“Hem d’aconseguir que la bona recerca que fem arribi més a la societat, per així contribuir a millorar la competitivitat del país i el benestar de la gent. Per això, apostarem fort per la transferència de coneixement.” Amb aquesta contundència es manifestava Oriol Amat, rector de la UPF, ara fa pràcticament un any, tot just estrenat en el càrrec. I afegia que “el nostre país té molt bones dades pel que fa a la producció de coneixement, amb una productivitat científica que és deu vegades la mitjana mundial; però, les dades d’impacte d’aquest coneixement en la societat no són bones”.

Una de les primeres mesures per pal·liar aquesta mancança ha estat la creació, per primera vegada, d’un vicerectorat específic de Transferència de Coneixement, encapçalat per Eulàlia de Nadal, catedràtica del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, i que s’ha marcat com a principal objectiu millorar els indicadors de transferència de coneixement en els diferents aspectes que la conformen. “El nou vicerectorat és una magnífica oportunitat per integrar, visualitzar i potenciar les iniciatives de transferència, innovació i emprenedoria sota un únic paraigua”, assegura la vicerectora.

“El nou vicerectorat és una magnífica oportunitat per integrar, visualitzar i potenciar les iniciatives de transferència, innovació i emprenedoria sota un únic paraigua”

La Universitat Pompeu Fabra és una universitat pública, i entre les seves missions principals, a banda de promoure la docència de qualitat i la recerca de primer nivell, destaca la d’afavorir que el coneixement generat reverteixi directament en la societat per contribuir a millorar la competitivitat del país i el benestar de la població. Per aquest motiu, des del Vicerectorat “s’han definit quatre pilars estratègics que estan interrelacionats entre si”, remarca la vicerectora:

1. Valoritzar la transferència de la recerca.

2. Potenciar l’emprenedoria.

3. Connectar els agents del sector públic i privat amb la Universitat.

4. Fomentar la divulgació de coneixement entre la societat.

El punt de partida és optimista, ja que els principals indicadors de transferència mostren una evolució notable en els darrers anys. D’aquesta manera, per exemple, “ha augmentat molt el nombre de patents prioritàries a la UPF, que passen de tres o quatre per any a les deu de mitjana que tenim actualment. També ho demostra l’increment en l’obtenció de finançament per valoritzar el coneixement, que s’ha multiplicat per tres en els darrers temps”, recalca de Nadal. Un darrer exemple de la tendència positiva és la creació de sis noves spin-offs en els darrers tres anys.

“Però som conscients que no és suficient, i des del Vicerectorat volem millorar aquests resultats. Per això facilitarem totes les eines possibles per impulsar la transferència d’aquella recerca que està preparada per valoritzar-se, ja sigui creant spin-offs, convenis amb empreses i institucions o llicències de tecnologia i coneixement”, assegura la vicerectora. I ara és un bon moment per fer-ho perquè administracions públiques a tots els nivells i diverses organitzacions i fundacions estan impulsant noves convocatòries per acostar la ciència a la societat. A més, “cal dotar d’incentius a les activitats de transferència que portin a terme els nostres investigadors, de la mateixa manera que s’avaluen els mèrits de docència i de recerca”.

Algunes dades de transferència de coneixement

Què vol dir i com es fa transferència de coneixement?

Les universitats, a partir de la seva activitat investigadora, generen coneixement que pot i ha de ser aprofitat pel seu entorn, aporten progrés econòmic i benestar a la societat. “El procés de trasllat d’aquestes innovacions cap al mercat i la societat, amb l’objectiu d’aplicar-les, és conegut com a transferència de coneixement”, explica Ana Sagardoy, cap de la Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle. “En aquest procés es poden diferenciar quatre etapes: identificació de resultats innovadors, protecció de drets de propietat industrial i intel·lectual, valorització i comercialització. Si bé és cert que darrerament ha guanyat terreny una visió més àmplia de la transferència, amb una perspectiva bidireccional, parlant sovint d’intercanvi de coneixement (knowledge exchange) o cocreació i altres objectius com la generació d’impacte..."

A la Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle, “treballem acompanyant tot el procés de desenvolupament i valorització dels resultats de la recerca per facilitar la seva transferència al mercat i a la societat, i promovem la col·laboració amb el món empresarial”, assegura Sagardoy. A més, afegeix, “donem accés als investigadors i estudiants a formació especialitzada en transferència i emprenedoria, tot intentant promoure un canvi cultural entre la comunitat universitària envers les activitats de transferència de coneixement i innovació”.

