Efectivament, aquest vicerectorat és nou i, per tant, el que hem fet primer és aglutinar les iniciatives de transferència, innovació i emprenedoria (TIE) que s’estan duent a terme a la Universitat sota un únic paraigua. És una magnífica oportunitat per integrar, visualitzar i potenciar aquestes iniciatives, que actualment en són moltes.

Concretament, el vicerectorat té quatre pilars estratègics que estan interrelacionats entre ells.

El primer se centra a valoritzar la transferència de la nostra recerca i tecnologia, sempre que aquesta ho permeti, acompanyant els investigadors de la UPF en tot allò que necessitin. En aquest eix impulsem, per exemple, la participació en convocatòries externes com la Caixa Impuls, Llavor i Producte del programa Indústria del Coneixement de la Generalitat, les proves de concepte en l’àmbit estatal, les EIT europees, etc. I també comptem amb el programa intern UPF INNOValora, del qual ja s’han fet tres edicions i que està tenint molt bons resultats. A més, fem un seguiment per identificar, protegir i comercialitzar els resultats de recerca i tecnologies en un format de spin-off, convenis o llicències. Per últim, participem activament en fires de foment de la transferència, com el 4YFN o altres actuacions com el Barcelona Deeptech Node.

El segon eix es focalitza a potenciar l’emprenedoria dels nostres estudiants de grau, màster i alumni, ja sigui amb la participació en programes de formació externs, com el Santander Explorer o Akademia, o interns com el programa Start-UPFlama, que enguany ha celebrat la primera edició. En aquest pilar també comptem amb el suport a la innovació en residència a través del planter d’Almogàvers i l’espai de l’àrea Tallers, i volem potenciar les assignatures basades en emprenedoria que s’estan fent als diferents graus.

El tercer pilar se centra a connectar els ponts entre els agents del sector públic i privat amb la Universitat. Aquest eix va adreçat a tota la comunitat de la UPF, i inclou l’estratègia dels doctorats industrials, la promoció de càtedres institucionals i d’empresa, l’impuls de partenariats público-privats i xarxes col·laboratives, i la participació en associacions per fomentar la cooperació entre la Universitat, les empreses i la societat.

Per últim, però no menys important, la divulgació del coneixement que tenim a la UPF és una peça clau d’aquest vicerectorat, tot i que també transversal a tota la Universitat. La comunicació del nostre coneixement mitjançant canals institucionals i externs, així com les accions vinculades a la difusió és, sens dubte, la manera de transferència més directa que podem fer.

Altres projectes de gran envergadura que estan sobre la taula són com entendrem la transferència en el marc de la iniciativa del Mercat del Peix o com es podria crear una acceleradora compartida amb altres universitats i centres de recerca per donar suport a la innovació.

La UPF és una universitat intensiva en recerca i això ha de continuar així. A més a més, una part important de la investigació que s’està fent a la nostra Universitat és de caire bàsic i seria un error pretendre que ara s’orientés cap a una recerca més aplicada. De fet, la història ens ha ensenyat que descobriments fonamentals han permès avenços gegants en l’aplicació del coneixement. Per exemple, no hi hauria estatines, el fàrmac que redueix el colesterol, si no s’hagués descobert com se sintetitza i funciona un dels seus receptors cel·lulars. O, qui hauria endevinat que estudiar el sistema CRISPR que protegeix els bacteris de material estrany, transformaria la indústria biotecnològica i obriria la perspectiva a la teràpia gènica de precisió? Més recentment, tots sabem que la recerca bàsica en virologia, biologia estructural i biologia de l'ARN s’ha convertit en la base de les vacunes del SARS-CoV-2, que estan salvant milions de vides. Per tant, estic convençuda que hem d’augmentar els indicadors de transferència de coneixement, però sense deixar de fer recerca d’excel·lència, ja sigui bàsica o aplicada.

