Els alumni de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Periodisme Mario Roehrich i Xavi Orri són els cofundadors de Página Internacional. Es tracta d’un nou mitjà, digital i amb una edició anual en paper, que vol apropar els millors continguts de la premsa internacional als lectors en castellà. Amb Página Internacional, el públic tindrà a mà diversos punts de vista sobre les temàtiques d’actualitat, a partir d'articles publicats als diaris i revistes internacionals més prestigiosos.

Conversem amb ells sobre la seva trajectòria i el seu projecte, que sortirà a la llum al novembre de 2025 i que es troba actualment en campanya de pre-subscripcions.

Com us vau conèixer?

Xavi Orri (XO): El Mario i jo ens coneixem des que teníem deu anys. Vam coincidir a l'escola i érem amics quan anàvem a pàrvuls. Després vam deixar de tenir relació i ens vam retrobar a la Pompeu estudiant el grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. Allà encara no ens vam fer tan propers, però després vam tornar a coincidir a Periodisme, i llavors ja no va haver-hi més remei [riu].

Mario Roehrich (MR): I després tots dos ens vam anar a viure a París, de manera que estàvem condemnats a trobar-nos.

Què volíeu ser quan éreu estudiants de la UPF?

XO: Tots dos teníem força vocació periodística.

MR: Per part dels dos, hi havia un interès per les relacions internacionals i per la comprensió del món. Els dos som lectors i la premsa ens agrada, especialment la premsa textual, de manera que aquests dos factors ens van modelar des que érem estudiants.

Quin ha estat el vostre camí fins arribar a aquest moment en què llanceu el vostre projecte, Página Internacional?

MR: Doncs jo vaig fer una beca a l'Agència EFE i vaig estar aquí a Barcelona treballant en la secció d'economia i després vaig anar a París a la delegació. Llavors vaig fer alguns projectes per altres mitjans de premsa escrita, però en aquell moment vaig decidir canviar i vaig passar a empresa privada al sector de les begudes. Durant 10 anys he estat allunyat del periodisme i tenia una mica aquesta mancança. Volia tornar a allò que a mi més m'agradava. Va coincidir que el xavi es va desvincular d'un projecte personal que havia fundat i llavors vam fer la connexió.

XO: Jo en el meu cas també vaig anar a París quan vaig acabar periodisme, més o menys un any després d'acabar la carrera. Hi vaig estar treballant per El Punt Avui i col·laborant amb altres mitjans. Un cop a París, amb una altra amiga vaig muntar una empresa d'educació digital el 2013, a la qual li he dedicat pràcticament una dècada. Es va vendre el 2021 i el 2023 me'n vaig desvincular i és quan el Mario em va venir a buscar per dir vinga, ja toca fer Pàgina Internacional.

Què ha fet que us decanteu per emprendre?

MR: Suposo que sempre hi ha hagut ganes d'emprendre, jo crec que això ho tens a dins. Diria que, el periodisme no és un sector fàcil i les possibilitats de fer coses estimulants des de l'emprenedoria són molt interessants, són especialment interessants.

XO: En el meu cas, culturalment a casa s'ha incentivat bastant i els meus pares també s'han dedicat a l'empresa, i això ajuda molt sempre. Des del primer projecte ja tenia aquesta inquietud, em semblava més òptim com a carrera per les meves capacitats, pel meu estil de feina. I, pel que fa a emprendre en periodisme, el que diu el Mario, és un sector que és bastant difícil d'emprendre perquè implica una dimensió i una inversió forta, però creiem en el model que estem treballant. Creiem que és relativament viable amb una estructura petita perquè funciona sindicant articles, els recursos no són tan interns sinó que estan en la compra d'articles i en construir un bon espai de consum d'informació periodística.

MR: Jo només afegiria una cosa. Probablement no ens hauríem llançat si no creiéssim que això és un model completament nou al nostre país, que ens sembla impossible que no hi hagi un públic interessat en aquest concepte perquè és un concepte radical que ha triomfat a molts països i que, per alguna raó, encara no havia arribat aquí. No és tan fàcil trobar una idea que és nova, que sigui fresca, que aporta a una cosa diferent.

De quina idea parteix Página Internacional, què és i què té de diferent?

MR: Pel model ens podem remuntar al 1700, al magazine, la revista. La paraula magazine, que ve de l'àrab, vol dir contenidor, i la revista en els seus orígens feia una selecció dels millors continguts de la premsa diària més tranquil·la, més atemporal. Això és el que feien els primers magazines i ara ja fa 300 anys. Durant l'època mussoliniana hi havia un diari italià que es deia Il Mese, una premsa lliure de tot el món que entrava de contraband a Itàlia. Però als anys 90, Courrier International, una empresa que després la va absorbir Le Monde, va inventar aquest concepte modern que nosaltres portem avui, una selecció setmanal, en paper, dels millors articles de la premsa internacional i traduïts al francès. Aquest és el nostre model que es va replicar amb molt d'èxit a Itàlia, amb Internazionale, i que després es va anar estenent a Portugal, a Països Baixos, Japó, Eslovènia, i també en llengua anglesa, Aquest és el nostre referent i realment no hem hagut d'inventar massa, només tractar el concepte amb el mateix èxit o amb la mateixa passió que altres ho van fer.