En aquesta línia, per exemple, la Universitat impulsa programes propis per posar en valor el seu coneixement, com UPF INNOvalora, el principal instrument intern, i participa també en iniciatives externes, com els programes Indústria del Coneixement de la Generalitat de Catalunya o Proof of Concept del European Research Council. També ajuda en la formació de la seva comunitat en els àmbits de transferència i emprenedoria. I n’és un clar exemple Start-UPFlama, un programa de suport a la creació d’empreses innovadores adreçat principalment a estudiants i alumni de la UPF.

Una altra via de transferència de coneixement es dóna quan són els agents externs a la Universitat, com empreses i administracions públiques, els qui ens vénen a buscar perquè han de resoldre una necessitat concreta i ens demanen experts que els puguin ajudar a trobar la solució per millorar els seus productes, serveis i processos. En aquest cas, les vies de col·laboració poden ser de moltes menes; però les més habituals són el desenvolupament de projectes de R+D+i, la prestació de serveis de consultoria i assessorament, o l’ús de les infraestructures científiques existents a la Universitat.

També és important “acostar el nostre talent allà on hi ha les persones que el poden apreciar i que ens poden ajudar a desenvolupar-lo”, explica Eulàlia de Nadal. Per aquest motiu, “mirem de ser presents com a Universitat, i de la mà dels nostres investigadors i estudiants, en el màxim de fòrums de transferència de coneixement del nostre entorn, com és el cas, per exemple, del 4YFN, vinculat al Mobile World Congress”, afegeix.

Integra Therapeutics, un bon exemple de cas d’èxit

 

L’spin-off de la UPF Integra Therapeutics, que desenvolupa tecnologies d’enginyeria genètica d'última generació, ha rebut una inversió de 6 milions d’euros per impulsar el seu negoci. En aquesta ronda de finançament han participat els fons de capital Advent France Biotechnology, Invivo Capital, Takeda Ventures i Columbus Venture Partners, especialitzats en el sector de la salut.

L’empresa treballa en una plataforma tecnològica d’escriptura de gens amb aplicació clínica, que millorarà l'efectivitat i la seguretat de les teràpies avançades dirigides tant a la prevenció com al tractament de malalties d’origen genètic i alguns tipus de càncer. La seva proposta consisteix a afegir al genoma del pacient una còpia en bon estat del gen danyat, per tal que aquest recuperi la funció normal i la malaltia remeti.

La tecnologia ha estat desenvolupada al llarg dels últims anys pel Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF. Els cofundadors de l’empresa són el líder del grup de recerca i director científic d’Integra Therapeutics, Marc Güell, i la investigadora Avencia Sánchez-Mejías, que exerceix com a CEO i completa la direcció de la companyia. Carles Taulé, tècnic de transferència del grup de recerca, dóna suport a l’àrea de negoci.

Impuls al desenvolupament tecnològic i la validació preclínica

La injecció de capital finançarà les activitats de l’empresa els pròxims anys, durant els quals Integra Therapeutics finalitzarà el prototipus i la validació preclínica de la plataforma tecnològica, tant ex vivo com in vivo. “Estem molt agraïts per la confiança dels inversors. Gràcies al seu suport podrem continuar desenvolupant aquesta tecnologia generada a la UPF amb un alt potencial per curar malalties que avui no tenen tractament”, valora Sánchez-Mejías.

Així mateix, la inversió permetrà a l'empresa comptar amb un comitè d'assessors especialitzats, tant en l’àmbit tècnic com en l’empresarial, i també s'ampliarà l'equip amb perfils de desenvolupament de negoci amb experiència en el camp de les teràpies avançades”, explica la CEO.

Millorar l'eficàcia i la seguretat de les teràpies avançades

Respecte a les teràpies avançades utilitzades actualment, la tecnologia d’Integra Therapeutics “permet treballar amb gens de mida gran de manera més eficient i també guanyar control precís del lloc d’inserció”, afirma Marc Güell. Així, l’spin-off ofereix “una resposta a la necessitat de disposar de tecnologies d’escriptura genòmica que demostrin eficàcia i seguretat”, afegeix.

