A la foguera

de Carla Vall, alumni de la Llicenciatura en Dret

Una revisió feminista, brillant i necessària als judicis de bruixes de tots els temps. Una reflexió sobre els mecanismes que propicien les noves caceres de bruixes.

Escrit amb la força de la denúncia i després d’una ambiciosa investigació, A la foguera! reconstrueix i dona un nou significat als judicis misògins del passat per entendre els del present. Com es va crear la idea de bruixa? Qui eren aquestes bruixes? Per què se les condemnava? Qui se’n beneficiava? Què n’ha quedat avui d’aquells processos? Una reflexió lluminosa i poderosa que posa context a la cacera de bruixes, que resignifica els judicis i defensa molts anys després aquestes dones acusades injustament de bruixeria. Un treball necessari que evidencia tot el que queda per fer per la dignitat de les dones.

Cinco minutos más

de David Álvez, alumni del Grau en Periodisme

El periodista Romeo Roca treballa en una empresa de verificació de notícies anomenada La Verídica. Romeo veu com el seu món s'enfonsa quan, en la redacció del mitjà on treballa, succeeix un brutal atemptat terrorista. Les empreses de fact checking s'han convertit en l'objectiu de la ultradreta, que no vol que res ni ningú s'interposi en el seu ascens al poder. Romeo, ajudat per Ramón Salazar —un periodista amb tendències pederastes que ha perdut a la seva filla— i per Carla Estrada —una experta en la creació de faules i campanyes de desinformació—, emprendrà una carrera contrarellotge per a evitar que el partit d'extrema dreta: Front Nacional, es faci amb el govern de la nació.

Per a això, no dubtarà a emprar tots els mitjans al seu abast, incloses la propaganda i les fake news. Per primera vegada, l'esquerra comptarà amb una campanya de desinformació equiparable a les que han ajudat a pujar als feixistes en altres països. La mentida ha deixat de ser únicament patrimoni de la ultradreta, i la guerra mediàtica no ha fet més que començar en un tauler en el qual les regles del joc es presenten igual per a tots.

El periodista Romeo Roca haurà també de lluitar amb els seus dimonis i amb els dels seus companys de viatge, els qui veuran en la situació de violència terrorista i de tensió política una oportunitat per a treure el pitjor i el millor de si mateixos.

Claudi i Llúcia a l'Amazones

de Cristina Broquetas, alumni de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual

La segona aventura d'en Claudi i la Llúcia! En aquesta ocasió, s’endinsen a la selva tropical més extensa del món... l’Amazones. Mentre que en Claudi es mor de ganes d’estudiar els animals salvatges al seu hàbitat, la Llúcia està entusiasmada compartint cada detall del viatge amb els seus seguidors a les xarxes socials. Però quan el poblat que els ofereix la seva hospitalitat es veu amenaçat per una misteriosa tribu hostil, els dos germanastres descobreixen que la selva pot ser molt més perillosa i desafiant del que semblava.

Amb la vida de tots en joc, en Claudi i la Llúcia hauran d’aprendre a unir forces i a relacionar-se amb la natura d’una manera que mai abans s’haurien imaginat.

Criar amb humor

d'Alba Carreres, alumni de la Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques i la Llicenciatura en Periodisme

Els infants arriben al món sense un manual d'instruccions i, el dia que t'adones que tens un nadó als braços, de cop i volta apareixen un munt de dubtes i inseguretats que et capgiren la vida i posen en ordre les teves prioritats.

Perquè ser mare o pare no és fàcil. La vida se't complica per mil. Però no pateixis: tot i que aquest llibre no bressolarà el teu nadó quan plori desconsoladament a les tres de la matinada ni acompanyarà el teu infant de dos anys a transitar una d'aquelles enrabiades que acaben per terra, sí que t'ajudarà a entendre alguns dels dubtes existencials de l'experiència mapaternal.

Cal riure dels nostres errors i peripècies com a mares i pares. Posar-hi molt d'humor. Benvingudes i benvinguts a l'aventura més trepidant de les vostres vides, plena de revolts i batzegades, plena d'amor i de baves. Gaudiu-la al màxim!

El club de los unicornios

de Paula Solanas Alfaro, alumni del Grau en Periodisme

La història de les empreses tecnològiques arriba sempre tenyida d'un halo gairebé llegendari: garatges, genis retrets i idees revolucionàries. Han vingut a fer-nos la vida més fàcil pel que posar-les en dubte és més que una ofensa, és oposar-se a la modernització. No obstant això, el seu auge, els seus mètodes i les seves estratègies mereixen una anàlisi que permeti desmitificar-les i entendre no sols qui està darrere d'elles, sinó també quina afectació tenen en àmbits com el lliure mercat o els drets laborals.