Quina és la vostra línea editorial?

MR: Quan mirem les enquestes sobre les carències de la premsa hi ha un element molt clar, sempre, que és el tema de la polarització. Vivim en un món molt polaritzat, els lectors estan cada vegada més dins d'una cambra d'eco mediàtica i la nostra missió és trencar això. Nosaltres donem veu a tots els mitjans, tinguin l'opinió que tinguin, sempre que estigui recolzada amb honestedat professional i amb bona praxis. A la nostra revista conviuen mitjans que no sempre estan alineats, per exemple The Wall Street Journal i The New York Times no tenen res a veure, però els dos practiquen bon periodisme. Ens interessa que no sigui evident quin és el posicionament sobre els temes perquè el que volem és que el lector pugui també veure noves mirades.

XO: Per exemple, agafant un tema difícil com és ara el tema d'Orient Mitjà, poder posar veu a diferents mitjans que tinguin opinió i poder posar veu a diferents mitjans de la regió, ja sigui Haaretz, que és un diari israelí molt prestigiós, o L'Orient-le-Jour al Líban, o +972, que és un mitjà on conviuen periodistes palestins i israelians, són projectes que ens semblen molt interessants i els seus punts de vista són diferents sobre les diferents qüestions. Aquestes són les claus que nosaltres podem aportar.

Quines temàtiques hi podran trobar els lectors?

XO: La nostra vocació és ser un mitjà generalista. La idea és que puguis entendre l'actualitat global en totes les seves dimensions a través de Página. Notícies d'internacional, d’economia política, que són unes temàtiques que ens interessen profundament. Però també cultura, esports, perfils, obituaris… Volem cobrir-ho íntegrament.

I com s'aconsegueixen aquests continguts?

XO: Tenim un equip de vigies que contínuament està atent a allò que s'està publicant arreu del món. En base a això, ens arriben les propostes per entendre tot el que s'està parlant avui, per poder veure què ens interessaria tractar a Página. Sobre aquesta base, elaborem la selecció de continguts. També ens recolzem molt amb l'equip de Internazionale, la revista italiana, que ens ajuda a filtrar bona part dels continguts.

MR: D’altra banda, hi ha els acords anuals amb els mitjans més prestigiosos com The New York Times, The Economist, Le Monde, The Washington Post o Project Syndicate, una gran plataforma que agrega opinió global molt ben considerada. Això ens dona una base de per on buscar contingut. I, després, el repte moltes vegades no és trobar el contingut dels més prestigiosos, sinó de petites joies que n'hi ha moltes al món que són difícils de trobar, però que una vegada que les trobes són mines, i mines de contingut molt valuós sobre el que està passant a les diferents regions que evidentment no arriben fins als lectors nacionals.

Per què ara un nou mitjà com Página Internacional?

MR: Al consell assessor tenim un gran publicista que és el Toni Sagarra, és una persona que va fer grans campanyes, i ell ens ha donat una frase per explicar aquest producte i diu: “sorprèn que Página Internacional no existís ja fa temps.”

En quin moment es troba el projecte?

XO: Com a dates claus, portem una setmana amb la campanya de pre-subscripcions i està anant molt bé. Estem molt contents amb la rebuda, ja que el primer dia havíem triplicat l’objectiu i ara tenim 30 dies per seguir treballant i construir una base sòlida de lectors abans d'arrencar el projecte, que naixerà a principis del mes de novembre.

Per acabar, tornem als inicis, a quan estaveu a la Pompeu. Quin consell compartiríeu amb algú que està finalitzant els seus estudis i vol emprendre?

MR: Que es llenci.

XO: Exacte, val molt més la pena provar-ho que no fer-ho.

MR: Crec que tots els moments són difícils, però és veritat que la digitalització a nosaltres ens ha abaixat molt els costos de moltes coses. Aquest projecte el farem en paper, però no serà 100% en paper. El fet que sigui digital també va ser una elecció que ens permet escalar molt ràpidament, arribar a les xifres que nosaltres necessitem. Ara és més fàcil que mai trobar articles arreu del món. Abans s’havíen d'enviar per fax. Ara hi ha una sèrie de coses que fan que emprendre avui dia sigui relativament senzill. Evidentment, els reptes sempre han estat allà i hi ha un dèficit d'atenció, que jo crec que és el nostre repte principal, aquest deficit que tenim tots a la societat. Però també hi ha grans oportunitats que fa 10 anys no hi eren.

XO: Jo els hi diria que aprenguin a vendre. És l'únic que s'ha de saber fer. La resta ja ho saben fer perquè ho han estudiat. Ara, vendre, hauran de vendre com mai. I, també, que triïn bé amb qui associar-se.