Edició 2016
Presentació
Amb motiu del seu 25è. aniversari, la Universitat Pompeu Fabra obre les seves portes a la societat i a tota la seva comunitat universitària per divulgar i debatre, en una sèrie de vuit diàlegs, temes d’actualitat en l’àmbit humanístic.
Les humanitats es proposen com l’eix vertebrador d’un cicle de conferències que tracta tant temes de cultura general com de l’àmbit de les ciències de la comunicació, l'economia, la política i la biomedicina, sempre en format de diàleg entre dos professors que pertanyen a diferents camps del saber.
Es lliurarà un certificat d'assistència a qui hagi participat en un mínim de sis de les vuit sessions programades i que l'hagi demanat en el moment de formalitzar la inscripció. Aforament limitat, inscripció obligatòria.
Direcció acadèmica: Prof. Tamara Djermanovic
Consell assessor: Prof. Rafael Argullol (Humanitats), Prof. Josep Eladi Baños (Ciències de la Salut) i Prof. Fran Benavente (Ciències de la Comunicació)
Amb el suport del Consell Social de la UPF
16 de febrer 2016
Filosofia i literatura: el coneixement entre la raó i el mite
A càrrec de Rafael Argullol i Javier Aparicio Maydeu
El propòsit d’aquest diàleg és confrontar dos camins –el filosòfic i el literari– que en la història de la cultura a vegades han avançat paral·lelament i a vegades s’han entrecreuat. Imaginació i reflexió; idea i sensació; acció i contemplació; coneixement i saviesa.
Javier Aparicio Maydeu és professor titular amb acreditació de catedràtic de Literatura Espanyola i Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Fabra. A la mateixa universitat és delegat de Cultura i membre del Consell de Direcció. Entre altres llibres, ha publicat: Estudios sobre Calderón (Istmo, 2000, 2 vol.), edició crítica de Vladimir Nabokov; ¡Mira los arlequines! (Madrid: Cátedra, 2001; 2008); Lecturas de ficción contemporánea. De Kafka a Ishiguro (Madrid: Cátedra, 2008; 2011; 2015); Continuidad y ruptura. Una gramática de la tradición en la cultura contemporánea (Madrid: Alianza, 2013); El desguace de la tradición. En el taller de la narrativa del siglo XX (Madrid: Cátedra, 2011) i La imaginación en la jaula. Razones y estrategias de la creación coartada (Madrid: Cátedra, 2015). Va ser agent i assessor literari de l’Agència Literària Carmen Balcells (1985-1999) i es crític de Babelia, del diari El País, des del 2000.
23 de febrer 2016
Psicologia i neurociència: conducta humana i desafiaments científics
A càrrec d’Olga Valverde i Nolasc Acarín
L’objectiu d’aquest diàleg és mostrar la rellevància de les neurociències i de la psicologia per comprendre la conducta humana i l’essència de l’ésser humà; per conèixer quins són els desafiaments de les neurociències en els nostres dies, a través de processos fisiològics com la memòria, el plaer, l’envelliment, i també com podem millorar el maneig d’algunes malalties mentals.
Olga Valverde és doctora en Medicina i catedràtica de Psicobiologia de la UPF. Dirigeix el Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GReNeC) al DCEXS, equip dedicat a l’estudi de les bases neurobiològiques dels trastorns neuropsiquiàtrics, en particular els trastorns per ús de substàncies i la depressió. És autora de més de cent articles científics en revistes internacionals i imparteix diverses assignatures relacionades amb les neurociències en els graus en Biologia Humana i Criminologia de la UPF.
Nolasc Acarín és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en neurologia. Ha estat cap de la Secció de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona entre 1972 i el 2006. Ha publicat més de 40 capítols de llibres i articles científics en revistes mèdiques. Entre els seus nombrosos llibres n’hi ha dos de caràcter divulgatiu publicats per l’editorial RBA: Alzheimer. Manual de instrucciones (2010), que tracta de les malalties cerebrals relacionades amb la pèrdua de memòria a través d’experiències reals i que inclou recomanacions de com assistir el malalt i la família, i El cerebro del rey (2001; deu edicions), un text de divulgació sobre l’evolució de la vida, la sexualitat, la consciència, la memòria, l’envelliment i la mort que està dedicat als estudiants d’Humanitats de la UPF, on Acarín va impartir classes entre 1996 i el 2006.
1 de març 2016
Europa i l’Orient Mitjà: influències, llegats, conflictes. El cas de Síria i del Líban. Les primaveres àrabs en l’hivern de la política i l’economia internacional
A càrrec de María Eugenia Aubet i Francisco del Río Sánchez
Avui, Occident i l’Orient es miren des de la irracionalitat. La gestió de les pors constitueix un element de creixent importància en les nostres societats, ja siguin opulentes o miserables, i enalteix el terrorisme al rang de problema quotidià. Però, què està passant realment? Un relat detallat permet desfer falses percepcions i qüestionar el mite d’incomprensibilitat que envolta el món islàmic.