Paula Solanas s'ha proposat conèixer a fons les quatre principals startups espanyoles al mateix temps que acosta el testimoniatge dels qui, d'un mode o un altre, s'han vist afectats per la seva arribada. Un llibre que aporta una mirada crítica i humana a un sector que creix de manera desmesurada i que ha colonitzat eixos bàsics de la nostra vida com l'habitatge, el treball o l'alimentació.

Els Spin Doctors del Palau

d'Irene López i Favà, alumni del Grau en Periodisme

La ciutadania, sovint, busca un líder polític amb una sèrie d’aptituds i idees que li resultin més properes a la seva manera de ser, per tal de dipositar en ell tota la seva confiança. Però, és realment el polític l’autor del seu discurs, la seva aparença pública o del seu comportament a través de les xarxes? Qui hi ha al darrere d’un líder quan aquest guanya unes eleccions i es converteix en el president? Hi ha Spin Doctors a casa nostra? I, sobretot, els coneixem?

Els casos que tractarem, a la primera part d’aquest treball, són els següents: el retorn de l’exili de Tarradellas, el cas de Banca Catalana, l’efecte de la sentència de l’Estatut, el 9-N, el referèndum de l’1-O, la proclamació de la independència del 27-O i la situació actual, dels exilis i els empresonaments.

A més amb l’aparició d’Internet i amb l’auge de les xarxes socials, s’ha fomentat el fenomen d’una societat intermediatitzada en la qual la veu del polític ha acabat perdent pes a favor de l’assessor, que és qui esdevé el més important a l’hora de donar un missatge concret i difondre’l. Per això, a la segona part, profunditzarem en la funció dels Community managers del Palau en relació amb el cas de l’1-O.

En el laberinto

de Cristian Llach, alumni del Grau en Biologia Humana i el Grau en Medicina

Una obra única que explica els trastorns mentals més comuns, al mateix temps que ofereix eines per a conèixer tractaments i demanar ajuda quan s'intueix que alguna cosa no va bé.

Es calcula que gairebé mil milions de persones en el món estan afectades per algun trastorn mental: ansietat, depressió, esquizofrènia, trastorn bipolar, estrès posttraumàtic, alteracions de la conducta alimentària o comportaments addictius, entre altres. Aquest ampli espectre diagnòstic neix de la confluència de factors biològics, psicològics i socials, i està cobrant més presència i visibilitat en les nostres comunitats. Afortunadament, també han augmentat la conscienciació i la prevenció d'aquests. La seva comprensió comporta un viatge de descobriment cap als fonaments i l'arquitectura de la psiquiatria actual, que per fi s'està alliberant dels antics tabús i estigmes.

Aquesta guia il·lustrada s'erigeix com una eina útil per a aconseguir un major enteniment de la psique humana i una mirada més empàtica cap a totes aquelles persones afectades per un trastorn psiquiàtric i el seu entorn. Una obra única i amena concebuda per a acompanyar a qualsevol lector pels sinuosos camins d'aquest laberint i donar-li les nocions per a demanar ajuda quan intueix que alguna cosa no va bé. Tot això escrit amb el respecte més escrupolós cap a pacients i professionals.

Entender la política

de Pablo Simón, alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració, el Màster Universitari en Ciències Polítiques i Socials i el Doctorat en Ciències Polítiques i Socials

Per complexa o impenetrable que pugui semblar, no podem escapar d'ella. Així és la política. Com a éssers socials que som, forma part de la nostra naturalesa.

Aquest llibre busca que la comprenguis una mica millor, que sàpigues com ens organitzem en societat. Recorrent milers d'anys i centenars de quilòmetres, des del regne dels animals al món contemporani, intentaré que entenguis la raó de ser dels estats moderns, l'inesperada i fràgil que és la democràcia, o les ideologies i els valors que doten de sentit a la nostra vida en comú.

L'objectiu és que, de manera lliure i informada, tu també puguis participar d'una política que ja participa de tu.

Després de tot, el món que està per construir també és cosa teva.

Estuve aquí y me acordé de nosotros

d'Anna Pacheco, alumni del Grau en Periodisme i professora del Departament de Comunicació de la UPF

Una brillant radiografia de les dinàmiques laborals en el sector del turisme.

El turisme ha canviat la faç de moltes ciutats. Potser va ser motor econòmic, però ha generat efectes indesitjats i és avui clarament insostenible. Aquest llibre explora la contradicció entre el luxe que els hotels d'alta gamma venen als seus clients i la realitat social, econòmica i laboral dels qui treballen en ells.

El resultat, a cavall entre el treball de camp antropològic, la crònica i l'assaig, mostra la cara més incòmoda del turisme i reflexiona sobre el descans en un futur postcapitalista.