Com ho aconsegueix? La proposta de l’empresa “combina la precisió dels sistemes moderns com CRISPR amb l’eficàcia dels mètodes de transferència gènica més clàssics, com ara les integrases i les transposases”, detalla l’investigador. Es tracta d’un sistema “molt universal”, continua Güell: “És útil amb qualsevol tipus de gen, però ens hem centrat en malalties en què la teràpia requereix afegir un gen de mida gran perquè la nostra tecnologia hi té una capacitat diferencial respecte a les disponibles actualment”.

Suport a la transferència de tecnologia

La UPF ha donat suport a la creació de la companyia en el marc de la seva aposta per la transferència de coneixement i tecnologia a la societat. Ho ha fet mitjançant la Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle i l’empresa de gestió de la innovació UPF Ventures, impulsada i participada per la mateixa Universitat.

La tecnologia en què es basa Integra Therapeutics ha rebut al llarg dels últims anys l’impuls de diferents programes de foment de la transferència de coneixement, com ara les iniciatives de “la Caixa” i Caixa Capital Risc Caixaimpulse Validate i Consolidate; els programes de la Generalitat de Catalunya Innovadors i Indústria del Coneixement, i el programa de la UPF de suport a la recerca aplicada i a les proves de concepte UPF INNOValora.

UPF INNOValora, un programa únic de foment de la transferència de coneixement

Perquè els resultats prometedors provinents de la recerca arribin a la societat calen recursos. D’aquí que la Universitat Pompeu Fabra, mitjançant la Unitat d'Innovació-UPF Business Shuttle, convoqui des del 2018 el programa UPF INNOValora, una iniciativa que va néixer amb l’objectiu d’impulsar la valorització del coneixement a través del finançament de projectes de prova de concepte vinculats a resultats de la recerca que es fa a la Universitat i en qualsevol disciplina.

En les tres edicions celebrades fins ara s’han impulsat un total de 16 projectes, que han rebut una injecció econòmica de 30.000 euros cadascun. En l'edició de 2021, el Consell Social va aportar una dotació de 3.000 euros a cada projecte en concepte de formació en transferència, innovació i emprenedoria, i un premi extraordinari de 5.000 euros per al projecte que demostri una millor evolució en relació amb el seu enfocament i impacte esperat al mercat.

Gràcies a aquest suport, els investigadors poden fer proves de concepte amb les seves innovacions per accelerar-ne el desenvolupament i demostrar si tenen potencial per ser explotades.

Aquesta iniciativa, que s’emmarca dins el Pla d’Actuacions del projecte “UPF Valora Horitzó 2025”, té com a objectiu promoure la innovació i la transformació social creant sinergies amb la societat i contribuint així al benestar social i a la creació de valor, i ha comptat amb el suport del Departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, i el cofinançament del Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER).

Els projectes seleccionats

2018

2019

2021

Alguns conceptes clau del món TIE

La transferència de coneixement en humanitats i ciències socials: trencant mites

“És cert que els indicadors actuals de transferència mostren que hi ha un increment sostingut dels recursos obtinguts tant en biomedicina com en tecnologies de la informació i les comunicacions. No obstant això, cal remarcar que els àmbits d’humanitats i de ciències socials són força actius amb fórmules de transferència tipus contractes amb empreses i institucions, convenis de col·laboració, càtedres d’empresa o administracions públiques i doctorats industrials”, explica la vicerectora Eulàlia de Nadal.

"Els àmbits d’humanitats i de ciències socials són força actius amb fórmules de transferència tipus contractes amb empreses i institucions, convenis de col·laboració, càtedres d’empresa o administracions públiques i doctorats industrials”

Una de les primeres accions de la nova etapa, precisament per potenciar aquest tema, ha estat la incorporació d’Helena Ramalhinho, catedràtica del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, com a delegada de Transferència de Coneixement en Ciències Socials i Humanitats. El seu objectiu principal és “fomentar que els àmbits de la Universitat més allunyats del concepte tradicional de transferència trobin vies innovadores per acostar-s’hi”. A més, “es volen identificar iniciatives que ja s’estiguin duent a terme per determinar de la millor manera possible els indicadors representatius en aquestes àrees”. En la primera fase, en què s’han visitat tots els departaments de la UPF, s’han visibilitzat grans exemples de transferència en àmbits de les humanitats i les ciències socials, com poden ser la clínica jurídica UPF vinculada a dret o el Diari de Barcelona, a comunicació.

