Vés enrere La sèrie "Euphoria" i la representació de personatges trans

La sèrie "Euphoria" i la representació de personatges trans

Investigadors de la UPF i la UB van analitzar la representació de personatges LGTBQ+ a la sèrie de televisió Euphoria. Els resultats mostren que la sèrie presenta el personatge trans d'una manera molt diferent de la tradicional, amb un enfocament més complex que s'allunya de la mirada fetitxista.

25.02.2022

Imatge inicial - Jules Vaughn, personatge de la sèrie Euphoria interpretat per l'actriu Hunter Schafer. Font: HBO

La narrativa del cinema i de les sèries de televisió ha representat les persones LGTBQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, trans) de diverses maneres. S'ha passat de la completa invisibilitat (on no hi havia representació d'aquests col·lectius, o se censurava o s'ometia intencionadament), després a una representació imperfecta (on només es mostraven estereotips o representacions negatives, simplistes o ridiculitzants), fins avui, quan finalment es poden veure narratives amb representacions més justes que tracten les persones LGBTQ+ de manera multidimensional.

La sèrie Euphoria, de la cadena nord-americana HBO, relata el dia a dia d'un grup d'estudiants de secundària, i retrata, amb força realisme, les vicissituds dels estudiants en l'amor, l'amistat, les drogues, les xarxes socials, el sexe, etc. La versió nord-americana és una adaptació no gaire fidel de l'original israelià amb el mateix nom (ambientada als anys 90), però amb què comparteix la descripció de la vida d'un grup d'adolescents.

Els personatges principals d'Euphoria són, entre d'altres, Rue Bennett, una adolescent amb problemes d'addicció a les drogues interpretada per Zendaia; Fesco, un traficant de drogues; Nate, un esportista amb problemes d'ira; i Kat, una noia que reivindica la positivitat corporal.

Però els investigadors de la Facultat de Comunicació de la UPF, Rafael Ventura i Eduard Ballesté, juntament amb Maria José Masanet, investigadora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), s'han enfocat a estudiar com està representat el personatge de Jules Vaughn, una adolescent trans que té una relació molt intensa amb el personatge principal, Rue. Jules és interpretada per l'actriu i model trans Hunter Schafer.

“Vam voler analitzar Jules per explorar la representació de personatges trans a la ficció”, declara Rafael Ventura, investigador i membre del Grup de Recerca en Critical Communication (CritiCC). “El més interessant de Jules és que és un personatge que pot servir de model i aspiració no només per al públic trans sinó també per a les persones cisgèneres”.

“La sèrie normalitza i torna quotidià el personatge trans, mostra Jules com una adolescent multidimensional”

Per això els investigadors van realitzar diversos visionats de la sèrie on van analitzar elements com el context, l'estètica, la narrativa, el contingut i el seu significat.

Els resultats, publicats a la revista Social Inclusion, mostren que la sèrie Euphoria representa el personatge trans d'una manera que s'allunya de la tradicional. A la sèrie hi ha:

1. Una narrativa que va més lluny del fet trans, no es limita a presentar únicament la seva “sortida de l'armari” o la seva “transició”, sinó que explora altres facetes de la seva realitat, presenta històries complexes i multidimensionals.

2. Una representació del personatge trans com un subjecte de valor i amor, que s'allunya de la seva cosificació com un objecte del desig fetitxista.

3. El personatge existeix en espais que no són violents ni controvertits o negatius, sinó que tenen una presència en espais de confort i llibertat.

“La sèrie normalitza i torna quotidià el personatge trans, mostra Jules com una adolescent multidimensional”, continua Ventura. “No nega que sigui trans ni invisibilitza els seus problemes, però també és una noia amb una vida més enllà. És a dir, el personatge de Jules no ve definit per la seva identitat trans, sinó més aviat com una adolescent que, a més, resulta que és trans. Aquest gir és una part molt important de la narrativa”.

L'estudi forma part dels projectes finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ‘Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy’ (TRANSGELIT), coordinat des de la UB i liderat per les investigadores Maria José Masanet i Maddalena Fedele, i el projecte ‘LGBTIQ+ Pantallas’, coordinat des de la UAB i liderat per la investigadora Maite Soto. Es tracta de dos projectes de recerca que col·laboren amb l’objectiu d’analitzar representacions mediàtiques contemporànies i explorar en quina mesura aquestes representacions poden contribuir a reduir els prejudicis d'homofòbia, lesbofòbia, bifòbia o transfòbia a diferents audiències.