“Alguns dels meus exalumnes m’acostumen a dir que en alguns moments dels seus treballs pensen en mi, però jo crec que el que en realitat volen dir és que els agradaria xerrar amb mi, no interrogar-se sobre si jo faria així tal o qual cosa. No és model ni referència, sinó un poder parlar, un poder seure a debatre (...). Jo visc la meva docència com un intercanvi (...). El que no intento, perquè no està al meu temperament, és imposar-los una forma de fer, entre altres coses perquè jo tampoc la tinc”

("A mí la normalidad no me gusta: Un largo encuentro con Joaquín Jordà". Joaquim Jordà entrevistat per Esteve Riambau, Glòria Salvadó i Casimiro Torreiro a Nosferatu)

Un dels projectes que Joaquim Jordà va perseguir amb més il·lusió i constància, en els darrers anys, consistia en la creació d’una fundació cultural i educativa que dugués el nom del maquis i lluitador antifranquista Quico Sabaté. Jordà l’havia imaginat com un centre actiu, de mirada àmplia i polièdrica, en el qual es programessin tota mena d’activitats al voltant de l’ensenyament i la pràctica del cinema. Tal com ho va deixar escrit, el seu desig era que esdevingués un espai de trobada i intercanvi entre directors i directores, guionistes, acadèmics i acadèmiques, estudiants d’audiovisuals i espectadors i espectadores. Quan Jordà va morir, el 2007, la Fundació Quico Sabaté estava en procés de constituir-se. Tot i la voluntat de molts dels col·legues, amics i familiars que s’hi havien implicat, en aquell moment el projecte va quedar aturat.

El 2017, quan es complien deu anys de la seva mort, un grup d’investigadors i investigadores del Departament de Comunicació de la UPF –la mateixa universitat on Jordà havia exercit com a professor des de mitjan anys 90– va unir esforços per impulsar la creació d’un centre d’estudis que seguís amb l’ideari de la Fundació Quico Sabaté. Així va néixer Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà. Sota el paraigua d’aquest nom, que recupera el títol d’una de les pel·lícules clau de la filmografia de Jordà –Numax presenta... (1980)–, s’articula una iniciativa que té un doble vessant. Pretén, d’una banda, reivindicar el llegat i la memòria d’una de les figures més importants i polifacètiques del cinema català i espanyol. De l’altra, es defineix com una oportunitat de donar continuïtat al compromís de Jordà amb la reflexió, la cultura i la pedagogia.

Des del primer esborrany del projecte, Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà s’ha configurat com una xarxa d’aliances. Hi participen, des dels seus orígens, l’Arxiu Comarcal de La Selva, que gestiona el fons personal que Joaquim Jordà va donar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners; la Filmoteca de Catalunya, que en preserva el patrimoni cinematogràfic; l’editorial Anagrama, que té els drets de bona part de les traduccions literàries de Jordà; i el Museu Tàpies, afí en la seva programació a algunes de les línies que Jordà va explorar com a creador. Al llarg del temps, Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà ha anat establint noves relacions de complicitat, en l’actualitat principalment orientades cap a la seva internacionalització. Així ho mostra l’acord amb el laboratori de recerca Pléiade de la Sorbonne Université de París.

La influència de Joaquim Jordà en el cinema català contemporani es fa palesa, en primer lloc, en les pel·lícules d’alguns dels seus deixebles. És el cas de Laia Manresa i Sergi Dies, que el 2010 van estrenar Morir de dia, a partir d’una idea original de Jordà i d’un guió en el qual tots tres havien treballat plegats. També és el cas de cineastes com Marc Recha i Isaki Lacuesta, que es van formar amb Jordà i que, de pel·lícula en pel·lícula, han seguit explorant formes, moviments d’estil i models de posada en escena en un espai de trànsits constants entre el documental i la ficció, seguint l’estela que Jordà va inaugurar en títols com Numax presenta..., Mones com la Becky (1999) i Més enllà del mirall (2006). Aquests creadors i creadores, que alhora exerceixen o han exercit com a docents en universitats i escoles de cinema, mantenen i promouen, de moltes maneres, l’obra de Jordà com a inspiració.

Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà va sorgir, també, d’un desig de seguir examinant la presència i vigència del llegat de Jordà en l’audiovisual contemporani. En aquest sentit, les línies de treball del centre s’orienten, d’una banda, a l’estudi, preservació i difusió dels treballs de Jordà i, de l’altra, a la recerca i el foment de tot allò que la seva figura encara inspira i promou. Quan Jordà desenvolupava el projecte de la Fundació Quico Sabaté no pensava pas en un espai on es parlés de la seva filmografia. Per ell havia de ser un context de debat i discussió viu, dinàmic i plural, que donés cabuda a temes diversos, amb una mirada interdisciplinària. Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà s’emmiralla en aquesta idea. La seva voluntat és assemblar-se, al màxim possible, a tot allò que Jordà havia imaginat.