El talent alumni del Calendari d'Advent 2023
1 de desembre | Mireia Arguijo | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni del Grau en Humanitats, ha sigut guardonada amb el Premi Fundació Mercè Rodoreda 2023 per la seva investigació "Identitat i comunitat a La mort i la primavera. Estudi de la mirada política rodorediana des d'una perspectiva literària"
En què ens hem de fixar el 2024?
- L'any Guimerà i l'any Salvat-Papasseit. El 2024 serà un gran any per a la cultura catalana pel centenari de la mort d'aquests dos titans literaris. Pot ser una bona oportunitat per revisitar algun dels nostres clàssics més coneguts, però també per fer valdre peces literàries menys canòniques, com ara Sol-solet…, La festa del blat o Poemes en ondes hertzianes.
- Els registres excessivament informals als grans mitjans. Malauradament, es continuarà perdent riquesa lèxica en els continguts que produeixen, però ebaixar el llistó lingüístic només serveix per infantilitzar el públic i modelar el pensament a la baixa.
- La tradició com a conreu fèrtil. Hi ha relats de fa 100 anys que encara funcionen, les grans històries ja han estat explicades i sovint només cal rellegir-les des de l'òptica contemporània.
2 de desembre | Joan Monràs | Segle XXI: Economia, Política i Legal
Alumni del Màster Universitari en Recerca en Economia, Finances i Empresa i professor del Departament d'Economia i Empresa, ha rebut el Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica
En què ens hem de fixar el 2024?
- La inflació. En l'àmbit econòmic, el 2024 hem de veure, d’una banda, si la inflació va recuperant nivells més estàndards, i com això interactua amb la resta de l’economia.
- L'àmbit nacional i el global. Pel que fa a la política, cal veure si la tendència dels diferents països a concentrar-se en preocupacions nacionals s’accentua o si, per contra, algunes potències tornen a veure beneficis en un món més globalitzat.
3 de desembre | Carla Conejo | Innovació, Ciència i Tecnologia
Alumni del Grau en Biologia Humana i el Màster Universitari en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica, ha participat en la missió Hypatia I, que té per objectiu impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació científica i fer visible el paper de les dones científiques en les disciplines STEAM
En què ens hem de fixar el 2024?
- Per abordar els reptes globals de manera efectiva serà essencial adoptar una perspectiva interdisciplinària i multisectorial.
- La comunicació científica serà una eina fonamental per democratitzar l'accés a la ciència.
- La narrativa sobre el paper de la dona en la ciència està canviant, però encara no prou ràpid, especialment en el lideratge.
4 de desembre | Paula Solanas | Segle XXI: Economia, Política i Legal
Alumni del Grau en Periodisme, ha publicat l'assaig El club de los unicornios
En què ens hem de fixar el 2024?
- Pèrdua de poder adquisitiu. En l'àmbit econòmic, en el 2024 seguirem amb la vista posada en la pèrdua de poder adquisitiu de les llars, tant per l'encariment dels préstecs i hipoteques en cas que els tipus d'interès continuïn a l'alça, com pels efectes negatius de l'elevada inflació en un context en què els salaris no s'incrementen al mateix ritme.
- Equilibris polítics. A casa nostra l'any començarà amb un nou govern espanyol forçat a buscar equilibris amb els partits independentistes per salvar la legislatura, mentre el discurs de l'extrema dreta es continua propagant.
- Debat sobre l'actualització de la normativa laborals als nostres temps. Pel que fa a l'àmbit legal, el debat sobre l'actualització de la normativa laboral als nostres temps –en temes com la durada de la jornada o l'impacte del treball en la salut mental– serà molt més central del que ho ha estat fins ara.
5 de desembre | Ariadna Romans | Impacte Social i Benestar Planetari
Alumni del Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració, ha rebut la beca d'Estudis Feministes Nativitat Yarza 2023 de la Fundació Irla per la seva recerca sobre els efectes de la sequera amb perspectiva de gènere
En què ens hem de fixar el 2024?
- Els béns comuns i béns naturals (que hem anomenat erròniament "recursos" durant massa temps). Hem d’oferir respostes conciliadores per integrar els seus cicles i la manera com nosaltres organitzem la vida de manera harmònica.