Estic convençuda que hem d’augmentar els indicadors de transferència de coneixement, però sense deixar de fer recerca d’excel·lència, ja sigui bàsica o aplicada

Dit això, la transferència és, sens dubte, un àmbit que s’ha de consolidar en els pròxims anys, amb l’objectiu que el coneixement generat a la Universitat impacti més positivament en el benestar de la societat. Jo sóc optimista i els indicadors de transferència així ens ho indiquen. Per exemple, el nombre de patents prioritàries a la nostra Universitat ha crescut notablement; en el passat en teníem dues o tres per any i ara estem en deu-quinze anuals; l’obtenció de finançament per valorització de coneixement també s’ha incrementat, i ha passat de 500.000 euros/any a 1.500.000 euros/any. També ho demostra la creació de sis noves spin-offs participades per la UPF en els últims tres anys.

Però sabem que no n’hi ha prou, i ens proposem millorar aquests resultats facilitant totes les eines possibles per impulsar la transferència d’aquella recerca que està preparada per valoritzar-se, ja sigui creant spin-offs, convenis amb empreses i institucions o llicències de tecnologia i coneixement. En aquest sentit, podem comptar amb el suport dels organismes públics autonòmics, estatals i europeus, així com de diferents fundacions, que estan impulsant diverses convocatòries de prova de concepte o programes per portar la ciència al mercat. Per tant, hem de fer un esforç per tal d’incrementar les sol·licituds de projectes basats en activitats de transferència.

La recepta no és senzilla i de vegades no depèn únicament de la Universitat, sinó del conjunt de les administracions. Per resumir-ho, jo diria que hem de millorar amb recursos, valorització, eines i motivació.

La creació del vicerectorat coincideix amb l’aposta que també estan fent els organismes públics per valoritzar la transferència, i estem en un moment propici per fer programes i accions en emprenedoria i innovació. Ara, ens hem de centrar a tenir un sistema amb capacitat de transformar el coneixement de la UPF de manera àgil. Per exemple, hem de millorar amb el desplegament i la informació referent a les diferents vies i eines de suport jurídiques, administratives i organitzatives que tenim a casa nostra per fer transferència.Un altre tema és com motivar la comunitat UPF a fer accions de transferència, innovació i emprenedoria. No seria lògic demanar activitats de transferència a tots els investigadors. De fet, en general, un recercador excepcional difícilment serà un “transferidor” també excepcional. És important brindar l’oportunitat de poder fer accions en aquells estudiants, doctorats, postdoctorats o investigadors que hi tinguin interès i que s’hi vulguin dedicar. Estic convençuda que si hi ha les eines adequades per part de la Universitat i es valora adequadament des del punt de vista professional, no faltaran pretendents.

Ara bé, un ingredient essencial són els recursos. L’administració catalana fins ara ha donat suport econòmic a les unitats de valorització de les universitats catalanes amb cofinançament dels fons FEDER; en el període 2011-2021, la UPF ha obtingut 3 milions d’euros per aquesta via. Aquest finançament ha permès impulsar programes de suport a la transferència i l’emprenedoria com els ajuts UPF INNOValora i Start-UPFlama, i organitzar i potenciar l’estructura tècnica de la Unitat. Comptem que en el futur tornarem a tenir disponible aquest finançament. Cal destacar també l’esforç de les administracions en els diferents programes, com els de la Indústria del Coneixement, Innovadors, comunitats emergents, comunitats d’ACCIÓ o les “pruebas de concepto”.

De vegades, tinc la sensació que estem més preocupats per les normatives i els procediments que pels resultats, i això hauria de canviar

També cal dotar d’incentius a les activitats de transferència. En general, el professor investigador s’avalua per mèrits docents i de recerca, i ara cal un reconeixement de la seva activitat en transferència. Com es poden valorar i quantificar les diferents derivades de la transferència i quins models de reconeixement seguir és una discussió que està sobre la taula de diferents organismes públics. En aquest sentit, en l’àmbit estatal es van posar en marxa els trams de transferència com a prova pilot i, actualment, la Generalitat de Catalunya també hi està reflexionant. A més, en l’àmbit europeu, s’està preparant un document sobre la valorització d’aquestes activitats en els currículums i perfils professionals. Finalment, i no menys important, cal disposar d’una legislació mes “friendly” per a l’activitat de recerca i transferència. De vegades, tinc la sensació que estem més preocupats per les normatives i els procediments que pels resultats, i això hauria de canviar, sempre en el benentès del bon ús dels recursos públics i el màxim respecte a la legalitat.

