Quan en Joan Morro, alumni del doctorat en Humanitats (2019), i, actualment, professor de Batxillerat i del Grau de Filosofia de la UNED, es plantejava quina temàtica triar per la seva tesi, el concepte de destrucció creativa, o creadora, com ell mateix explica que seria més adequat traduir, li va semblar prou atractiu. Especialment, perquè es tracta d’un concepte amb implicacions filosòfiques que no s’havia tractat des de la filosofia. El concepte que l’economista, ministre de Finances d’Àustria entre 1919 i 1920, Joseph Shcumpeter, havia definit com “el fet essencial de la civilització capitalista”.

Principals conclusions

De la seva tesi, La Destrucción Creadora de Schumpeter: su significado histórico y su proyección actual, Morro destaca conclusions com: per què és preferible traduir destrucció creadora en comptes de destrucció creativa? Aquesta qüestió, que pot semblar aparentment superficial o purament lingüística, vol posar de manifest que, tot i que l’anglès accepti l’ambigüitat, creatiu és algú que pot crear, per exemple un artista o un enginyer. Schumpeter, però, entenia aquest fet com quelcom essencial de la civilització creadora. És a dir, com una força divina, titànica o revolucionària. Una força, de fet, creadora.

Això connecta amb la segona conclusió que destaca Morro: la base de la destrucció creadora, segons Schumpeter, és la tecnologia. En aquest cas, també cal entendre la diferència clau entre "tècnica", destresa i habilitat, i "tecnologia", una cosa absolutament nova, com una revolució.

Un altre punt a destacar és que Schumpeter no va predir la revolució digital, però aquí és on rau bona part del seu atractiu actual. En l’actual moment de digitalització, l’actual revolució tecnològica es pot explicar, precisament, amb els paràmetres que feia servir Schumpeter a principis del segle XX, i això li ha donat actualitat. En el context de Schumpeter, ell preveia que el capitalisme com a tal, en la seva fase de tecnologia fordista, col·lapsaria, però això ara sabem que és fals. 

Finalment, Schumpeter parla del concepte de destrucció creadora com una visió i no com una fórmula o fenomen. Això vol dir que si vols entendre el capitalisme, bàsicament, és una qüestió d’experiència, és dinàmic i no estàtic. La destrucció creadora és una experiència històrica i la visió genuïna per entendre el capitalisme.

El Nobel d’Economia 2025 premia el concepte de la destrucció creadora

La cerimònia d’entrega dels Premis Nobel de 2025 té lloc avui, dimecres 10 de desembre. El Nobel d’Economia d'enguany s’atorga Joel Mokyr per “identificar els requisits per a un creixement sostingut a través del progrés tecnològic” i a Philippe Aghion i Peter Howitt per la "teoria del creixement sostingut a través de la destrucció creativa”.

Joan Morro considera que hi ha una part positiva perquè se l'ha atorgat a tres economistes, un d'ells és bàsicament un historiador, és un historiador d'economia, i els altres dos són més economistes matemàtics. "Això està bé perquè ja ens permet veure que la idea de destrucció creadora, una visió molt transversal a diversos enfocaments. Ara bé, també cal dir que Aghion i Howitt, economistes matemàtics que miren d'aplicar models de destrucció creadora, xoquen, realment, amb l'esperit i el punt de Schumpeter. Ells miren de fer algun tipus de receptes polítiques a partir d'aquesta idea."