Intocables

d'Albert Llimós, alumni de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual i professor del Departament de Comunicació de la UPF

Al llarg dels darrers sis anys, Albert Llimós ha participat en reportatges d'investigació sobre assetjament, abusos sexuals i de poder. En destaquen els casos de l'exmossèn de Vilobí d'Onyar, l'Aula de Teatre de Lleida (que va derivar en un documental d'Isabel Coixet anomenat El sostre groc), l'Institut del Teatre o el cas Benaiges. Al llarg d'aquests anys ha canviat la mirada del periodista, però també de la societat envers aquests temes.

En aquest llibre acompanyarem el periodista que és el fil conductor del relat d'aquestes pàgines. És la peça, a vegades invisible, a vegades palpable, que connecta cadascuna de les històries; algunes de les víctimes i es parlarà directament amb assetjadors.

La ciutat del futur

d'Anna Miracle, alumni de la Llicenciatura en Periodisme

La Teresa, una nena barcelonina que, amb l’ajuda de la seva cosina gran, la Thaïs, i d’una colla d’amics d’arreu, aixoplugats sota el paraigua de la xarxa “Ecoagents en acció” (p. 13), viatjarà per diverses ciutats per informar-se de què estan fent per ser més ecològiques, més sostenibles, més cohesionades socialment... El narrador omniscient que va acompanyant la Teresa ens ho diu ben clar en un dels viatges, concretament al que fa a Varsòvia per conèixer-hi el projecte “AirBubble”, un parc públic al Museu de la Ciència de la ciutat que a partir dels jocs infantils contribueix a la purificació de l’aire i a “mitigar els efectes de la contaminació en els infants” (p. 25): “A poc a poc va agafant forma l’objectiu final del seu viatge: definir com ha de ser la ciutat del futur perquè sigui sostenible, verda, sense fums ni soroll i, sobretot, per a les persones.” (p. 24). Els exemples que troba en les vint-i-dues ciutats que visita (Vitòria-Gasteiz, Milà, Viena, Berlín, Londres, Nova York...) són d’allò més diversos i la majoria traslladables a altres ciutats, com ja s’ha esdevingut en molts casos. De retorn a Barcelona la Teresa se sent orgullosa perquè “alguns dels projectes que ha conegut ja funcionen aquí també, però encara se’n poden fer molts més! Amb tot el que ha après, ja pot dibuixar la Barcelona del present i del futur, plena de solucions per fer front al canvi climàtic.” (p. 61)

La fi de l'alternativa xinesa

de Miquel Vila, alumni del Màster Universitari en Estudis Xinesos

Una porta d'entrada a la convulsa història contemporània de la Xina, tant pel que fa en l'àmbit intern com en el de les relacions internacionals

L’entrada a la modernitat ha sigut un procés traumàtic per a totes les societats humanes. Per a la Xina, va significar el daltabaix d’un món que s’havia construït al seu voltant. El desig de superar el trauma que va suposar la pèrdua del món xinès, així com la voluntat de refer l’autopercepció de fortalesa del seu país, són el que ha guiat el pensament i l’acció de les elits xineses des de finals del segle XIX fins als nostres dies, en l’agitat procés de construcció d’una versió pròpia de la modernitat.

Després de l’obertura dels anys vuitanta i l’explosiu creixement econòmic experimentat per la Xina, avui podem dir que el país ha sigut capaç de construir amb èxit la seva versió de la modernitat capitalista. A mesura que el procés de modernització ha entrat en un estadi de maduresa, però, la modernitat xinesa, en comptes d’allunyar-se d’Occident, comença a trobar-se amb els mateixos problemes i tensions socials que la resta de societats desenvolupades del món.

La fi de l’alternativa xinesa ofereix al lector claus per entendre la convulsa història contemporània de la Xina, tant en els seus propis termes com en relació amb un marc global d’expansió de les societats modernes.

La imatge incessant

dels professors del Departament de Comunicació de la UPF Jordi Balló, alumni del Doctorat en Gèneres i Estratègies de la Comunicació Audiovisual, i Mercè Oliva, alumni de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual i la Doctorat en Comunicació Social

Què ens diuen, les imatges televisives? Quins discursos hi ha al darrere dels formats audiovisuals d'entreteniment?

A cavall entre la mirada analítica i la vocació divulgativa, Jordi Balló i Mercè Oliva presenten un escenari que barreja una alta consciència filosòfica amb tot de referències que provenen de la cultura pop més espontània i desimbolta, i afronten totes aquestes preguntes amb rigor ètic i una ferma precisió sociològica.