Una de les vies habituals de transferència en aquests àmbits de coneixement és la participació d’investigadors de la Universitat com a experts en comissions d’assessorament d’institucions públiques. En són clars exemples el nomenament de Guillem López Casasnovas, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa, com a membre del comitè assessor Catalunya-Next Generation EU de la Generalitat de Catalunya; la designació de Joan Benach, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials, com a coordinador de la comissió d’experts del Ministeri de Treball sobre l’impacte de la precarietat laboral en la salut mental, i la participació de Migle Laukyte, professora del Departament de Dret, com a membre del Grup Europeu d'Ètica de la Ciència i les Noves Tecnologies, un grup independent que assessora la Comissió Europea.

Aquesta tendència a ampliar el focus sobre el concepte de transferència de coneixement està arrelant cada vegada més fort en l’àmbit europeu i s’està produint una evolució en la definició dels conceptes: “Cada cop es parla més d’intercanvi de coneixement (knowledge exchange), entès com una acció que no és unidireccional, de la Universitat cap enfora, com es podria interpretar amb la paraula transferència; sinó que és un procés bidireccional entre la Universitat i agents externs, amb intercanvi d’idees, coneixement i expertesa, que és enriquidor per a tothom i que reverteix en el benefici social i econòmic de l’entorn”, assegura de Nadal.

UPF Knowledge, la futura plataforma de divulgació del coneixement

Una de les noves accions més destacades que s’estan impulsant en aquest àmbit és la creació d’UPF Knowledge, una plataforma per difondre el coneixement que es genera a la Universitat, en els àmbits de la recerca i la transferència del coneixement, la docència i la divulgació. El projecte vol incrementar i estimular la creació de publicacions i l’activitat divulgativa del professorat de la UPF, atenent la seva missió de transferència del coneixement cap a la societat.

Amb aquest propòsit, es posaran en marxa col·leccions de publicacions, essencialment en línia, per tal de millorar la difusió d’aquest coneixement i el seu impacte social. D’entrada, es preveuen tres línies bàsiques de contingut:

• De recerca i transferència de coneixement: obres destinades als investigadors de cada disciplina; per tant, dirigides a un públic especialitzat, en format de llibres o quaderns de recerca de centres i grups de recerca i departaments de la Universitat.

• De docència: obres adreçades als estudiants i a altres professors, que poden ser en format de manuals universitaris, casos i altres materials destinats a la docència. Seran materials complementaris per a l’estudi i l’ensenyament.

• De divulgació: obres de reconeguts experts de la UPF en matèries rellevants i significatives, sobre temes clau, i d’interès actual posades a l’abast d’un públic no científic. Tenen per objectiu la transferència de coneixement resident a la Universitat cap a la societat mitjançant una col·lecció d’alta divulgació. Poden ser en diversos formats, com llibres, vídeos, podcasts…

Aquestes publicacions es presentaran de manera conjunta a través d’un portal web amb una imatge visual pròpia que ajudi a identificar-les i a projectar-les cap a l’exterior. La nova iniciativa, per tant, té com a objectiu principal fer arribar el coneixement generat a la UPF a la societat; però també posarà l’èmfasi en públics determinats, com són els estudiants, els professors i els investigadors del món universitari.

Membres del Consell Assessor d’UPF Knowledge

• Joaquim Albareda Salvadó, professor del Departament d’Humanitats, que el presidirà.

• David Sancho Royo, vicerector adjunt al rector i d’Organització i Grup UPF i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials.

• Manel Jiménez Morales, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació i professor del Departament de Comunicació.

• Eulàlia de Nadal Clanchet, vicerectora de Transferència del Coneixement i professora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida.

• Tomàs de Montagut i Estragués, professor del Departament de Dret.

• Javier Aparicio Maydeu, professor del Departament d’Humanitats.

• Davinia Hernandez-Leo, professora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

• Mercè Lorente Casafont, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

• Vicente Ortun Rubio, professor del Departament d’Economia i Empresa.

• El cap o la cap del gabinet del Rectorat.

• El director o directora de la Biblioteca.

• El o la vicegerent de l’Àrea de Serveis, Tecnologia i Recursos d'Informació.

• Mathilde Brodu, assessora externa de Cultura.

• Dolors Pons Sala, cap de la unitat de Gestió de Recursos de la Biblioteca, assistirà al Consell, amb veu però sense vot.