L’equip de la Unitat d'Innovació-Business Shuttle i l'UPF Ventures estan fent una feina excel·lent, i crec que també valoren molt que hi ha hagi un vicerectorat nou en transferència. L’equip participa activament en les convocatòries competitives d'ajuts i subvencions per al desenvolupament de tecnologies fent un acompanyament especialitzat i dóna suport a qualsevol acció que potenciï l'arribada al mercat dels resultats de la recerca.

Un dels programes que han desenvolupat, i amb gran encert, UPF INNOValora, dóna suport a la recerca translacional de la Universitat. Des del 2018, s’han dut a terme tres edicions i ha estat cofinançat per la Generalitat de Catalunya i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Els objectius principals d’aquest programa són disminuir el risc de comercialització de coneixements i tecnologies, augmentar l’impacte de la recerca i sensibilitzar sobre la importància de la transferència de coneixement. UPF INNOValora ha tingut una molt bona acollida entre la comunitat investigadora i bons resultats pel que fa al desenvolupament posterior i transferència aconseguits per part dels projectes seleccionats. Per exemple, els projectes finançats fins ara han tingut èxit en l’atracció de finançament addicional, i han obtingut diversos ajuts Llavor, Producte, Innovadors, Caixaimpulse i Proof of Concept de l’ERC, multiplicant per quatre el finançament inicial concedit per la UPF.

Val a dir que aquests projectes també han donat lloc a la constitució de dues spin-off. Aquest programa és molt interessant i, per a mi, és prioritari que quedi consolidat, ja que és l’única finestra oberta a la casa que va dirigida als grups d’investigació i que els brinda una oportunitat de fer un primer pas com a prova de concepte de la seva recerca per poder aplicar a convocatòries oficials.

Un altre programa que s’ha concebut recentment és el programa Start-UPFlama, que té com a objectiu accelerar la creació de start-ups d’estudiants de la UPF. Combina una fase inicial de formació en temes bàsics de gestió empresarial, en la qual col·labora la UPF Barcelona School of Management, amb un acompanyament personalitzat i mentoria posterior, i una dotació de 3.000 euros per ajudar en els primers passos de la creació del negoci.

També és rellevant destacar la sintonia que tenim amb el Consell Social de la Universitat, que dóna suport a la transferència cap a la societat amb diferents iniciatives com el premi UPFEmprèn EMPRESA, que premia amb una dotació econòmica aquells estudiants que han constituït una empresa amb una dotació econòmica.

L’aportació de la Unitat d'Innovació Business Shuttle i l'UPF Ventures també és essencial en la creació d’empreses com a mitjà de transferència de resultats de recerca 

L’aportació de la Unitat d'Innovació Business Shuttle i l'UPF Ventures també és essencial en la creació d’empreses com a mitjà de transferència de resultats de recerca (spin-offs), ja que donen suport en tot el procés, tant des de la vessant legal (assessorament general i preparació dels contractes) com des de la vessant de negoci (estudis de mercat, enllaç amb corporates i inversors, mentoria, condicions de transferència tecnològica...).

També ha estat molt encertada la creació de la Comissió Assessora d’Innovació (CAI), formada per experts externs, membres del Consell Social i membres de la UPF. Aquesta comissió és consultiva sobre l'estratègia i la política institucional en transferència, la conveniència de la creació d'una spin-off, per exemple, i altres aspectes relatius a la transferència de tecnologia.

En aquests moments, estem treballant en dues iniciatives que crec que seran molt útils per a la Universitat. La primera és la creació d’una xarxa d’experts en TIE de diferents perfils professionals i graus d’implicació que pugui col·laborar amb programes de mentoria i amb l’impuls de projectes de transferència i emprenedoria a la UPF. La segona és el que anomenem segell “Start-up UPF”, un reconeixement oficial d’aquelles empreses innovadores sorgides de la comunitat UPF, amb les quals volem crear comunitat, ajudar-les en tot el que sigui possible i posar-les en valor.

La connexió amb la societat des de la UPF és un punt candent on tenim marge de millora. Els avenços científics i tecnològics són imprescindibles, però també és essencial que aquests arribin a les empreses i les administracions. Per això, fa falta obrir línies de comunicació entre el món de les empreses i les universitats, que a vegades són molt estancs.