Llegir Barcelona

de David Clusellas i Codina, alumni de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual

Llegir Barcelona explora la representació literària de la capital catalana dels darrers anys –una ciutat moderna i cosmopolita, certament, però també desencantada– a partir d'una selecció de novel•les de sis escriptors: dos d'expressió catalana, Mercè Ibarz i Marta Rojals; dos d’expressió castellana: Eduardo Mendoza i Milena Busquets; i dos d’expressió francesa: Mathias Énard i Grégoire Polet. El període que s’hi descriu s’estén des de la vigília del Fòrum Universal de les Cultures fins a la Barcelona dels Indignats i les grans manifestacions independentistes. El lector hi trobarà un gran mosaic de personatges, situacions i espais que caracteritzen la Barcelona contemporània i que podrà reconèixer.

Màtria o barbàrie

amb dues de les trenta veus del feminisme català que recull el llibre: Marta Curull Sentís, alumni del Grau en Periodisme i el Grau en Economia, i Marina Muñoz Puig, alumni del Grau en Economia i el Grau en Dret

Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d’aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l’esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d’una llarga tradició d’artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d’entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.

Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees… expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l’eina més democràtica possible per aglutinar catalans d’orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.

Me bajo de la vida adulta

de Judit Solans, alumni del Grau en Publicitat i Relacions Públiques

Qui ens ha dit que la vida té segons quins temps? Qui ens ha dit que a una certa edat hauríem de tenir i fer unes certes coses? En quin moment ens vam creure tot el que ens van dir sobre com havia de ser la nostra vida? Quan decidim què era el correcte i què no? Per què hem normalitzat l'insomni, l'estrès o el descontentament?

Si t'identifiques amb alguna d'aquestes preguntes, aquesta guia és per a tu. En ella, Judit Solans comparteix els seus coneixements, experiències i aprenentatges entorn dels cinc grans reptes als quals tots ens enfrontem en iniciar l'edat adulta: la relació amb un mateix, el context actual, l'amor, les amistats i el treball per a ajudar-nos a sentir-nos menys sols i perduts al llarg d'aquesta fase vital tan especial com és l'adultesa.

Nirvana, In Utero. El sonido que Kurt Cobain oía en su cabeza

de Tomás Crespo, alumni de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual i la Llicenciatura en Periodisme

Els lectors de "Nirvana. Nevermind. L'última revolució"recordaran que havíem deixat al trio format per Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl iniciant l'any 1992 de la manera més sorprenent.

possible: amb el seu nou disc desbancant del número 1 de la llista Billboard al "Dangerous" de Michael Jackson. Una banda totalment desconeguda fora de Seattle fins a poc temps abans, començava a convertir-se en el mainstream que abans detestaven.

O més aviat era el mainstream el que s'havia desplaçat cap a ells? La gran pregunta era: què fer ara? Quins passos havia de donar una banda underground que després de fitxar per una multinacional havia aconseguit un èxit planetari amb el qual a penes era el seu segon disc? El primer va ser sortir de gira mundial: en 1992 el grup va actuar per Oceania, Àsia, Europa i Amèrica. Després, a la fi d'any, van llançar el disc ?Incesticide?, que incloïa principalment cançons ja publicades abans en singles, EPs o altres recopilatoris. Però això no era suficient per a calmar la set de nous temes de Nirvana. Conscients d'això, i després d'unes maquetes i jams gravades al Brasil, el grup va tornar als Estats Units amb algunes cançons noves ja acabades, i altres encara per rematar, però amb la idea de tancar-se a gravar, per fi, el disc que anava a succeir a "Nevermind". El nou LP de Nirvana. Aquest que, després de moltes anades i vingudes, acabaria dient-se "In Utero"...

No mentiràs

de Carla Vall, alumni de la Llicenciatura en Dret

Ometre la veritat pot ser una manera de mentir. Partint d’aquesta premissa, i ajudant-se de la seva experiència com a advocada en violències masclistes, Carla Vall ens ofereix una mirada nova al manament No mentiràs. La jurista ho té clar: la violència contra les dones s’aguanta sobre el seu silenci, un silenci al qual són obligades per mantenir la pau de la comunitat. ¿A través de quins mecanismes s’ha pogut imposar, al llarg de la història, aquest silenci? Des de l’agressió sexual que va patir la pintora barroca Artemisia Gentileschi fins al cas de la violació grupal de Pamplona, Vall aborda la mentida dels relats patriarcals dominants, els abusos que tothom prefereix no mirar i l’impacte públic però també íntim que pot tenir donar veu a les víctimes.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

No prendràs el nom de Déu en va

d'Ignasi Moreta, alumni del Llicenciatura en Humanitats i el Doctorat en Humanitats, i professor del Departament d'Humanitats de la UPF

La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, doctrines, voluntats, identificar-lo amb determinades persones, descriure’n els atributs?