María Eugenia Aubet és catedràtica de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra i directora del Laboratori d’Arqueologia d’aquesta universitat. Ha dirigit excavacions arqueològiques en el jaciment tartèsic de Setefilla i en les colònies fenícies de Chorreras, Lagos i Cerro del Villar, a Màlaga, i des de 1997 dirigeix les excavacions a la necròpoli de Tir, al Líban. Entre les seves publicacions destaquen La mesa de Setefilla (1983), Sepulturas fenicias en Lagos (1991), Cerro del Villar: el asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce (1999), The Phoenician Cemetery of Tyre-Al Bass (2004) i Comercio y colonialismo en el Próximo Oriente antiguo (2007).
Francisco del Río Sánchez és professor del Departament de Llengües Semítiques de la Universitat de Barcelona i membre permanent de l'Institut del Pròxim Orient Antic de la mateixa universitat. Durant més de quinze anys ha viscut i treballat a Síria, on ha dirigit diversos projectes de recerca i cooperació amb diferents països de la zona. Ha estat professor convidat en diferents universitats de Síria, Jordània, Israel i el Líban. L'any 2014 va rebre el premi a la millor investigació sobre el Pròxim Orient de l'Associació Nord-americana d'Estudis del Pròxim Orient i l'Àfrica.
8 de març 2016
Periodisme i política: la caixa negra i les amistats perilloses
A càrrec de Josep Gifreu i Mònica Terribas
Les relacions entre el periodisme i la política mostren un llarg historial de complicitats i de conflictes. En episodis de crisi general de les elits del poder, els cicles de la informació i de l’opinió s’acceleren i pugen de valor. Aquesta conversa vol ajudar a descobrir algunes claus de les relacions entre periodistes i polítics, entre mitjans i governs.
Josep Gifreu és catedràtic emèrit de Teoria de la Comunicació a la UPF, i va ser el degà fundador dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF. Assagista, periodista, investigador i assessor en polítiques de comunicació i polítiques culturals, ha publicat diversos llibres sobre comunicació i cultura. Els dos darrers són: La pell de la diferència. Comunicació, llengua i cultura des de l’espai català (Pòrtic, 2006) i El català a l’espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013) (Aldea Global, 2014). Entre el 2001 i el 2012 va ser director dels Quaderns del CAC. Escriu habitualment en diversos diaris i revistes sobre temes de política, comunicació i cultura.
Mònica Terribas, llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Filosofia per la Universitat de Stirling (Escòcia), és professora titular del Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2000 fins al 2004 va ser vicedegana dels estudis de Periodisme de la UPF. L’any 1988 va començar a treballar a TV3, i entre el 2008 i el 2012 en va ser la directora. El mateix any 2012 va assumir el càrrec de consellera delegada i editora del diari Ara, i al setembre del 2013 va començar una nova etapa com a directora del programa “El matí de Catalunya Ràdio”. És autora de diversos llibres i ha obtingut nombrosos premis periodístics.
15 de març 2016
Les relacions entre Catalunya i Espanya: passat i present (1714-2016). De la pèrdua de les institucions al sobiranisme
A càrrec de Joaquim Albareda i Jordi Guiu
Les relacions entre Catalunya i el govern d’Espanya han estat difícils al llarg de la història. L’objectiu del diàleg és fer un breu recorregut des de 1714 fins avui per centrar-nos tot seguit en l’escenari polític actual, marcat per l’emergència del sobiranisme, i en els reptes i els problemes que planteja.
Joaquim Albareda és catedràtic d’Història Moderna de la UPF i ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. És autor de La guerra de 1714 (2014) i La guerra de Sucesión de España (2010). Ha coordinat els llibres col·lectius Del patriotisme al catalanisme. Societat i política (segles XVI-XIX) (2001), Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya moderna (2007) i El declive de la monarquía y del imperio español. Los tratados de Utrecht (2015), i va ser director de l’obra col·lectiva Catalunya, nació d’Europa, 1714-2014 (2013, 3 volums).
Jordi Guiu és doctor en Filosofia i professor de Sociologia a les facultats de Ciències Polítiques i Socials i Dret de la UPF. Les seves principals línies de recerca són: teoria i història del pensament social i polític, sociologia de l’educació i política social. Ha publicat diversos articles, capítols i llibres en aquests camps. També participa en un projecte d’investigació sobre la història dels moviments socials en el Centre d’Estudis sobre els Moviments Socials de la UPF.
