Després d’una trajectòria consolidada com a advocada, Carme Sanz, alumni del grau en Dret a la UPF, va decidir reorientar la seva carrera amb la voluntat de generar un impacte social més directe. El punt d’inflexió va ser la seva participació en el programa ExE (Empieza por Educar), una experiència que va marcar el seu nou rumb professional. Actualment, treballa coordinant projectes a la Fundació Bertelsmann, on acompanya la implementació del nou sistema de formació professional i lidera un projecte per promoure la participació juvenil.

El programa ExE és una experiència de dos anys que combina la pràctica i l'experiència, que cada any porten a terme 50 persones amb un fort compromís amb l’equitat educativa i amb la voluntat de generar impacte social a través de l’educació. El procés de selecció s’estructura en diverses fases: la fase d’inscripció, unes dinàmiques grupals i, finalment, unes entrevistes personals orientades a identificar tant el potencial com l’alineament amb el propòsit social del programa. La convocatòria, amb data de tancament el 8 de maig d’aquest any, ofereix un itinerari que combina estades en centres educatius, formació especialitzada i mentoria per part d'un equip de professionals per tal que les persones seleccionades puguin desenvolupar competències necessàries per convertir-se en agents de canvi.

La Carme ens explica la seva trajectòria i la seva experiència participant al programa ExE.

Què volies ser quan eres estudiant de la UPF?

Vaig estudiar Dret i des de sempre havia tingut molt clar que volia estudiar aquesta carrera. Durant els anys universitaris els vaig gaudir moltíssim perquè m’interessava descobrir quines eren les eines que ens havíem donat, tant des del dret civil com des del dret públic, per organitzar la convivència en societat.

El que no tenia tan clar durant aquells anys era en què especialitzar-me i, després, la mateixa pràctica em va portar a exercir durant gairebé vuit anys a l’àrea de drets intangibles i tecnologies d’un gran despatx.

Com has arribat a on ets ara? Com t’ha ajudat el programa ExE?

Mentre estava treballant al despatx, la veritat és que hi estava molt bé perquè tenia un equip molt bo i el dia a dia estava ple de reptes i aprenentatges. El que passava, però, és que sentia que al meva vida quotidiana i a la meva feina els faltava més impacte social. A mi la part de l’educació sempre m’havia mogut.

L’any 2009 vaig viure i treballar un any a Xile, a l’oficina que tenia el despatx allà. Allà vaig conèixer Teach For All, una xarxa internacional amb presència en més de 60 països que opera a través d’institucions, fundacions i entitats locals. El seu principal programa acompanya i forma joves professionals perquè puguin treballar per l’equitat educativa.

Quan vaig conèixer aquesta iniciativa, d’alguna manera em va ressonar molt internament i, en tornar, vaig buscar quina era la institució que implementava aquest programa aquí. Va ser llavors quan em vaig inscriure al programa ExE. A través del programa ExE, vaig rebre acompanyament i formació, i això em va ajudar a fer el canvi de rumb professional que estava buscant. Gràcies a aquesta experiència, avui dia treballo en projectes educatius.

“Sentia que a la meva feina li faltava un major impacte social”

Què ha suposat per a tu el programa ExE? I quin és el seu objectiu?

El que més valoro del programa ExE és que et permet treballar per l’equitat educativa per garantir que tots els infants i adolescents, amb independència d’on vinguin, tinguin les mateixes oportunitats. I m’agrada molt que ho faci combinant formació i pràctica.

Durant els dos anys de programa vaig cursar el màster de formació del professorat i també vaig rebre moltes hores de formació per part de l’equip d’ExE. Tot això es combinava amb l’exercici de la codocència amb professors titulats a centres d’alta complexitat, així com amb pràctiques d’estiu i altres col·laboracions que van sorgir al llarg del programa.

També pots acabar col·laborant en projectes que impacten en l’equitat des de la coordinació. Per exemple, vaig coordinar un projecte d’extraescolars amb alumnes d’entorns socioeconòmics més complexos i vaig col·laborar amb altres institucions que treballen per l’equitat des de diferents nivells del sistema. A més, tot això ho fas acompanyat d’un mentor que et guia al llarg dels dos anys i amb una xarxa d’alumni i companys de generació que ho fan tot molt més fàcil.

Com vas adonar-te que volies canviar d’àmbit pel que fa a la teva vocació professional?

El despatx on treballava col·laborava amb una fundació vinculada a l’organització, i un dels projectes consistia a apropar el dret a escoles amb més complexitat. Recordo que els dies en què em dedicava a aquest projecte eren els que més sentit donaven a la meva feina i els que més m’agradaven del meu dia a dia.

També col·laborava com a professora a la universitat i vaig començar a cursar algunes assignatures del grau en Educació Social en línia per contrastar si realment m’interessava aquest àmbit. Entre això i l’experiència viscuda a Xile, vaig veure clar que havia de fer aquest canvi de rumb.

A quins perfils recomanaries cursar aquest programa?

Recomanaria el programa a totes aquelles persones que tinguin una inquietud real per treballar i promoure l’equitat educativa i garantir que tots els nois i noies tinguin les mateixes oportunitats, independentment del seu origen.

També animaria no només aquells que volen treballar des de l’aula, sinó també els qui poden contribuir des d’altres punts del sistema: des de la gestió de projectes, les administracions públiques, la direcció de centres o la recerca.

En el meu cas, vaig pensar que era important conèixer primer la realitat de l’aula i de l’alumnat, però després d’aquesta experiència vaig veure que, per la meva trajectòria prèvia, podia aportar més des de la gestió i coordinació de projectes que no pas directament des de l’aula.

Quin consell donaries a un alumni que vol enfocar-se en l’àmbit de l’educació?

Com a consell per a qui vulgui enfocar-se en l’àmbit educatiu, diria que intenti començar fent-ho acompanyat. Encara que vulgui treballar des de fora de l’aula, és important tenir contacte amb la realitat de l’alumnat i del dia a dia dels centres educatius. I, sobretot, animaria a no perdre de vista els principis d’equitat, de col·laboració i la importància de la formació contínua.