- La natura ja era aquí abans que nosaltres. Ens cal comprendre que el benestar planetari és un concepte per a nosaltres. El que estem salvant amb el canvi climàtic són les persones: la natura ja era aquí abans de nosaltres i continuarà sent-hi en cas que ens extingim.
- Menor impacte. Hem de transformar la manera com produïm i consumim per garantir que tot el que fem té el benestar de les persones al centre de l'acció i eliminar el residu com a part del cicle de qualsevol producte, així com minimitzar al màxim el nostre impacte en la disponibilitat de recursos naturals.
6 de desembre | Sheila Boudount | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni del Grau en Publicitat i Relacions Públiques, ha estat guardonada amb el Premi Impacte Universitats al Talent Jove pel seu TFG
En què ens hem de fixar el 2024?
- L’ús de la intel·ligència artificial. Tot i que ens ha de servir per replantejar-nos les coses, no ens ha de substituir.
- La importància del propòsit i l’impacte positiu en la societat. No ens oblidarem de la salut mental, el feminisme, la sostenibilitat mediambiental, les desigualtats socials, la pau.
- La força del relat, tot i que mai ha desaparegut. El storytelling ens acompanya des de la nostra aparició com a espècie.
7 de desembre | Tomàs Marquès | Innovació, Ciència i Tecnologia
Alumni del Doctorat en Ciències de la Salut i de la Vida, investigador ICREA a l'IBE i Catedràtic de Genètica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, ha participat en un revelador estudi sobre les aplicacions de l'ADN per a la salut humana
En què ens hem de fixar el 2024?
- La intel·ligència artificial i com trobem maneres de què estiguin al servei nostre i no nosaltres al seu servei.
- L'edició genètica i com èticament ens organitzem per utilitzar-la de manera responsable i inclusiva.
- La preservació de la biodiversitat. Futures generacions ens miren i ens culparan de tot el que hem perdut pel camí.
8 de desembre | Marín Morcillo | Impacte Social i Benestar Planetari
Alumni del Grau conjunt en Filosofia, Política i Economia, ha sigut reconegudi amb el premi al millor Treball de Fi de Grau en Benestar Planetari, convocat conjuntament per la UPF i la càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF
En què ens hem de fixar el 2024?
- El rol de les humanitats ambientals i els estudis interdisciplinaris. En l'àmbit acadèmic, continuarà sent clau el paper de les humanitats ambientals i els estudis interdisciplinaris per a analitzar les crisis ecològiques en tota la seva complexitat i per a motivar canvis fonamentals en la nostra cosmovisió (més enllà de la dicotomia societat/naturalesa) i els futurs que som capaços d'imaginar (més enllà de l’ecocatastrofisme paralitzant i el tecno-optimisme excloent que proposa l'elit econòmica).
- La cooperació entre el nord i el sud global. En l'àmbit de la política climàtica global, destacaria la importància de la cooperació Nord/Sud amb la justícia climàtica com a eix central, com ja van reivindicar nombrosos països del Sud Global en l'última Conferència de les Parts (COP27).
- El canvi de paradigma ja en marxa en la teoria i praxi política. Anirem cap a un marc de benestar més igualitari i inclusiu, que tingui en compte les necessitats i agències de la diversitat de formes de vida amb les quals convivim, humanes i no humanes.
9 de desembre | Francesc Julià | Segle XXI: Economia, Política i Legal
Alumni del Grau en Economia, ha guanyat el XXX Premi Jove Empresari d’Aijec
En què ens hem de fixar el 2024?
- La cultura corporativa seguirà, com sempre, sent l’actiu diferenciador i de més creació de valor de les empreses.
- La consolidació de la intel·ligència artificial com a element transformador de processos i morfologia de les empreses.
- El propòsit i transparència de la cadena de valor i operacions.
10 de desembre | Alba Cros | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni del Grau en Comunicació Audiovisual, ha rebut múltiples premis pel film Alteritats
En què ens hem de fixar el 2024?
- Les pel·lícules de la cineasta Maya Deren, la constel·lació al voltant dels films de Margaret Tait, el diàleg íntim entre Robert Beavers i Tom Chomont, entre d'altres, que ens oferirà el programa de cinema experimental Xcèntric del CCCB. Un espai i un punt de fuga que ens permetrà continuar repensant el cinema amb altres maneres de fer-lo i gaudir-lo.