12 d'abril 2016
Medicina i cultura: mirades sobre l’home, la malaltia i l’entorn cultural
A càrrec d’Antoni Sitges-Serra i Tamara Djermanovic
La medicina no és una ciència aplicada sinó un producte cultural fruit de nombroses influències com ara la tradició, les autoritats científiques, l’entorn socioeconòmic, la recerca i les influències dels lobbies mèdico-industrials. En aquest diàleg ens agradaria mostrar com ens poden ajudar les humanitats a ampliar els punts de vista sobre la salut i la praxi mèdica per tal d’entendre'n millor el rol social.
Antoni Sitges-Serra és cap del Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar de Barcelona i catedràtic de Cirurgia a la UAB. És autor de més de quatre-cents articles i capítols de llibre científics, d’un llibre de poemes (Amor roig, guardonat amb el premi Martí i Pol de la UAB) i d’un llibre de narració sobre la perifèria dels congressos mèdics (El perímetro del congreso, editorial Milenio). És vicepresident de Federalistes d’Esquerres i articulista d’opinió a El Periódico.
Tamara Djermanovic és professora d’Estètica i Literatures Eslaves a la Facultat d’Humanitats de la UPF, on dirigeix el Seminari d’Estudis Eslaus. Els seus treballs, que estudien les relacions culturals entre Rússia i Occident, han estat publicats en diversos articles i llibres, entre els quals destaquen La creación estética de Europa (Comares), Viaje a mi país ya inexistente, Retorno a la Antigua Yugoslavia (Altaïr) i Dostoyevski entre Rusia y Occidente (Herder).
19 d'abril 2016
Literatura i cinema: el cas medieval
A càrrec de Victoria Cirlot i Ivan Pintor
És possible portar al cinema una novel·la medieval? El diàleg se centrarà en alguns films que constitueixen opcions molt diverses, des del Lancelot de Robert Bresson fins al Perceval d’Eric Rohmer o l’Excalibur de John Boorman.
Victoria Cirlot és catedràtica de Filologia Romànica a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i directora de l’Institut Universitari de Cultura d’aquesta universitat. S’ha dedicat a l’estudi de l’Edat Mitjana i, concretament, a la cultura cavalleresca i mística. Ha traduït del francès antic diverses novel·les artúriques dels segles XII i XIII, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial. Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval (Madrid: Siruela, 2005). En l’àmbit de la mística medieval s’ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Madrid: Siruela, 1997-2006). Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l’Edad Mitjana i el segle xx: Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente (Barcelona: Herder, 2005) i en La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo (Madrid: Siruela, 2010). El seu últim llibre és Grial. Poética y mito (siglos XII-XV) (Madrid: Siruela, 2014).
Ivan Pintor Iranzo és docent de cinema contemporani a la Universitat Pompeu Fabra i forma part del grup de recerca CINEMA. Amb els seus escrits ha participat en més d’una quarantena de llibres, entre els quals destaquen On the Edge of the Panel (Cambridge Univ. Publish, 2015), Werner Herzog. Espejismos de sueños olvidados (2015), Mad Men o la frágil belleza de los sueños en Madison Avenue (2015), Endoapocalisse. Walking Dead (Area Blu, 2015), La Strada di Fellini (Liguori Editore, 2013) i Poéticas del gesto en el cine contemporáneo (Intermedio). Ha dirigit, com a programador, el congrés Gesture Mutations in European Cinema i ha organitzat cicles culturals per als diferents centres de CaixaForum.
26 d'abril 2016
Economia: crisi o redefinició del sistema?
A càrrec d’Albert Carreras i Josep Maria Vegara
Es poden preveure les crisis econòmiques? Va anticipar algú la darrera crisi? Les novetats: la globalització i l’emergència de noves potències econòmiques i els seus efectes, l’impacte de l’euro, la importància dels bancs centrals i de la regulació bancària. Algunes claus: risc i incertesa, informació asimètrica, incentius, apalancament. En el diàleg es plantejarà així mateix la qüestió de les perspectives econòmiques actuals, s’analitzaran els impactes sobre el creixement i la desigualtat i es reflexionà sobre les noves teories i interpretacions.
Albert Carreras és catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i ha estat secretari general del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya fins al gener del 2016. És autor de més d’un centenar de publicacions acadèmiques i autor o editor de quinze llibres. Ha estat becari postdoctoral a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, professor de l’Institut Universitari Europeu de Florència i catedràtic Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown. Ha estat secretari de l’Associació Espanyola d’Història Econòmica, president del Consell de Recerca de l’Institut Universitari Europeu i president de la European Business History Association.
Josep Maria Vegara és professor emèrit d’Economia a la UAB i professor conferenciant a la UPF. Ha treballat a Nestlé, a la Comissió Mixta de Coordinació Estadística (CMCE), al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya (CIDC), com a director a l’Institut d’Estudis Fiscals (IEF) del Ministeri d’Economia i Hisenda, com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), i com a director a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). El 24 de desembre del 2014 va ser guardonat amb el premi de l’Associació Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona a la trajectòria professional.