CCOO/UPF considera que no hi ha hagut prou voluntat de negociació per part de Gerència. Es pot admetre que no han estat moments fàcils i que, fins i tot, els acords inclouen alguna millora. Ara bé, per signar ha d’haver propostes, negociació, cessió i acord, i pel que sembla només ha cedit una de les parts.

De fet, ja durant tota l’etapa de l’estat d’alarma el govern de la UPF no va permetre que els sindicats participéssim de cap de les decisions que s'havien d'anar prenent. Va crear un espai per parlar on només va convidar als presidents dels òrgans de representació. Va reunir-se amb el Comitè de Seguretat i Salut i no ho feia en canvi amb els sindicats.

Finalment una vegada es va començar a negociar els temes de seguretat, salut i condicions laborals per als diferents escenaris es va al·legar que el temps i els esdeveniments anaven més de pressa que la negociació, i van decidir unilateralment suspendre-les, sense ni tan sols acordar allò que ja teníem consensuat. Amb la qual cosa, si s’havia de tornar a escenaris anteriors, no hauria res acordat.

Amb la represa, ens proposen un acord de condicions laborals amb un fet sense precedents: el gerent marca la data del 24 de juliol com a topall, a partir de la qual s’instruirà de la part que no s’hagi acordat el que la gerència dictamini. Des de CCOO fem una sèrie de propostes, les quals no son acceptades, en gran mesura. La indefensió dels vulnerables i el poder fer un màxim de 5 dies de teletreball són dues línies vermelles per a nosaltres. Però també demanem l'aplicació de l'acord d'horaris i jornades en els punts on hi ha consens entre les parts. Per exemple, la unificació dels horaris en un de sol, amb una sola tarda de permanència i que aquesta es pugui fer telemàticament ja es podria aplicar a partir del setembre. La gerència també es nega a aplicar aquest punts, a no ser que acceptem la totalitat de l'acord, és a dir, el que ells proposen. 

Davant d'aquesta forma de procedir, CCOO/UPF no pot signar cap dels dos "acords" proposats/imposats per la gerència. Ben segur que tornarem a ser acusats de deslleialtat i d'atacar pírricament al govern de la universitat, però si aquest és el preu a pagar per defensar el dret dels empleats i empleades públiques de la UPF i, sobre tot i davant de tot, la salut i la seguretat, en aquest cas ens donem per ben pagats.