- Serà el tercer aniversari de Me siento extraña: un espai FLINTA* (per a dones*, lesbianes, intersex, trans* i persones agènere). És tracta d'una plataforma que ofereix un punt de trobada a identitats dissidents invisibilitzades per celebrar i explorar diferents propostes i expressions artístiques. Cada dilluns al bar Candy Darling de Barcelona hi pots trobar presentacions de llibres, pel·lícules, projectes artístics, xerrades de col·lectius i exposicions que no trobes a altres espais de la ciutat. El futur és no binari.
- Sempre és tendència la lluita i la inclusió pels drets LGTBIQ* a la cultura i a la nostra societat. Tant en el contingut audiovisual que generem com en el nostre dia a dia.
11 de desembre | Ainara Vilaseca | Impacte Social i Benestar Planetari
Alumni del Grau en Traducció i Interpretació, ha estat nomenada Directora General de l'European Network for Women in Leadership
En què ens hem de fixar el 2024?
- El lideratge inclusiu emergeix com una força motriu, integrant diverses perspectives per a solucions sostenibles, i és clau per crear un entorn més equitatiu, productiu i capaç d'adaptar-se als reptes del món actual.
- La importància del desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic ocupen un lloc central, on el lideratge femení juga un paper fonamental com a vector d'innovació i sostenibilitat. Les dones, com a arquitectes de pràctiques ètiques, contribueixen de manera significativa a la transició cap a empreses més responsables. La paritat de gènere esdevé una força motora, impulsant canvis notables en la governança i la presa de decisions.
- L'economia circular, la tecnologia al servei de la sostenibilitat i l'increment del compromís cap a la responsabilitat social de les empreses se sumen a una trajectòria prometedora.
12 de desembre | Emilia Gómez | Innovació, Ciència i Tecnologia
Alumni del Doctorat en Informàtica i Comunicació Digital i professora convidada del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, ha obtingut el Premi Universidad, Mujer y Empresa: Mujer STEM
En què ens hem de fixar el 2024?
- Quin efecte té la regulació dels algoritmes, ja que el 2024 és clau per a l’aplicació de la llei de serveis digitals i de la llei de la intel·ligència artificial.
- Quin impacte tenen els nous desenvolupaments en IA generativa a la música i la cultura a l’activitat dels músics, artistes, etc.
- L’activitat de les dones a les enginyeries i les tecnologies.
13 de desembre | Gustau Alegret | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni de la Llicenciatura en Periodisme, ha rebut el premi Periodisme Polític de l'Any
En què ens hem de fixar el 2024?
- El creixement de líders populistes que, en un moment de desafecció creixent de la política, proposen solucions fàcils a problemes complexos, alguns amb estils irreverents o, fins i tot, barroers, amb els que es presenten com 'propers a la gent’ o ‘allunyats de la classe política tradicional’ («la casta»).
- El vot jove i el vot de les dones en els processos electorals. Són dos grups poblacionals que fan la diferència en els resultats, trencant l’esquema tradicional d’esquerra-dreta i que poden ser clau per guanyar eleccions.
- Les eleccions als Estats Units del novembre. Una victòria o una derrota de Donald Trump tindrà conseqüències que aniran més enllà de les fronteres del país. Serà particularment rellevant un hipotètic retorn de Trump per la democràcia estatunidenca, per Europa i la relació transatlàntica, pel comportament de Vladimir Putin i Xi Xinping, i per les guerres d’Ucraïna i el conflicte a l’Orient Mitjà.
14 de desembre | Cristian Llach | Innovació, Ciència i Tecnologia
Alumni del Grau en Biologia Humana i el Grau en Medicina, ha publicat la guia il·lustrada de psiquiatria En el laberinto
En què ens hem de fixar el 2024?
- Haurem de definir fortaleses i debilitats de l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'entorn sanitari.
- Haurem d'anivellar definitivament telemedicina i atenció presencial per afavorir els pacients.
- Haurem de fixar-nos en els avenços de la medicina personalitzada per anticipar-nos al futur.
15 de desembre | Martha Baselga | Segle XXI: Economia, Política i Legal
Alumni de la Llicenciatura en Dret, mentora del programa Mentoring Alumni UPF i membre del Chapter Alumni UPF London, ha estat reconeguda com a "Distinguished Adviser" a la Financier Worldwide Magazine
En què ens hem de fixar el 2024?