El segon manament constitueix una càrrega en profunditat contra els perills de la religió llançada des del cor mateix de la religió. No és la crítica de la religió exposada des de fora després de segles de transmissió i desgast. Al contrari: és el segon dels «manaments de la Llei de Déu», establert per la tradició eclesiàstica sobre la base dels textos bíblics. És la religió advertint-nos dels perills de la religió mateixa.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Qui no vulgui pols...

de Toni Rodon, alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració i el Màster Universitari i el Doctorat en Ciències Polítiques i Socials, i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF

El nostre mal no vol soroll. Qui oli remena, els dits se n'unta. L'oasi català. Qui dia passa, any empeny. Tot per dir que millor que no alcem la veu, no ens signifiquem i evitem l'enfrontament, no sigui que prenguem mal. La confrontació política i la contraposició d'ideologies sovint han tingut mala premsa al nostre país; més val que les evitem si volem tenir la festa en pau. Al poder no li interessa que se'l qüestioni. Si canviar les coses implica conflicte, millor deixar-ho tot tal com està. En aquest assaig, el politòleg Toni Rodon combat la idea que la confrontació és negativa i ens anima a mirar més enllà i veure el conflicte polític com una eina imprescindible per, aixecant una mica de pols, fer avançar la societat.

Rehumanitzant la tecnologia

de Joana Barbany, alumni de la Llicenciatura en Periodisme

Rehumanitzant la tecnologia aborda l’impacte de la tecnologia i la revolució digital en les persones, l’empresa i la societat, destacant tant els seus avantatges com els seus desafiaments. La tecnologia pot acostar a les persones, facilitar tasques quotidianes com comprar o estudiar, i incrementar la productivitat de les empreses, però també pot tenir conseqüències negatives en la salut i la felicitat de les persones. La revolució digital i la tecnologia tenen un impacte transformador: ha canviat la forma en què vivim, ha generat un canvi disruptiu en l’economia, les persones i la societat. I és necessari ara més que mai, humanitzar les relacions i promoure un enfocament més equilibrat i conscient de la tecnologia per a aconseguir una societat més justa i feliç.

Sedició a la granja

de Lluís Freixes, alumni del Grau en Periodisme, el Grau en Economia i el Màster Universitari en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat

Nosaltres, els humans, som uns animals extraordinàriament especials, però animals al cap i a la fi. Ens les donem d’espècie súper intel·ligent, però no n’hi ha cap altra que s’estigui carregant el planeta ni que l’hagi convertit en un veritable infern per a les altres espècies: a alguns animals els tenim confinats i amuntegats a l’espera d’un cruel extermini, a uns altres els fem patir per entretenir-nos una estona i a d’altres els cacem a trets perquè no hem sabut gestionar el seu hàbitat o simplement per diversió.

La llista de greuges morals –tortures en nom de la ciència, de la cultura, de l’esport, de la moda…– és interminable i la contaminació que provoca l’explotació animal, literalment per terra, mar i aire, és un despropòsit que ja estem pagant caríssim. Però entre tot aquest egoisme, patiment i destrucció que sorgeix del capitalisme de la desforestació i el fuet –el d’esclavitzar i l’altre– hi ha algun bri d’esperança. També a Catalunya, terra de macrogranges, correbous i foie-gras. 

Les arrels –mai més ben dit– d’una filosofia menys sanguinària i més sostenible s’estan escampant amb força i aquí no som aliens a l’auge del vegetarianisme i el veganisme que recorre Europa. I és que resulta que només hi ha una espècie capaç de revertir tot el mal que causa amb l’explotació animal i és l’única que sap llegir, reflexionar i actuar en conseqüència.

Si una emergència

de Mireia Calafell, de la Llicenciatura en Humanitats

Que el món s’acaba, que som en un estat d’emergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i s’imagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit d’emergència davant d’un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi d’un món, que no és altra que la fi d’una relació. Tanmateix, l’emergència té una altra accepció, lligada a l’acció d’emergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes de la segona part, que celebren el desig i la resistència, l’obstinació pel sí, per l’emergència.

Tedio y narración

d'Inmaculada Aljaro, alumni del Doctorat en Humanitats

La vida és massa avorrida, es queixava un jove Joyce quan la modernitat havia començat a estragar l'ànim del segle XX. No obstant això (animava també l'autor de "Ulisses"), fins i tot del tedi és possible fer art. Dècades després, David Foster Wallace repetiria la promesa del gaudi de l'avorriment en "El rei pàl·lid": resisteix i sentiràs un èxtasi absolut en cadascun dels teus àtoms, deia. Amb aquesta convicció, donant-nos suport en ells i en altres autors, aquest llibre defensa l'ús del tedi com a artifici literari i esbossa una estètica de l'avorriment a partir de les divagacions de Leopold Bloom, de la banalitat de la senyora Dalloway o de la incertesa de "Molloy", així com de l'espera en "El desert dels tàrtars", mentre avancem viscosament en "El pantà definitiu" o ens embullem en el discurs dels personatges de Thomas Bernhard, entre altres. Tot per a corroborar, com ja assegurava Barthes, que el plaer del text no té per què ser sempre triomfant o heroic, sinó que, en aquest cas, hi ha molt a descobrir més enllà del possible badall.

