Nunc audite! Una lliçó en dansa i teologia

Cesc Gelabert, Amador Vega,
Valère Novarina i Laurence Mayor

4 d'octubre del 2024

Estrena de la lliçó en dansa i teologia “Nunc audite!”, en què el coreògraf Cesc Gelabert dona forma corporal i moviment físic a una lletania de definicions de Déu compilades pel dramaturg suís Valère Novarina, recitades per la intèrpret original, Laurence Mayor. La lliçó inclou un comentari filosòfic a càrrec d’Amador Vega i es clou amb una conversa entre Gelabert, Novarina i Vega.

La tradició de la recitació i meditació dels noms de Déu depassa confessions i latituds. Teòlegs i filòsofs, tant religiosos com ateus, han orbitat i circumval·len encara a l’entorn del nom impossible, a la recerca de significats que es demostren sempre temporals i canviants. El dramaturg Valère Novarina superposa les definicions assajades per pensadors, autors i artistes antics i moderns, molt diversos entre ells. El coreògraf i ballarí Cesc Gelabert interpreta les definicions recitades per l’actriu Laurence Mayor i, amb el llenguatge del cos, proporciona espai i forma al text, que canvia amb cada definició de Déu. A la dansa de Gelabert respon el filòsof Amador Vega. La lliçó conclou amb una conversa entre Gelabert, Novarina  i Vega, al voltant de la lliçó.

Dipòsit de les Aigües, Campus de la Ciutadella (UPF)

18:00-19:30h

Inscripcions gratuïtes

Cesc Gelabert

Ballarí, coreògraf i director, pioner de la dansa contemporània a Catalunya. Format a Londres, Nova York i Barcelona, funda amb Lydia Azzopardi la seva companyia de dansa el 1985. Entre els seus muntatges més cèlebres hi ha Rèquiem (Verdi) i Belmonte, fites en la història de la dansa a Espanya, així com Im Goldenen Schnitt, Foot-ball, Escrito en el aire i Nom. Entre les seves col·laboracions internacionals hi ha el teatre Hebbel am Ufer de Berlin, el Ballet Gulbenkian, el Ballet de la Toscana, i el Tanztheater de la Komische Oper de Berlin. Dirigeix projectes i tallers pedagògics orientats a l’autoconeixement.

Amador Vega

Catedràtic d'Estètica i Teoria de les arts de la Universitat Pompeu Fabra, i coordinador del Centre d'Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània (CERCCA). Les seves àrees d'interès inclouen el gir teològic del pensament europeu al segle XX, la mística europea i la teologia negativa, i el seu llegat en l'art i la literatura modernes, així com les noves formes de pedagogia experimental (performance philosophy). Ha estat comissari de les exposicions "La màquina de pensar: Ramon Llull i l'ars combinatoria" (2016, CCCB) i "Dia-Logos: Ramon Llull and the ars combinatoria" (2018, ZKM Karlsruhe; 2019, EPFL, Lausanne). El seu últim llibre és Tentativas sobre el vacío: ensayos de estética y religión, 2022).

Valère Novarina

Escriptor, dramaturg, pintor i fotògraf suís. La seva obra aspira a fer tangible i visible la paraula per mitjà del seu desplegament en l’espai. És autor d’obres de teatre (L'Atelier volant, Vous qui habitez le temps, L'Opérette imaginaire, L'Acte inconnu, L'Animal du temps), textos inclassificables, monòlegs a diverses veus, poesies representades (Le Babil des classes dangereuses, Le Drame de la vie, Le Discours aux animaux, La Chair de l'homme, Le Vrai Sang) i obres teòriques inspirades per l’escena i els actors (Pendant la matière, Devant la parole,L'Envers de l'esprit, La Quatrième Personne du singulier).

Laurence Mayor

Actriu suïssa, formada a l’École supérieure d’art dramatique del Théâtre National de Strasbourg. Ha interpretat més de 40 obres, i fins a vuit vegades en peces de Valère Novarina (1986, Le Drame de la vie; 1989, Vous qui habitez le temps; 1990, Entrée perpétuelle; 1995, La Chair de l’homme; 1996, Le Repas; 1998, L’Opérette imaginaire; 2000, L’Origine rouge; 2022, Le Jeu des ombres). També ha dirigit les obres Ange des peupliers, de Jean-Pierre Milovanoff (1996), Le Chemin de Damas, d’August Strindberg (2005), i Le Balto, de Sarah Ulysse (2021).