Equip i col·laboradors

“Quan tenia 17 anys vaig escriure alguna cosa. Vaig acabar un llibre de contes i el vaig presentar a un concurs. Vaig quedar segon, el primer el va guanyar Mario Vargas Llosa. Em vaig ofendre tant que vaig decidir no escriure mai més. Tenia pensada una novel·la molt complexa que havia de tenir 40 o 50 volums, però vaig caure en el vici del robbe-grilletisme, el que es deia ‘tècnica objectiva de narració’ (...). Al final em vaig avorrir tant que vaig decidir que el cinema era molt més ràpid i em vaig passar al cinema”

(Joaquim Jordà entrevistat per María Ángeles Cabré i Dolors Udina el 2003, Vasos Comunicantes Nº 26)

Universitat Pompeu Fabra (UPF)

La UPF assumeix la coordinació i direcció del Centre d’Estudis Joaquim Jordà i n’allotja, en el seu domini, la pàgina web, de la qual té cura i en garanteix un manteniment. Des de l’àrea de cinema del Departament de Comunicació, es programen activitats acadèmiques alineades amb les línies de treball del centre i es fomenten i acompanyen projectes de recerca que hi estan vinculats. La Biblioteca del Campus de Poblenou posa a disposició dels usuaris i usuàries un fons bibliogràfic i audiovisual sobre Joaquim Jordà, sobre el cinema català i espanyol i sobre el documental de creació. De la mateixa manera, Arsenal facilita assessorament i un espai de trobada per desenvolupar noves dinàmiques d’intercanvi, debat i reflexió al voltant de temes i qüestions que defineixen el rumb del centre i de la seva programació.

Consell Comarcal de La Selva

Joaquim Jordà va llegar el seu extens fons documental i bibliogràfic a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca de La Selva i municipi on va néixer. Des del 2018, aquest fons està dipositat al nou edifici de l’Arxiu Comarcal de La Selva, que n’ha dut a terme l’organització i catalogació i que en facilita l’accés a investigadors i investigadores. Actualment, l’Arxiu Comarcal de La Selva està fent els tràmits per tal que, pròximament, el catàleg del fons es pugui consultar online a través del portal arxiusenlinia.cultura.gencat.cat. Des de l’Arxiu Comarcal de La Selva també s’organitzen activitats de difusió del fons Jordà. El 2019 va produir i acollir l’exposició L’arxiu Jordà. El fons documental del cineasta a Santa Coloma de Farners, comissariada per la doctora Cristina Rubio.

Filmoteca de Catalunya

L’any 2001, quan feia poc que Joaquim Jordà havia reprès la seva carrera com a cineasta amb Mones com la Becky (1999), la Filmoteca de Catalunya, des de la seva antiga seu, l’Aquitània, situada a l’avinguda de Sarrià, el va convidar a programar un cicle amb les pel·lícules que més l’havien marcat. Això demostra que la relació de Jordà amb la Filmoteca es remunta molt enrere en el temps. El 2016, quan es complien deu anys de la seva mort, va acollir el cicle Més enllà del mirall: 10 anys sense Joaquim Jordà, en què es projectaven pel·lícules d’alguns dels cineastes que es van formar amb ell. La Filmoteca és, ara, dipositària del llegat fílmic de Jordà. Des de les seves programacions anuals, des de les seves dues sales i des de la seva biblioteca especialitzada, manté el seu compromís de reivindicar l’obra de Jordà, des de la reflexió i el diàleg amb el present.

Laboratori Pléiade i La Sorbonne

El conveni amb el laboratori de recerca Pléiade de la Sorbonne Université de París suposa la primera col·laboració internacional de Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà i ha estat possible gràcies a la complicitat del professor Brice Castanon-Akrami, estudiós de Joaquim Jordà i de la seva influència en l’espectre del documental contemporani. El conveni és un primer pas decisiu per fomentar la recerca acadèmica al voltant de l’obra de Jordà en universitats estrangeres i per enfortir vincles entre investigadors i investigadores de tot el món que s’hi interessin. A través d’aquestes aliances, Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà dona suport als seus projectes, els ofereix assessorament i els facilita l’entrada a l’Arxiu Joaquim Jordà.

Editorial Anagrama

Jordà era una figura polifacètica. A banda de la direcció i de la docència, també va excel·lir com a traductor literari, sobretot de l’italià i del francès. L’Editorial Anagrama, amb la qual Jordà va mantenir una relació professional fructífera, té els drets d’una part considerable de les seves traduccions, que inclouen obres com El Danubio de Claudio Magris, La dominación masculina de Pierre Bourdieu, Como una novela de Daniel Pennac i Antología del humor negro d’André Breton. El conveni de Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà amb l’editorial Anagrama vol donar visibilitat, entre d’altres coses, a les interferències que hi pot haver entre el cinema que va fer Jordà i la literatura que va llegir o entre els guions que va escriure i els autors que més el van influenciar. S’obre, així, una altra possible via d’aproximació al seu estudi.

Museu Tàpies

Des dels temps avantguardistes de l’Escola de Barcelona fins a les pel·lícules que va fer en la darrera etapa, després de patir l’ictus, la filmografia de Jordà es veu connectada per un desig insaciable d’experimentació amb el llenguatge audiovisual. Això explica la influència que la seva obra ha exercit tant en cineastes com en d’altres creadors contemporanis que es mouen en el circuit de les arts visuals. Numax. Centre d’Estudis Joaquim Jordà col·labora amb el Museu Tàpies per donar cabuda, en les seves activitats, a totes les formes d’expressió audiovisual que remetin al llegat de Jordà, tant les que es manifesten en la pantalla de cinema o televisió com les que ho fan des de l’espai expositiu i la sala de museu.