Alfons el Magnànim

traduït per Eva Garcia Pinos, alumni del Grau en Traducció i Interpretació, el Màster Universitari en Estudis de Traducció i el Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Alfons el Magnànim va ser un dels monarques més brillants del segle xv. Malgrat tot, «els tres reis trastàmares han estat figures incòmodes per a la historiografia catalana», escriu Flocel Sabaté. Vicens Vives destacava que l’originalitat històrica del Magnànim es fonamenta en el fet d’haver centrat l’eix dels seus dominis en el regne de Nàpols, conquerit el 1442 i convertit en el centre de l’Imperi catalanoaragonès.

Book Lovers

traduït per Anna Valor Blanquer, alumni del Grau en Traducció i Interpretació

Si la vida de la Nora Stephens fos una comèdia romàntica, ella seria l'exparella del protagonista: rossa, freda i addicta a la feina. Només li importa ser bona agent literària i tenir cura de la seva germana, la Libby. Per això accepta sortir de Nova York i anar de vacances amb ella a Sunshine Falls. Al poblet es trobarà amb en Charlie Lastra, editor i arxienemic, amb qui haurà d'aprendre a coexistir durant el viatge.

Contes

traduït per Esther Tallada, alumni de la Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Aquesta magistral col·lecció de quaranta-dos contes, escollits i agrupats pel mateix Faulkner, reprèn ambients i temes emblemàtics —racisme, violència, adulteri, fatalitat, grandesa i immensa estultícia del gènere humà— i els porta més enllà: més enllà del Sud, de la consciència, de la vida, de l’heterosexualitat. Relats gòtics, tràgics, brutals, delicats i commovedors s’alternen amb episodis inesperadament hilarants, tots teixits amb una inventiva desbocada, imatges de tall poètic esmolat i una audàcia i llibertat narratives en el seu punt àlgid. Des del mític comtat de Yoknapatawpha fins a la França de la Primera Guerra Mundial, passant per Beverly Hills i el purgatori, la ploma de Faulkner evoca els estrats profunds de la història i la llegenda.

Democràcia i cura

traduït per Iris Parra Jounou, alumni del Grau en Humanitats

Les persones s’enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d’una perspectiva cuidadora.

Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l’economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d’aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.

El dia de l’alliberament

traduït per Yannick Garcia, alumni de la Llicenciatura en Traducció i Interpretació

¿Com conservar el seny en un món que ha descarrilat? El dia de l’alliberament ens parla de gent corrent i dels seus intents de fer front a la bogeria quotidiana. Saunders torna amb un recull de relats magistral que explora el poder, l’ètica i la justícia i arriba al cor mateix del que significa viure en comunitat. Amb la seva prosa característica, recargoladament divertida, sense sentimentalismes i d’una finor exquisida, l’autor continua desafiant-nos i sorprenent-nos amb històries ressonants i prismàtiques que abracen l’alegria i la desesperació, la revolució i l’opressió, la fantasia estranya i la realitat brutal.

Aquests nou relats subversius i profunds s’uneixen en un al·legat a favor de veure el món amb la mateixa generositat i atenció lúcida que l’autor, fins i tot en les circumstàncies més absurdes. Un recull que confirma amb escreix la seva condició de mestre del relat curt.

El ladrón de arte

traduït per Marta Rosa Pintor, alumni del Grau en Traducció i Interpretació

Una història real d'obsessió i crims per amor a la bellesa.

Aquest llibre narra el cas real del lladre Stéphane Breitwieser, que va aconseguir cometre una enorme quantitat de robatoris d'obres d'art. Tot això motivat per la seva passió per la bellesa de les obres que sostreia i no per diners.

El nedador

traduït per Esther Tallada, de la Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Considerat el Txékhov del somni americà, els contes aplegats són dos dels millors que va escriure John Cheever.

«El nedador» és un home alegre que travessa el comtat nedant, seguint la ruta marcada per les piscines. Gràcies a la pel·lícula de 1968, la seva imatge atlètica, musculada, amb banyador blau marí, serà sempre la de Burt Lancaster.

A «La ràdio enorme», un jove matrimoni descobreix que la ràdio nova capta les converses dels pisos veïns. La dona queda fascinada pels problemes dels altres i es pensa que així se solucionaran els seus.

