“Sense aigua, no hi ha vida? Mitigació dels riscos climàtics en un món cada cop més àrid”
Descripció
Segons les prediccions actuals, les zones àrides augmentaran un 40% abans del 2050. En aquesta xerrada tractarem de dissipar la concepció errònia de que és tracta de paisatges desolats i mancats de vida, mostrant exemples reeixits d'adaptació humana en el passat i possibles vies de progrés. Reconèixer la riquesa ecològica de les zones àrides, la resiliència de totes les formes de vida i les reeixides adaptacions que els grups humans han desenvolupat al llarg de mil·lennis dins d'aquests entorns, pot fomentar una comprensió més precisa de la importància de les zones àrides i la necessitat de pràctiques sostenibles per garantir la seva preservació i el benestar dels seus habitants.
Amb Carla Lancelotti i Ricard Solé
Dimarts, 20 de febrer del 2024
de 19.00 a 20.15 hores
Biografies
Carla Lancelotti és professora ICREA al Departament d’Humanitats de la UPF i directora del projecte Europeu RAINDROPS. Com a arqueobotànica i arqueòloga quantitativa, centra la seva recerca en l’ecologia humana a llarg termini en terres seques, amb un enfocament especial en l’Edat del Bronze al sud de l’Àsia. Combina mètodes de ciències vegetals, etnografia i arqueologia amb anàlisis estadístiques per estudiar les interaccions humanes amb l’entorn, especialment en activitats relacionades amb les plantes. És conferenciant als màsters d’Història Mundial de la UPF i d’Estudis Avançats en Arqueologia de la UB i membre del grup de treball científic per a la Iniciativa de Benestar Planetari de la UPF.
Ricard Solé és investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos. És, també, catedràtic extern del Santa Fe Institute (EUA). Llicenciat en Física i en Biologia per la UB, es va doctorar en Física a la UPC. La seva recerca se centra en els orígens i l’evolució de la complexitat en sistemes naturals i artificials. Ha liderat investigacions sobre la terraformació d’ecosistemes en risc, utilitzant models matemàtics i biologia sintètica. Ha publicat més de dos-cents articles en revistes científiques internacionals i diversos llibres, entre els quals destaquen Xarxes complexes, del genoma a Internet (2009), Vidas sintéticas (Tusquets, 2012) i La lógica de los monstruos (2016). En el seu últim llibre, Todas las muertes (2023), explora la mort com una incògnita humana.