- L’efecte que tindrà l’inteligència artificial en el món del dret.
- Més exigències a les empreses en l’àmbit de compliance.
- Més exigències als professionals del dret per fer front al blanqueig de capital.
16 de desembre | Julio Manrique | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni de la Llicenciatura en Dret, és el nou director del Teatre Lliure
En què ens hem de fixar el 2024?
- Trencar l'algoritme. L'art i la cultura com a creadora de lògiques que trenquin la lògica dels algoritmes. L'algoritme tendeix a separar-nos i classificar-nos en grups de consum, dòcils, definits i previsibles, reforçant les nostres creences i discursos. Crec que l'art pot obrir espais inesperats de trobada.
- Desacceleració, intimitat i resistència. Prenc aquí, en part, el meravellós títol d'un popular assaig del filòsof Josep Maria Esquirol, La Resistència íntima. Vivim en un món accelerat, digitalitzat i hiperexposat, davant el qual podem oposar una política de la cura de la mateixa intimitat. Com Bartleby, tenim dret a dir: "preferiria no fer-ho". Podem dir no, podem dir prou, podem aturar-nos i pensar. Potser la cultura pot esdevenir, a voltes, una eina contra l'acceleració i una oportunitat de connexió amb el que és íntim i veritable.
- Heretar, transformar i somiar. És a dir, mirar enrere amb amor per mirar endavant amb atreviment i coratge. Comprendre i assumir que formem part d'una cadena. I llavors, si cal, atrevir-nos a trencar-la.
17 de desembre | Ainhoa Gómez | Impacte Social i Benestar Planetari
Alumni de la Llicenciatura en Dret, és coordinadora de la Clínica Jurídica de la UPF, des d'on han treballat per portar sis fiscals afganesos a Espanya per assegurar la seva integritat física
En què ens hem de fixar el 2024?
- Economia sostenible i reeducació de les necessitats de consum. Tots els agents econòmics estan prenent consciència de la necessitat a escala empresarial i individual, d’apostar per una producció responsable que tot i satisfer les necessitats del consum, no comprometi el planeta encara més del que es troba actualment.
- Intel·ligència artificial com a eina essencial per la prevenció i resposta davant catàstrofes mediambientals. El desenvolupament exponencial i sense precedents que s'està portant a terme quant a la intel·ligència artificial, des de la perspectiva de l’optimització de processos, suposen una valuosa eina per la conservació del planeta, des de la lluita contra el canvi climàtic, fins a la prevenció i ràpida resposta davant catàstrofes mediambientals.
- Resolució alternativa de conflictes per assegurar solucions eficaces, sostenibles i executables voluntàriament. És inqüestionable la sofisticació dels mètodes alternatius de resolució de conflictes tals com la mediació i l'arbitratge, que permeten assolir solucions més eficaces i sostenibles, pel fet que s'adapten al cas concret i a les necessitats i particularitats de cada conflicte.
18 de desembre | Laia Balcells | Segle XXI: Economia, Política i Legal
Alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració, és catedràtica de la Universitat de Georgetown
En què ens hem de fixar el 2024?
- Dinàmiques bèl·liques a escala global, parcialment explicades per canvis en el sistema internacional. Ja no vivim en un món unipolar i el sistema multipolar que s’està forjant ho fa acompanyat de noves aliances i rivalitats, que generen inestabilitats amb grans costos humans, com estem veient a Ucraïna, Sudan, i a Palestina i Israel.
- Polítiques relacionades amb l’escalfament global del planeta. Cada cop és més evident que vivim en una situació d’emergència climàtica i això s’haurà de gestionar políticament, tard o d’hora.
- L’auge de l’extrema dreta globalment i el reforçament de les fronteres dels països del Nord global davant els moviments demogràfics causats sobretot pels dos punts anteriors: conflictes bèl·lics i canvi climàtic.
19 de desembre | Adam Skali | Innovació, Ciència i Tecnologia
Alumni del Màster Universitari en Recerca Multidisciplinar en Ciències Experimentals, va ser seleccionat l’expert en innovació en salut més jove de l'African Health for Harm Reduction Conference
En què ens hem de fixar el 2024?
- El futur de la teràpia gènica i el possible impacte que tindrà Prime Editing.
- Els "Digital Twins" com a eina per a la predicció i prevenció de malalties.
- Els perills dels biaixos en els programes d’intel·ligència artificial en salut.
Fotografia d'Enric Galli, cedida per Mercè Ibarz
20 de desembre | Merce Ibarz | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni del Doctorat en Gèneres i Estratègies de la Comunicació Audiovisual i professora jubilada del Departament de Comunicació, ha estat reconeguda amb el premi Trajectòria 2023 de La Setmana del Llibre en Català
En què ens hem de fixar el 2024?
Cultura, Comunicació i Creativitat estan estretament lligades, no es poden en veritat separar en el món contemporani. Les tendències que apunto valen per a tots aquests aspectes de la vida humana: poden costar de detectar en aquests moments històrics de confusió de les imatges i del predomini en totes tres del mercat, però hi són, en els tres àmbits. Amagades o no, aquestes serien per mi les imprescindibles per al 2024 i els anys a venir.
- Cultura: pluridiversitat, interculturalisme, igualtat. Entre les gèneres de la creació i respecte dels gèneres multiculturals i personals dels creadors i, sobretot, del públic.
- Comunicació: més atenció a la vida diària i social, a la necessitat col·lectiva de donar-li imatge, en fotografia, cine, televisió, xarxes... Sense imatges la societat es descompon.
- Creativitat: més carrer i, alhora, més introversió.
21 de desembre | Abel Escribà-Folch | Segle XXI: Economia, Política i Legal
Alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials, ha obtingut el premi 2023 al millor llibre sobre migració i ciutadania que atorga l’American Political Science Association
En què ens hem de fixar el 2024?
- L'augment del discurs d'odi i exclusió de les minories o grups marginalitzats per raó de gènere, orientació sexual, ètnia, llengua.
- Els resultats de les eleccions del 2024 en un gran nombre de països on es poden consolidar o revertir tendències antidemocràtiques.
- El taulell geopolític global i el seu paper en el foment l'autoritarisme i la reemergència dels cops d'estat militars com a tecnologia de canvi i conflicte polític.
22 de desembre | Eva Garrell | Impacte Social i Benestar Planetari
Alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració, ha fundat la iniciativa Acción en Verde
En què ens hem de fixar el 2024?
- L’emergència climàtica i el seu impacte en el sector empresarial
- Ciutadà, consumidor i empleat responsable i conscient
- La revolució bessona: digitalització i sostenibilitat
23 de desembre | Elena Martín Gimeno | Cultura, Comunicació i Creativitat
Alumni del Grau en Comunicació Audiovisual, ha guanyat múltiples premis rebuts pel film Creatura
En què ens hem de fixar el 2024?
- La forma és contingut. La responsabilitat de l'audiovisual com a generador de pensament. Com a creadores tenim el privilegi d’imprimir el nostre punt de vista sobre el món a través de l'audiovisual, un dels llenguatges als que la gent dedica més hores del seu dia. Fer contingut de qualitat i amb exigència i qüestionament és importantíssim per no virar tot una societat cap al conservadorisme que assetja tot Europa. A les plataformes és cada cop més fàcil veure-hi continguts cinzellats per un algoritme que reprodueixen patrons caducs i creen pensament estanc. El públic és molt més madur del que ens fa creure la indústria i jo ho he pogut comprovar amb la meva pròpia pel·lícula. Però també a les plataformes, peces com La Mesías de Movistar+ amb la seva complexitat i a l’hora èxit de públic i crítica ens demostren que podem ser exigents i polítics amb el que fem. I en tenim la responsabilitat.
- La diversitat no és caritat. Hem celebrat l’arribada de les dones a la direcció de cinema i sèries, però encara queda molt camí per recórrer: que les carreres es mantinguin més enllà d’una primera o segona pel·lícula i que els pressupostos s’anivellin als dels homes. Però no només això. Les veus que ens explicaran el nostre futur no són només binaries i blanques. Deixar de pensar en la diversitat com a caritat. Entendre la nostra història des de les mirades que la composen és indispensable per créixer. Necessitem aquests punts de vista com a societat i no a l’inrevés.
