Poètiques de l’ars combinatoria i Performance Philosophy, teologia negativa i estètica apofàtica, paradigmes per una nova morfologia del sagrat

Els desenvolupaments moderns del  ars combinatoria, els orígens de la qual s’han d’anar a trobar en l’obra del filòsof, teòleg i trobador Ramon Llull, han donat els darrers anys fruits molt sorprenents, tant pel que fa a una nova comprensió del mètode lul·lià en sí mateix i en els seus continuadors (Nicolau de Cusa, Giordano Bruno, G. W. Leibniz i altres), com en la lectura feta d’aquest mètode en el context dels nous llenguatges digitals, els quals veuen en l’obra del filòsof mallorquí un precedent molt singular de les noves tecnologies. Les recents exposicions sobre aquests desenvolupaments a Barcelona (2016), Karlsruhe (2017) i Lausanne (2018), a més d’explorar la vessant computacional del mètode de Llull, han mostrat la força inspiradora d’aquell llenguatge en l’obra d’ artistes, poetes, arquitectes i músics moderns i contemporanis.

Amb «Poètiques de l’ars combinatoria, volem explorar la vessant poètico-mística del mètode lul·lià, es a dir, la seva forçà creativa (poiética) i la seva versatilitat a l’hora de fer aplicacions del seus conceptes poetològics en els diferents camps del saber. Un dels objectius d’aquesta recerca, a més de l’imprescindible estudi dels textos, els contextos espirituals que els van generar, i els seus desenvolupaments actuals, es assajar una escenografia que posi en qüestió els models pedagògics de transmissió dels sabers, principalment humanístics, raó per la qual intentem explorar els límits i els avantatges de la performance, establint un diàleg amb als orígens de la pràctica poètica a l’Europa medieval i, tanmateix, cercant una nova manera en la qual la filosofia i la teologia, per posar dos exemples, a més de la seva dimensió discursiva y racional, trobin una nova dimensió dramatitzada, o litúrgica, en les seves expressions, com són els treballs duts conjuntament entre el coreògraf Cesc Gelabert i el teatre de Valère Novarina.