“La democràcia qüestionada: una mirada des de la política i des de la filosofia”
Descripció
Les democràcies liberals viuen un moment difícil. L’erosió de les institucions que sostenen aquests règims és evident des de fa ara ja més d’una dècada arreu del món: el retrocés democràtic és un fet en un món que ha passat de la globalització al replegament davant les diverses crisis que l’afecten. En aquest context, els debats sobre el significat, l’abast i el contingut de la democràcia tornen amb força. Les concepcions de democràcia varien. Què és la democràcia? En aquest diàleg contrastarem les visions de la democràcia que tenen diversos enfocaments filosòfics, des de la ciència política fins a la filosofia, des del procedimentalisme liberal fins a la teoria crítica i la desconstrucció.
Amb Marc Sanjaume i Mar Rosàs
Dimarts, 27 de febrer del 2024
de 19.00 a 20.15 hores
Biografies
Marc Sanjaume-Calvet, professor tenure-track de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra, ha estat investigador visitant a les universitats de Laval i Edimburg; investigador postdoctoral a la Universitat de Quebec a Mont-real i assessor en matèria de política comparada de l’autogovern a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (Generalitat de Catalunya). Coordina el Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP) i el màster en Democràcies Actuals. Imparteix docència en teoria política, teories de la democràcia i la justícia, liberalisme i nacionalisme. La seva recerca se centra en l’estudi del nacionalisme, l’autodeterminació, les democràcies diverses i els conflictes territorials mitjançant la teoria política aplicada i els mètodes qualitatius i quantitatius. Ha presidit el Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat.
Mar Rosàs i Tosas, professora titular de Bioètica a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i doctora en Filosofia per la Universitat Pompeu Fabra, va ser professora d’estudis catalans a la Universitat de Chicago, i des del 2014 coordina la recerca en ètica aplicada de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, on també imparteix docència en l’àmbit de l’antropologia i la bioètica. La seva recerca se centra en la filosofia continental contemporània, especialment en la intersecció entre la filosofia política, la filosofia de la religió, la filosofia del llenguatge i l’ètica en autors com Derrida, Agamben, Benjamin, Lévinas, Rosenzweig, Zizek i Badiou. Des d’aquesta òptica, ha estudiat l’ús que la filosofia política simpatitzant amb el marxisme fa de la tradició messiànica jueva.