Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Alfons Aragoneses: “Va ser difícil fer entendre que la base de dades de deportats als camps nazis era un projecte de justícia i de reparació”

Alfons Aragoneses: “Va ser difícil fer entendre que la base de dades de deportats als camps nazis era un projecte de justícia i de reparació”

El professor d'Història del Dret i de les Institucions de la UPF va coordinar entre els anys 2007 i 2015 el projecte “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”. Es tracta del cens de deportats més complet de l'Estat, publicat el passat 5 de maig pel Memorial Democràtic de la Generalitat Catalunya, i obert a tota la ciutadania.

12.05.2020

Imatge inicial

Coincidint amb el 75è. aniversari de l’’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el passat 5 de maig es va presentar i obrir al públic la base de dades “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”, el registre més complet fet fins ara a tot l’Estat i un dels més rellevants d’Europa.

El cens del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, publicat al “Banc de la Memòria Democràtica” (banc.memoria.gencat.cat), és un projecte de recerca iniciat l’any 2004, que inclou el nombre i l'historial dels deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis.

La base de dades és fruit d’una recerca que ha comptat amb la participació del Govern català, Amical Mauthausen i la UPF.

La base de dades és fruit d’una recerca que ha comptat amb la participació del Govern català, Amical Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, coordinadora i impulsora del projecte entre els anys 2007 i 2015, de la mà d’Alfons Aragoneses, professor d’Història del Dret i de les Institucions del Departament de Dret de la Universitat.

El projecte, que va rebre finançament del Govern català i també de la Comissió Europea a través del programa "Europa dels Ciutadans", a partir del 2015 es va integrar a la base de dades de la Generalitat, fins a l’actualitat, en què ha vist la llum.

“Vaig tenir l'ocasió de dirigir un equip de persones de perfils molt diversos: juristes, informàtics, historiadors, etc. El projecte va començar en temps del rector Moreso i del vicerector Montagut. Ambdós van apostar des del primer moment pel projecte que impulsava Maria Jesús Bono, aleshores directora general de Memòria Democràtica”, afirma Alfons Aragoneses.

La base de dades inclou la informació de 9.161 deportats (dels quals 1.945 eren catalans) i s'està pendent de validació de 200 noms més. En van morir 5.166, prop del 60% (per fam, per malalties, executats o gasejats), i hi va haver 3.539 supervivents. La resta són desapareguts, sense més dades.

Segons el professor de la UPF, “es tracta del cens més complet perquè compta amb dades d’arxius diversos: es van consultar dades dels arxius de molts camps, l'arxiu de l'Amical Mauthausen, l'arxiu del Ministeri d'Exteriors i l'arxiu de l'International Tracing System Bad Arolsen, que posseeix una enorme quantitat de documentació provinent dels camps, que els aliats van traslladar en acabar la guerra”.

Més enllà dels deportats de la guerra civil i de l’estada al camp

La majoria dels internats en aquests camps eren soldats espanyols i catalans republicans que després de perdre la guerra civil van passar a França i van acabar als camps de concentració de les platges del Rosselló, però el projecte no es van centrar només en aquest col·lectiu.

"A la base de dades hi consten els noms d'uns centenars dels jueus espanyols que van passar pels camps".

“Els investigadors van anar a cercar informació de deportats que no havien seguit l'itinerari més conegut (guerra civil – exili - resistència o treball forçat - Stalag - camp de concentració)”, apunta Alfons Aragoneses. I afegeix: “Es molt valuosa la incorporació de dades de jueus espanyols residents a Europa que van ser deportats als camps per la seva condició de jueus. A la base de dades hi consten els noms d'uns centenars dels jueus espanyols que van passar pels camps”.

D’altra banda, la recerca aporta informació de l'estada al camp però, en molts casos, també de l'itinerari anterior dels deportats i de l'itinerari dels supervivents després de l'alliberament. Permet reconstruir l'itinerari biogràfic dels deportats, però també es pot saber, per exemple, quantes persones d'un municipi van ser deportades o quantes van coincidir en un mateix camp.

Els continguts de la base de dades es presenten  de manera didàctica i atractiva, a través de mapes específics de llocs d'exili, de camps de concentració francesos, de les Companyies de Treballadors Estrangers, de camps alemanys de presoners de guerra, de llocs de lluita dins la Resistència francesa o d'indrets de detenció.

Un projecte laboriós de justícia i reparació

Alfons Aragoneses

“La tasca va ser fascinant per als qui hi vam participar: vam poder acudir a arxius, corregir dades, parlar amb testimonis, etc. Va ser un treball multidisciplinari i amb participació de científics, de l'associació de deportats i familiars i de tècnics de les administracions. Un treball del qual vaig aprendre molt i que durant molt de temps havia quedat ocult”, explica Alfons Aragoneses.

El camí, però, no va ser fàcil: “La dificultat més gran que vam haver d'enfrontar va ser fer entendre a institucions, però també a altres actors, que aquest no era un projecte només cultural i estètic, sinó que també era un projecte de justícia i reparació, i que havia de ser un lloc de memòria accessible per a la ciutadania. Ara podem parlar fàcilment de memòria, reparació i justícia sense que això generi malentesos, però fa uns anys, quan el projecte va començar, era molt difícil fer entendre aquesta dimensió del projecte", reflexiona.


Una base de dades oberta a la ciutadania

Des que va finalitzar la recerca, nombrosos investigadors, periodistes i institucions han consultat les dades per fer difusió o actes de reparació. Alfons Aragoneses explica que les primeres “Stolpersteine” ( en català, “pedra que fa ensopegar”, uns petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme) que es van instal·lar a l'Estat espanyol inclouen informació procedent d'aquesta base de dades.

"El projecte és possible que no es tanqui mai perquè no passa un any sense que es descobreixin noves dades".

A partir d’ara els registres de la base de dades seran accessibles per a tothom qui vulgui: familiars, associacions, institucions i periodistes: “L’objectiu és que la ciutadania se la faci seva”. Però la tasca de recuperació de la memòria no s’ha acabat: “Òbviament aquesta base de dades és perfectible. Continuaran descobrint-se dades que s'hauran d'anar incorporant. El projecte és possible que no es tanqui mai perquè no passa un any sense que es descobreixin noves dades, nous testimonis d'aquest capítol fonamental de la història europea”, conclou Alfons Aragoneses.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit