•  
 

10. des del campus

El “Diari de Barcelona” reneix de la mà de la UPF per convertir-se en l’expressió periodística dels joves

La capçalera més antiga de l’Europa continental torna a publicar-se des del passat 30 d’abril gràcies a l’acord entre la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona, propietaris de la capçalera des de 1985. El nou mitjà en format digital es consolida, a més, com una potent eina pedagògica dels estudis vinculats a l’àmbit de comunicació.

La capçalera més antiga de l’Europa continental va renéixer, el passat 30 d’abril, de la mà d’estudiants, principalment, de la Facultat de Comunicació de la UPF. Roger Cassany, professor del Departament de Comunicació de la Universitat i un dels coordinadors del projecte, assegura que el nou diari és “l’expressió periodística d’una generació”. A més, afegeix que la seva singularitat és ser “un diari generalista fet des de l’àmbit universitari, però no un diari universitari”. Es tracta, per tant, d’una iniciativa capdavantera a l’Estat i a Europa.

El projecte, anhelat des de fa molt temps, ha estat fruit de l’acord que van signar el passat 2019 la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona, propietaris des de 1985 de la capçalera del diari. El Diari de Barcelona es torna a publicar com a mitjà sense ànim de lucre, amb un format multiplataforma i dirigit a un públic jove, d’entre 16 i 30 anys.

La situació excepcional viscuda com a conseqüència de la crisi de la covid-19 no ha estat cap impediment per mantenir la data de sortida prevista, tot just l’endemà de l’última edició en paper del rotatiu, el 29 d’abril de 1993. 

La UPF s’ha convertit en l’única universitat de l’Estat i d’Europa a disposar d’un mitjà de comunicació generalista, no circumscrit a temes universitaris

La proposta, liderada pels estudiants del grau en Periodisme de la Universitat, sota la coordinació de professors i professionals de la comunicació, vol informar amb una perspectiva local i global, que permeti als joves entendre la realitat de la ciutat, de Catalunya, d’Espanya i del món. Aposta per un periodisme rigorós amb formats innovadors, compromès sempre amb la veracitat i la pluralitat informativa. I s’articula a través d’una plataforma digital que combina diversos formats de comunicació amb l’objectiu de convertir-se en un mitjà de 360 graus: diari digital, amb textos i fotografies; documents videogràfics i sonors en algunes de les informacions; ràdio en format podcast, emissió en directe per streaming;  televisió per IP, i nous formats periodístics. 

Un equip adaptat als nous temps i que es va renovant

El nou mitjà el fan sobretot estudiants del grau en Periodisme, però també dels graus en Comunicació Audiovisual i en Publicitat i Relacions Públiques. Un grup de professors i d’estudiants del grau en Periodisme van treballar durant mesos per fer realitat el nou Diari de Barcelona amb un format adaptat als nous temps i hàbits de consum d’informació. Després d’un llarg procés de concepció, disseny i organització, s’ha aconseguit crear aquest mitjà jove totalment adaptat al segle XXI. Es tracta d’un projecte multidisciplinari únic, un laboratori experimental que ha permès a estudiants de la UPF aconseguir un resultat innovador i capdavanter. 

Després de la intensa feina feta durant prop de nou mesos per alumnes que van refundar el diari en el marc del seu treball de fi de grau (TFG), una nova fornada d’estudiants ha acomplert amb èxit el primer relleu en l’equip redactor. Com els seus predecessors, duen a terme aquest aprenentatge en el marc del seu TFG, com a pràctiques curriculars o dins de l’assignatura Taller Integrat de Periodisme.

Grup impulsor del Diari de Barcelona

I és que aquest és un dels reptes i alhora virtuts del nou mitjà. Cada tres mesos canvia el gruix de l’equip de redactors, fet que aporta una renovació constant de l’estil i de la manera d’enfocar els temes que s’hi tracten. Fins i tot, amb l’aparició de noves seccions efímeres.

Pel que fa al contingut, “els cinc temes centrals són el medi ambient, l’habitatge, el feminisme, els col·lectius invisibilitzats i el futur”, explica Malena Ramajo, una de les catorze estudiants de Periodisme que ha participat des de l’inici en la concepció del diari. Temes que defineixen clarament les preocupacions concretes del col·lectiu jove a qui es dirigeix principalment el mitjà.

Un altre element diferencial del diari, destaca Ramajo, “és qui ha dissenyat i qui forma part de la redacció, estudiants que ronden la vintena. A qualsevol altra redacció això no existeix”. Finalment, remarca que “no estan subjectes a cap poder ni publicitat que en pugui condicionar la independència”.

Malgrat que la sortida confinada del diari va ser enmig de la pandèmia de coronavirus i que va  implicar limitacions respecte a la proposta de continguts que estava prevista inicialment, “ha resultat ser un nou repte per superar i un nou aprenentatge viscut en el decurs del projecte”, afirmen els components del seu equip.

Mirem diferent, un lema valent que marca el tarannà del diari

La campanya de llançament del Diari de Barcelona, ideada per estudiants del grau en Publicitat i Relacions Públiques, reclamava com a lema principal #Miremdiferent. I és que el mitjà vol reflectir la mirada de la generació Z, sovint poc tinguda en compte en els grans mitjans de comunicació generalistes. Hi tracten temes que interessen la joventut des d'una perspectiva social, política i cultural. En destaquen, per exemple, articles sobre l'ús estratègic que comencen a fer els polítics a xarxes socials com TikTok; les vinculacions entre art, moda i sostenibilitat; o una radiografia responsable i social dels barris, com el fotoreportatge dels joves immigrants que malden per obrir-se pas a la plaça de la Trinitat Vella. També vol esdevenir un mitjà de comunicació prescriptor de veus i talents joves, a través d’entrevistes a exponents de l'escena urbana i perifèrica com La Tiguerita o Monique Makon, entre altres.

