És doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra (2001). La seva tesi doctoral fou reconeguda amb el Primer Premi Joan Reglà d’Història Moderna de l’Institut d’Estudis Catalans (2002). Ha dedicat la seva recerca a l’estudi de les institucions catalanes dels segles XVI-XVIII: és membre del Grup d’Estudi de les Institucions i Societat a la Catalunya moderna i membre del Comitè d’Edició de Textos Jurídics Catalans del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, dins el qual coordina el grup dedicat des de fa més de 25 anys a l’edició dels processos de Cort d’època moderna. Gaudeix de l’Acreditació de Recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya des de 2006. Ha estat professor associat d’història a diverses universitats, així com al màster d’arxivística de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental (ESAGED). Des de 2007 és membre del Cos d’Arxivers de la Generalitat de Catalunya i treballa a l’Arxiu Nacional de Catalunya.