repesentaven els diputats mallorquins a les Corts de Cadis?, Afers, vol. XXVI, p. 143-163, València, 2011.

  • Roura, LL., “Cataluña ¿napoléonica?”, Trienio. Ilustración y Liberalismo, p. 79-92, Madrid, 2010

  • Roura, LL., “España en los planes napoléonicos”, Los sitios de Zaragoza, pp. 29-34, Fundación Zaragoza, 2008, Saragossa, 2009.

  • Roura, LL., “Girona, entre els interessos de França i Espanya. De la frontera pactada amb Lluís XIV a l’ocupació napolèonica”, Girona i França, entre la guerra i la pau (1659-1939), p. 10-18, Girona, Ajuntament de Girona, 2009.

  • Roura, LL., “Guerra, frontera i absolutisme (Guerra Gran, Guerra del Francès i –de reüll- Guerra de Successió)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LI, p. 89-108, Girona, 2010.

  • Roura, LL., “L’Espagne et la Révolution française”, Cahiers du mouvement ouvrier, vol. II, p. 67-73, Paris, 2011.

  • Roura, LL., “La guerra de la Independencia, entre la Ilustración y la Revolución: “Los combates por la felicidad de la patria”, Cuadernos del Bicentenario, p. 177-189, Madrid, 2009.

  • Roura, LL., “La Guerra Gran i la Guerra del Francès. Dos episodis d’un mateix cicle”, La Guerra del Francès a les comarques gironines (1808-1814), p. 140-145, Diputació de Girona, Girona, 2010.

  • Roura, LL., “La irregularitat en la guerra moderna”, Lligams (Girona), vol. 7, p. 20-21, Girona, 2009.

  • Roura, LL., “Militarització i protesta sota l’absolutisme borbònic”, HmiC (Història Moderna i Contemporània), http://ddd.uab.cat/record/24, vol. 10, p. 74-87, Barcelona, 2011.

  • Roura, LL., “Motines, revuelta y revolución (Aranjuez, marzo de 1808)”, Bicentenario del Motín y la Junta Central Suprema, vol. 1, pp. 35-40, Aranjuez, 2010.

  • Roura, LL., “Sacudir el yugo y constituirse en Revolución. La consulta de 1809, expresión de un Antiguo Régimen en crisis”, Cuadernos del Bicentenario, p. 27-41, Madrid, 2010.

  • Serra, E. i altres, “Notícia d’un projecte d’edició de corts catalanes en marxa. El projecte d’edició de Corts catalanes modernes del Comité Tècnic de Textos Jurídics Catalans”, comunicació al 59º Congresso dell’ICHRPI International Commission for the History of Representative and Parliamentary Institutions, Alghero, 9-12 Iuglio, 2008, Alghero, 2010, p. 155-172

  • Serra, E., “El debat de la vicerègia (1700-1701): batalla judicialista o conflicte polític?”, Revista de Dret Històric Català, vol. 7, 2007, Barcelona, 2009, p. 135-148.

  • Serra, E., “El tractat dels Pirineus i la partició de Catalunya”, Serra d’Or, núm. 600, 2009, p. 43-47.

  • Serra, E., “El tractat dels Pirineus. Catalunya en el marc d’una Europa en guerra”, Plecs d’Història local, 135 (novembre 2009), p. 5-7.

  • Serra, E., “El Tractat dels Pirineus: Catalunya, un sol poble i dos destins”, Actes del Congrés del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcción? Col·loqui Barcelona – Perpinyà, 17-20 de juny de 2009, Edició a cura d’Oscar Jané, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Museu d’Història de Catalunya, 2010, p. 345-359

  • Serra, E., “La Generalitat. De les reformes del segle XV al Creixement institucional del segle XVI” i “La Generalitat de Catalunya entre 1652 i 1700”, Història de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, 2011, p. 141-161 i p. 191-219.

  • Serra, E., “La percepció de Jaume I en els segles moderns” dins Jaume I Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, IEC, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XCI, vol. I, Barcelona, 2011, p. 631-652.

  • Serra, E., “La renovació historiogràfica de Vicens Vives”, Serra d’Or, núm. 605, (maig 2010), p. 28-29.

  • Serra, E., “Territori i inspección fiscal: la visita del General del 1600” dins Les Xarxes urbanes a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Jaume Dantí (coord), Barcelona, Rafael Dalmau editor, 2011, Col.lecció Bofarull núm. 18, p. 169-284.

  • Serra, E., “Vicens Vives i el pactisme”, Revisió historiogràfica de Jaume Vicens Vives, coordinació d’Àngel Casals, Llibres de Prada. Universitat Catalana d’Estiu, Cabrera de Mar, Galerada, 2010, p. 135-160.

  • Serra, E., “Victor Ferro en el Record”. Homenatge de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC, Revista de Dret Històric Català, vol. 9, Barcelona, 2011, p. 29-32.

  • Serra, E., Cort General de Montsó (1585). Montsó-Binèfar. Annexos i Índex. Esborrany del Procés Familiar del Braç Reial. Documentació complementària i Índex, “Introducció”, p. 13-60, Barcelona, Parlament de Catalunya – Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia), 2010.