Amb uns personatges satisfets, una atmosfera plàcida i unes situacions en aparença superficials que a poc a poc es tornen asfixiants, Cheever sap captar com ningú la infelicitat de la societat nord-americana, una societat que podria ser també la nostra.

Els monstres

traduït per Andrea Puig Cardell, alumni del Grau en Traducció i Interpretació

Els monstres ens espanten tant com ens fascinen. Medusa, ésser procedent de la mitologia grega, espanta els mortals amb la seva cabellera de serps. La criatura de Frankenstein és tan terrible que no pot gaudir d'una existència normal. El monstre del llac Ness encara inquieta la memòria dels escocesos. Però, en realitat, cal tenir por dels monstres? I si aprenguéssim a conèixer-los? I si, com en Lucas -el nen que ens acompanyarà en aquest viatge al món dels monstres-, intentem apropar-nos a ells i entendre'ls?

La ignorància

traduït per Ariadna Pous, alumni de la Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Al llarg de la història, cada època ha considerat que tenia més coneixements que en temps enrere: el Renaixement mirava l’edat mitjana com una era de foscor; els pensadors de la Il·lustració van intentar desfer-se de la superstició fent prevaldre la raó; l’estat del benestar modern ha intentat acabar amb el llast de la ignorància a través de l’educació generalitzada, i el món hiperconnectat d’avui sembla que ha posat l’esperança en l’accés il·limitat a la informació… ¿De debò que som menys ignorants que els nostres avantpassats? ¿O hi ha formes d’ignorància que són recurrents?

Peter Burke ens proposa una història social de la ignorància en el món occidental, i específicament en l’Europa premoderna i contemporània, a través de la política, la ciència, la religió, l’economia, la guerra i les catàstrofes ambientals, entre altres àmbits. La manca de coneixement pot ser de moltes menes (conscient, inconscient, ingènua, fingida, imposada…) i tots som ignorants d’una manera o altra.

McGlue

traduït per Alexandre Gombau i Arnau, alumni de la Alexandre Gombau i Arnau Llicenciatura en Traducció i Interpretació

El 1851, McGlue, un mariner estatunidenc, es desperta ferit i ensangonat a la bodega del vaixell on treballa, i se n’adona que l’han encadenat. Està massa borratxo per recordar què va passar, però tothom l’acusa que va assassinar el seu company Johnson. Això no té cap sentit per a ell, que el considerava el seu amic i no recorda en absolut què va passar. Però McGlue arrossega una tèrbola vida de baralles i violència gratuïta, sempre abusant de l’alcohol; i, a més, té un trau profund al cap que li impedeix pensar amb claredat.

A mesura que el vaixell completa la ruta de tornada a Salem (Massachusetts) on serà jutjat, l’embriaguesa mental i física de McGlue va desapareixent i és capaç de rememorar fragments de la seva amistat íntima amb Johnson i entreveure els esdeveniments de la nit infausta en què suposadament el va assassinar.

Por tierras extrañas

traduït per Raquel Herrera, alumni de la Llicenciatura en Comunicació Audiovisual i Doctorat en Comunicació Social

El 1528 va partir des d'Espanya una expedició per a colonitzar La Florida. Però tot va sortir terriblement malament: retardada per un huracà, desviada del seu rumb per un error de navegació i, finalment, condemnada al fracàs per la funesta decisió de separar als homes dels vaixells. Ràpidament es va convertir en un desesperat viatge de supervivència.

Dels quatre-cents homes que s'havien embarcat, només van sobreviure quatre: tres espanyols i un esclau africà. Aquest petit grup va suportar una horrible marxa a través de La Florida, un angoixant pas en bassa per la costa de Louisiana i anys d'esclavitud en el sud-oest dels Estats Units. Tots els integrants van deambular durant gairebé deu anys a la recerca de l'Oceà Pacífic per a intentar arribar a Mèxic. Aquesta experiència els va canviar per sempre: van viure amb diferents grups d'indis nòmades i van aprendre diverses llengües indígenes, van veure terres, pobles, plantes i animals que cap europeu havia vist fins llavors.

Roses i lliris

traduït per Alexandre Gombau i Arnau, alumni de la Alexandre Gombau i Arnau Llicenciatura en Traducció i Interpretació

A la literatura anglesa, especialment a les seves grans obres, l’entorn natural sol tenir un protagonisme clau. Què seria Cims borrascosos sense els seus ermassos? Què seria Emma sense el famós pícnic a Box Hill?

