El carro encallat, Enric Casasses (1994)
El carro encallat, Enric Casasses (1994)
El carro encallat
Maleït sigui tot.
Maleït sigui déu.
Maleït sigui el pare,
Maleït sigui el fang.
Maleït sigui el carro.
I jo també ho sóc tot
i jo també sóc déu
i jo també sóc el pare
i jo també sóc el fang
on he anat a encallar-me.
Doncs gràcies per tot,
gra-gràcies déu meu
i gràcies mon pare,
dic gràcies pel fang,
per aquesta parada.
Així ho recordo tot:
així conec el déu
com reconec el pare
quan reconec el fang:
ja veig que som a casa.
Escombrat sigui tot.
Alabat sigui déu.
Alabat sigui el pare.
Alabat sigui el fang.
Què en fem de la tartana?
"És en aquest sentit que aquell bonàs i, a més, entenimentat pagès savoià, sense pensar-s’ho dos cops, tractava de folls els enamorats de les glaceres."
KANT, Immanuel (2004 [1790]). “Analítica del sublim”, dins Crítica de la facultat de jutjar (Jèssica Jaques Pi trad.), Barcelona: Edicions 62, p. 242.
En “El carro encallat” Cassasses fa lingüísticament planer i universal el sentiment del sublim mitjançant una vivència quotidiana. El pagès vulnerable envers la força de la naturalesa descobreix la seva superioritat al formar part de la humanitat i elevar-se per sobre de l’obstacle. Maleïnt i agraïnt simultàniament, com a desplaer i plaer. És un subjecte actiu que trenca amb la passivitat associada a la pagesia en la tradició artística que l’observa idealitzat, sent ell qui experimenta aquest instant efímer.
La repetició de les idees “tot, déu, el pare, el fang i el jo”, evidencien el que per Kant són les apories de la imaginació que només poden ser copsades per la raó, és a dir: Déu, món i ànima. Aquesta estructura repetitiva, que recorda a un mantra religiós, ens trasllada a la incertesa de la imaginació, que alhora es transforma en una vivència serendípica racional.
La terra i el fang com a mitjà de transport cap al sublim ens demostra que un pagès que s’encalla amb el carro pot sentir el que, segons Kant, només poden aconseguir els intel·lectuals. Tanmateix, el filòsof també presenta el judici del sublim com una experiència universal de l’experiència humana. La constant intel·lectualització del sentiment del sublim ens allunya dels nostres orígens. Aquesta contradicció entre negació i afirmació de la universalitat de la percepció del sublim ens fa plantejar-nos si realment cal tenir estudis i un llinatge culte per accedir a la sublimitat.
Elaborat per Joana Junyent, Alena Martínez, Mateu Salvà i Paula Vicente