El dijous 22 de gener es va celebrar per tercer any consecutiu l’esdeveniment LUMENS, una trobada impulsada des d’Alumni UPF on alumni i professors de la nostra universitat ens parlen de les claus que marcaran el nou any. L'acte va comptar amb la presència d'Aïda Solé, vicerectora d'Estudiants i Alumni de la UPF, i entre el públic, unes 130 persones de diferents edats i experteses prenien apunts i tractaven de trobar notes d’optimisme en els discursos dels ponents.

“Si m’haguessin dit quan començava l’any que avui a Veneçuela no hi hauria Maduro governant, no m’ho hauria cregut” deia Berta Barbet (ponent de l’àmbit de política), posant de manifest diverses qüestions que han estat totalment inesperades: la política d’aranzels del president dels EUA que posa a prova Wall Street o el canvi de rumb de l’administració de Trump per beneficiar-se de Groenlàndia.

Tal com va argumentar Albert Carreras (ponent de l'àmbit d'economia) a la ponència El nou desordre econòmic mundial, la successió de notícies des que va començar el 2026 fa difícil mirar l’any amb optimisme. “És inevitable parlar de Trump, ja que és el principal factor que està canviant el món”, afirmava. “Ja a la primera presidència va canviar completament les regles del joc i va deixar clar que la globalització s’havia acabat, generant un gran desconcert i desordre. El president dels Estats Units creu que ja no es tracta de globalització sinó d’un repartiment del món apel·lant a interessos nacionals i aplaudint la cobdícia sense frens”, exposava.

Per a Carreras, tot ens porta a la necessitat de reforçar la Unió Europea. "L’europeisme s’imposa encara que suposi renúncies. La pressió per tenir més despesa militar farà que hi hagi desviació de recursos i si ho volem evitar ens situarem en posició de feblesa”.

Mentrestant, en l'àmbit social, “s'abandonen les polítiques de cooperació internacional i s'ajornen els exàmens per avaluar si els països respecten els drets humans” a causa de la pujada de l'autoritarisme i les idees d’extrema dreta, explicava Irene Escorihuela (ponent de l’àmbit de societat). La ponent també va parlar, entre d’altres, del tema de l’habitatge que, a escala local, esdevé el primer tema de preocupació social. En aquesta línia, va explicar que sorgeixen protocols per detectar casos de desnonament des de les escoles, portant el tema a les aules i incentivant que es pugui donar suport des del sector educatiu a aquestes situacions.

Al LUMENS’26 no tot van ser els desafiaments econòmics i polítics. També hi va haver temps per parlar de cultura, de tecnologia i de ciència. Anna Cerdà (ponent de l'àmbit de cultura) provocava a l’audiència posant en qüestió el concepte de cultura transformadora i reivindicant el rol de la cultura conservadora, aquella “que conserva les nostres formes de viure”. “La cultura reversiona i reaprofita” explicava alhora que destacava la definició de cultura com un acord i producció col·lectiva que permet intervenir en el temps.

Miquel Oliver (ponent de l’àmbit d’innovació i tecnologia), per la seva banda, ensenyava com els bessons digitals ens poden ajudar a predir la intenció de vot, operar un cor amb més garanties d’èxit o optimitzar la xarxa de transport d’una ciutat, sense oblidar les possibles implicacions ètiques de l’eina.

Pel que fa al món de la biologia, Alfonso Martínez Arias (ponent de l’àmbit de ciència), explicava la importància de les investigacions per entendre el comportament de la cèl·lula, més enllà de la genètica. “Els interessos comercials ens han fet pensar que depenem de la genètica, però realment no estem determinats pel nostre ADN, sinó per com es comporten les cèl·lules”, remarcava.

Un cop finalitzades totes les ponències, des del públic, es va demanar una mica de llum per a aquest any. En aquest sentit, l’Anna Cerdà va acabar la seva intervenció destacant que “no estem soles, hem de recuperar el nosaltres”, i que, com va dir l’escriptor i filòsof Antonio Gramsci, “cal recórrer al pessimisme de la intel·ligència i a l’optimisme de la voluntat”. Una última frase que Alfonso Martínez Arias va completar tenint present el recent discurs clar i constructiu contra el trumpisme del primer ministre del Canadà, Mark Carney, a Davos, i parafrasejant el poeta Jorge Luis Borges, “El futur no és allò que passarà, sinó allò que farem”.

En què ens hem de fixar al 2026?

 
Economia, amb Albert Carreras

Director d'ESCI-UPF i catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques al Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

• La fi de la segona globalització i el seu impacte a Europa, Espanya i Catalunya.

 
Política, amb Berta Barbet

Responsable de l'oficina de prospectiva i anàlisi de l'Ajuntament de Barcelona i alumni de Ciències Polítiques.

• La tendència al pessimisme i la desconfiança entre la ciutadania de les societats dels països desenvolupats.
• Els dilemes dels lideratges excloents en un context dominat per Trump i els reptes de les alternatives.

Societat, amb Irene Escorihuela

Directora de l'observatori DESCA (Observatori de Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals) i alumni de Ciències Polítiques.

• Els drets humans davant l'ascens de l'autoritarisme.
• La crisi de l'habitatge i el seu vincle amb la infància.
• Les cures: un nou dret humà?

Ciència i salut, amb Alfonso Martínez Arias

Professor ICREA a la UPF, investigador especialitzat en biologia del desenvolupament i de sistemes i membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular.

• No som producte del nostre ADN. No estem determinats per la genètica. 
• Els interessos comercials al voltant de la genètica ens han fet creure que en depenem.
• De la genètica a la cèl·lula, la necessitat d'entendre el llenguatge de les cèl·lules.

 
Cultura i comunicació, amb Anna Cerdà

Gestora cultural, codirectora de Paral·lel 62 i alumni de Comunicació Audiovisual.

• La cultura com a eina transformadora sostenidora.
• Comunicació: desitjos i necessitats (i la fal·làcia de la soledat).
• Els drets culturals i la cultura situada.

 
Innovació i tecnologia, amb Miquel Oliver

Catedràtic de l'Escola d'Enginyeria de la UPF i cofundador de Rodalinets.

• Què són els bessons digitals? Exemples d’aplicació i ús en l’àmbit de la salut i la mobilitat.
• Limitacions ètiques a tenir en compte.

> Àlbum de fotos de LUMENS'26