D’altra banda, “el diari referma l’aposta pel feminisme, un dels seus pilars fundacionals i  ho fa en coordinació amb l’assignatura de Periodisme amb Perspectiva de Gènere que s’imparteix en els graus en Comunicació”, afirma Carles Pont, director dels estudis de Periodisme de la UPF. Així, al llarg d’aquest agost passat, s’han publicat diversos articles que analitzen la paritat en diversos festivals de música. A més, també s’ha explorat la situació de les dones en altres àmbits de la cultura com els teatres o el món de l’edició.

Una innovadora secció iniciada aquest estiu és “Lectura obligatòria”, un espai quinzenal on els redactors rellegeixen llibres obligatoris de la seva adolescència i en fan una nova i particular lectura amb els ulls de l’any 2020. La primera entrega d’aquesta columna literària va començar amb el llibre de Tirant lo blanc.

Finalment, el Diari de Barcelona continua fent les seves pròpies cobertures gràfiques, que han permès explicar alguns dels fets més destacats que han tingut lloc a Barcelona en plena pandèmia, així com d’altres notícies allunyades de la capital però igualment rellevants. “Posar en valor el llenguatge de la imatge i el vídeo és un dels principals objectius que s’ha marcat el renascut Brusi”, assegura Pont.

També és un mitjà molt influenciat per les xarxes socials. Entre altres, té una secció setmanal anomenada FrikiTok, que analitza les últimes tendències en aquesta plataforma. I per iniciar els no tan joves, han desenvolupat la tiktokpèdia, amb els conceptes, codis i argot propis d’aquesta xarxa social que cada cop guanya més adeptes. TikTok és motiu d’atenció per als redactors, molts d’ells usuaris; per això, el Diari de Barcelona també té el seu propi compte. En aquesta xarxa social s’aproximen en clau d’humor a les converses actuals. També s’aprofita per donar visibilitat al dia a dia de la redacció d’una manera distesa.

La nova capçalera, fruit d’un concurs entre estudiants de graus en Disseny

La capçalera del Diari de Barcelona ha estat dissenyada per Lídia Jurado, estudiant del grau en Disseny a Elisava. Ella va ser la guanyadora del concurs públic i obert que es va organitzar entre els alumnes dels graus de disseny que s’ofereixen a Catalunya.   

Logo Diari de Barcelona

Lídia Jurado

El concurs s'adreçava específicament a joves professionals amb una formació especialitzada en disseny, en consonància amb els valors del nou mitjà, i en total s’hi van presentar vuit propostes. El jurat en va destacar l’originalitat del projecte guanyador i va considerar que era l'opció que representa millor la veu generacional i que s'adapta amb més facilitat als valors que vol transmetre el nou mitjà Diari de Barcelona

El disseny de la capçalera, segons la jove guanyadora, transmet els valors del diari, enfocant les notícies amb una mirada diferent. Per aquest motiu, l’isotip el representa un ull amb tres formats, una mirada que es relaciona amb conceptes i sensacions que ens transmet Barcelona. 

El llibre d’estil, fet per estudiants de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge

La multidisciplinarietat i potencia pedagògica del projecte queda palesa, entre altres, amb la participació d’un grup d’estudiants de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge en la creació del llibre d’estil del diari, sota la supervisió de professors de la mateixa facultat.

El model del Diari de Barcelona parteix de la varietat estàndard de català, pero sense penalitzar determinades particularitats dialectals plenament acceptades. Els criteris lingüístics principals es basen en l'ús d'una llengua “correcta, funcional, moderna i alhora planera”, que faciliti les tasques dels usuaris i sigui una obra de consulta ràpida. D’altra banda, el llibre d’estil fa una clara aposta perquè la llengua del diari sigui àgil, rica i propera.

El manual recull en un glossari els errors més habituals de la redacció durant les primeres setmanes de posada en marxa, amb l’objectiu de facilitar la tasca de periodistes i correctors. Està previst que el llibre d’estil del Diari de Barcelona es vagi revisant periòdicament, amb l’objectiu d’anar-lo ampliant i completant.

Cronologia del Diari de Barcelona

  1. L’1 d’octubre es publica el primer número del diari, fundat per Pablo Ussón i Lepazarán

  2. Antoni Brusi Mirabent, nou propietari del diari

  3. El diari passa a ser propietat de Damià Mateu, i després de més d’un segle deixar d’estar vinculat a la família Brusi

  4. L’ordre de descans dominical de les editorials de premsa, dictada durant el règim del general Primo de Rivera, fa que el diari, durant 58 anys, deixi de publicar-se els dilluns

  5. Es deixa de publicar el diari

  6. El 24 de novembre es reprèn la publicació del diari sota el mandat de Miguel Mateu, primer alcalde franquista de Barcelona

  7. El diari es deixa de publicar temporalment

  8. Antics treballadors el tornen a publicar de manera autogestionada

  9. El diari tanca de nou i desapareix

  10. L’Ajuntament de Barcelona n’adquireix la capçalera

  11. El 14 de marc es publica el primer número en català

  12. El 29 d’abril es publica l’últim número en paper

  13. El 17 de setembre, l’Ajuntament torna a editar el diari, aquesta vegada, en format electrònic (www.diaridebarcelona.cat)

  14. El juliol, gestionat per Barcelona Televisió, es transforma en www.btvnoticies.cat i perd definitivament el nom

  15. El 30 d’abril reneix de la mà de la UPF, en format digital

Fletxes