Art, imaginació, política i gènere

Aquest itinerari se centra en les dimensions estètica, afectiva, discursiva i retòrica-narrativa de la construcció imaginària de pràctiques sociopolítiques. En particular, aquest itinerari connecta diverses disciplines com la filosofia, els estudis literaris, de gènere i cinematogràfics, així com la política, per a diagnosticar les crisis de les societats modernes i imaginar futurs alternatius.

Entenem la imaginació, en primer lloc, com la capacitat de descobrir formes d'interpretar el món diferents a les ofertes com a normatives i naturalitzades, com passa amb les relacions de poder, siguin fruit d'idees preconcebudes sobre el gènere o d'algun altre tipus. Atès que l'art explota la dimensió intuïtiva de la imaginació, considerem que té un potencial radical que permet posar en qüestió discursos i institucions, desvelant-ne l'origen imaginari i constituint-se en un espai obert que estimula la crítica i la transformació. En posar en dubte el caràcter inevitable o necessari de l'statu quo, el pensament utòpic tot sovint implícit en les obres d'art, siguin literàries, cinematogràfiques, pictòriques, etc., obre un camí per assajar formes de vida diferents. En apartar-se de la noció de versemblança i ampliar els límits de la de veritat, la creativitat de la imaginació suposa una forma d'agència que resulta innovadora respecte a les conviccions dels agents que hi estan involucrats, perquè crea móns que no només difereixen de l'estat de les coses, sinó fins i tot de com creiem que podrien arribar a ser des d'una perspectiva realista. El simple fet de concebre una idea nova sovint propicia que la possibilitat de dur-la a terme tal vegada es materialitzi. És en aquest sentit que la meditació que suposa l'experiència estètica o de les diverses formes artístiques per explorar móns alternatius té potencial desestabilitzador i la capacitat d'il·luminar aspectes silenciats de la societat en què vivim i les possibilitats que conté, siguin considerades positives o negatives, de tal manera que la converteix en una eina de diagnosi molt valuosa.

En segon lloc, també concebem el component imaginari inherent a la pròpia constitució discursiva dels subjectes i els vincles socials, és a dir, que la nostra aprehensió del món i del que som (les nostres identitats socials i configuracions polítiques) comporten una dimensió imaginària que està íntimament vinculada amb la conceptual o purament simbòlica. El component imaginari capta i dona forma a la realitat creant construccions i unitats allà on, des d'un altre punt de vist, només hi ha fragmentació i dissociació, comporta l'expressió d'anhels de plenitud i perfecció allà on es constata la precarietat i la fragilitat, i proporciona narratives coherents i comprensibles allà on, de qualsevol altra manera, no hi hauria res més que peces soltes i fragments. Sota totes aquestes modalitats, el pla afectiu acompanya a les diverses formacions característiques de la dimensió imaginària.

En tercer lloc, prenem la imaginació també com a font de tot un conjunt de llenguatges pictòrics més o menys sofisticats (provinents d'expressions artístiques més o menys ancorades en la tradició, o sinó també vertebrades per la innovació avantguardista) que s'articulen per oferir tot un vocabulari alternatiu de composicions, missatges i línies de fuga discursives sobre les nostres societats i nosaltres mateixos.

Volem aplicar una sensibilitat similar a l’anàlisi del mateix discurscrític, les formes i mètodes del qual establertes en les humanitatsliteràries exerceixen una estricta separació de poders entre crítica iliteratura. A partir d’un interès per les formes d’escriptura queremodelen o desafien aquesta separació i la seva rigorosa organitzaciódel desig, indaguem en les possibilitats imaginatives i afectives ques’obren a partir de llenguatges, mètodes, formes, i mitjansexperimentals i ‘post-crítics’ amb una especial mirada sobre el treballfet per dones. Al col·locar l’ atenció en les inesperades interseccionsde la lectura crítica i la poètica, la ficció, la autobiografia, i laperformance, seguim el rastre d’ epistemologies, nous formats ifutures alternatives per l’ estudi de la literatura i la seva presentaciótant textual como en viu.

Finalment, considerem la imaginació com una manera per la qual es redefineixen els camps conceptuals de les identitats (de gènere o nacionals, per exemple), o de les composicions de classe, i com una font de transformació de subjectivitats i relacions culturals i polítiques. El component imaginari també és a la base de la producció de repertoris d'acció col·lectiva, i de nombrosos moviments poètics-artístics que han travessat regions, països i continents.

Així doncs, prenem com a idea vehicular d'aquest itinerari la capacitat constitutiva i creadora de la imaginació en diversos sentits: la seva capacitat per aprehendre, captar i donar sentit al món; la seva vocació de generar escenaris que suposen noves propostes de convivència; el potencial de creació de "paradisos artificials" que permeten fugir dels problemes del present; i la voluntat d'introduir potencials línies de fuga quant als paradigmes establerts en el present. Per tot això, pretenem indagar en els matisos que la tradició artística, en tant que llenguatge encarnat, aporta sobre la realitat passada i present, i com la projecta al futur.

Metodològicament, l'itinerari es basa en la transdisciplinarietat de la Teoria crítica entesa en sentit ampli; en combinem les aproximacions teòriques i els estudis de cas tant de fenòmens sociopolítics actuals com de pensadors i artistes representatius de diverses àrees culturals, per generar noves poètiques del saber que permetin besllumar futurs innovadors com a resposta als problemes actuals. Sostenim una mirada integradora, en connectar disciplines diverses, però també perquè ens dediquem a l'anàlisi comparativa de diversos moviments amb les històries respectives. En fixar-nos en produccions artístiques de procedència, contextos i moviments diversos, pretenem establir de totes maneres un concepte més complex de l'universal en els estudis literaris i filosòfics, en termes de la teoria i la història literària de les poètiques del saber.