Roses i lliris és una selecció de fragments que corresponen principalment a literatura de ficció del segle XIX i dels primers anys del XX: Austen, Hardy, Scott, Brontë, Dickens, Woolf… Els espais naturals privats —jardins, horts, parcs, llacs, bosquets— hi prenen un relleu extraordinari, perquè no són només el lloc de l’acció, sinó que reflecteixen la classe social, la vida privada i el caràcter profund dels personatges, i sovint la ideologia de l’escriptor. A més, les successives transformacions d’aquests espais expressen l’evolució de la societat i de l’art: els elegants jardins neoclàssics, els assilvestrats jardins romàntics, els recarregats jardins victorians…

Temporada de brujas. El libro del rock gótico

traduït per Héctor Castells, alumni de la Llicenciatura en Periodisme

La història de Joy Division, Siouxsie & The Banshees, The Curi, Bauhaus, The Sisters of Mercy, Killing Joke, The Cult, Tiro & The Bunnymen, The Birthday Party, Nick Cave & The Bad Seeds, The Cramps, The Gun Club, Lydia Lunch, Soft Cell, Magazine, Theatre of Hate, New Model Army, Joolz, These Immortal Souls, Crime & The City Solution, Diamanda Galás, Einstürzende Neubauten, Virgin Prunes, Cocteau Twins, Danielle Dax, Cardiacs i molts més…

Tot el que podria haver estat

traduït per Alexandre Gombau i Arnau, alumni de la Alexandre Gombau i Arnau Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d’orígens socials molt diferents. L’Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l’institut, de manera que l’Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur.

En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s’ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes.

Quan un polític local intenta captar l’Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l’Eniolá s’entrellacen.

Viure més

traduït per Alexandre Gombau i Arnau, alumni de la Alexandre Gombau i Arnau Llicenciatura en Traducció i Interpretació

Malgrat tots els èxits, el corrent principal en medicina no ha fet gaires progressos pel que fa a malalties relacionades amb l’edat. Molt sovint aplica tractaments massa tard perquè resultin útils (prolongar l’esperança de vida a costa de l’esperança de vida amb salut, o de la qualitat de vida).

El doctor Attia pensa que hem de substituir aquesta visió antiquada per una estratègia proactiva i personalitzada de cara a la longevitat, una estratègia que cal posar en marxa ara, en comptes d’esperar. No es tracta de biologia alternativa; es tracta d’un enfocament estratègic, basat en la ciència, per allargar l’esperança de vida alhora que es repara la salut física, cognitiva i emocional.

Gerard Vergés és escriptor. Tots els pròlegs

editat per Quim Melchor Lleixà, alumni del Grau en Comunicació Audiovisual

Segon llibre de la col·lecció “Quaderns de l’equinocci”, on es recuperen els pròlegs que el farmacèutic, poeta i assagista Gerard Vergés (Tortosa, 1931-2014) va escriure durant la seua carrera literària, tant per a llibres propis com d'altri. Inclou els vint-i-un pròlegs de l’autor, inclosos els de l'Antologia poètica de Vicent Andrés i Estellés (1985, Proa), Tots els sonets de Shakespeare (1994, Columna), o els dedicats a Joan Perucho (La meva visió del món: I i II, 1998, El Mèdol) i Jesús Massip (Cendra vivent, 2002, Proa), entre d'altres. També s'hi inclou un (meta)pròleg original, escrit per Enric Blanco Pinyol. A la portada, “Retrat de Gerard Vergés”, de Frederic Mauri.

Aquest pròxim dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, es commemora el desè aniversari de la mort de l'autor.

Pensar el naixement: origen i creació

editat per Ariadna Romans, alumni del Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració, i Berta Galofré, alumni del Grau en Humanitats

A partir d’una qüestió plantejada per la poetessa Blanca Llum Vidal («Trobo que ja és hora que m’expliqueu per què la Filosofia no s’ha dedicat durant segles i segles a pensar sobre l’acte de Néixer») les seccions de Filosofia i Feminismes de l’Ateneu Barcelonès van encarregar a tres pensadores ben conegudes per la seva trajectòria professional, Euàlia Vernet, Lorena Fuster i Anna Punsoda, una reflexió sobre la significació de la natalitat en els seus respectius àmbits de recerca (el món bíblic, la filosofia de Hannah Arendt i l’ontologia del present). El resultat són tres conferències que ara es reuneixen en un llibre que vol encetar el debat no gens còmode sobre la filosofia del fet de néixer.

Stardust. Una aventura escrita als estels

editat per Roser Vales Abenoza, alumni del Grau en Traducció i Interpretació

Una de les aventures més màgiques i estimades del gran Neil Gaiman, per primera vegada en català. A Stardust coneixerem la història d'en Tiristran Thorn, un jove que promet a la seva estimada anar a cercar l'estel que tots dos veuen caure del cel una nit. Per fer-ho, però, en Tristran s'haurà d'embarcar en una fantàstica i perillosa aventura fora la vila de Mur, Terra de les Fades enllà.