Les administracions ja comencen a brindar oportunitats per a la cooperació entre el sector públic i l'empresa, com per exemple els projectes de col·laboració público-privats del govern estatal, en què hem presentat set propostes a l’última convocatòria; però falta explotar les eines que ja tenim.

Els avenços científics i tecnològics són imprescindibles, però també és essencial que aquests arribin a les empreses i les administracions

En aquest sentit, els doctorats industrials poden adquirir més importància com a fórmula per iniciar col·laboracions amb institucions públiques i privades. Aquest tipus de doctorat incrementa la circulació del coneixement i pot proporcionar unes bases sòlides de confiança i de col·laboració. De la mateixa manera, es podrien potenciar estades de professionals del món acadèmic a l’empresa i viceversa, per tal de compartir idees i necessitats.

La promoció de càtedres institucionals i d’empresa també és una molt bona via de connexió amb la societat, ja sigui amb empreses o administracions públiques, i un instrument ideal per formalitzar col·laboracions estables i a llarg termini. Les relacions que s’estableixen a través d’aquests acords van més enllà de l’àmbit estrictament econòmic i permeten desplegar amplis objectius en docència, recerca i transferència de coneixement. En aquests moments, a la UPF en tenim tretze repartides entre els diferents àmbits i volem que aquesta xifra augmenti durant aquests anys.

Altres vies més tradicionals que potencien la connexió amb la societat i que estan funcionant prou bé són els convenis de col·laboració amb empreses i organismes públics. També és rellevant destacar la nostra participació en associacions, com ara el Clúster Digital, la Global LegaltechHub o les Xarxes RDI en Innovació Pediàtrica o Tecnologies de la Salut, que són essencials per fomentar la cooperació entre la Universitat, les empreses i la societat.

Així doncs, tot i que a la Universitat ja tenim diferents maneres de crear ponts amb les empreses i les administracions, crec que no estan prou explotades i que falta potenciar-les. Per això, per part nostra, es necessita una actitud més proactiva fent contactes amb l’exterior, tenir un catàleg exhaustiu del nostre coneixement i del que podem oferir, articular un sistema integral dels serveis i tenir un bon protocol de seguiment. Per això, necessitem la incorporació a la Universitat de professionals amb un perfil més especialitzat i més recursos.

Certament, estem en un entorn privilegiat per fomentar la innovació i atraure inversions. De fet, segons el Financial Times, Catalunya i Barcelona compten amb la millor estratègia d’Europa per captar inversions internacionals. Jo no sóc molt de fixar-me en els rànquings, però sí que reflecteixen que actualment hi ha un munt d’oportunitats per fer transferència i emprenedoria, i la UPF té el deure i el repte de facilitar al màxim l’acompanyament i l’aplicació de les eines adients en cada cas.

En aquest sentit, per exemple, formem part del Barcelona Deeptech Node, un projecte liderat per Barcelona Activa i l’Ajuntament de Barcelona, dins del marc de la Barcelona Innovation Coast (BIC), on participem les cinc universitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (UB, UPC, UAB, UOC i UPF). Té com a objectiu esdevenir un referent en la dinamització i el posicionament de tot l’ecosistema deeptech a Barcelona, contribuint a la creació i consolidació de start-ups de base tecnològica, al creixement del teixit empresarial en l’àmbit tecnològic i a la interacció entre tots els agents del sector.

Estem en un entorn privilegiat per fomentar la innovació i atraure inversions. Segons el Financial Times, Catalunya i Barcelona compten amb la millor estratègia d’Europa per captar inversions internacionals

Estar en contacte constant amb la Direcció General de Transferència de la Generalitat de Catalunya també és essencial. En aquest marc, també s’estan impulsant els fons de transferència tecnològic FITA, i cal estar atents per participar-hi. Per últim, cal destacar també el paper que té BIOCAT en l’ecosistema innovador català, amb qui les universitats tenen l’oportunitat d’anar-hi alineats.

En el marc de la UPF, és obligat mencionar el projecte del Mercat del Peix, dins de la iniciativa de la Ciutadella del Coneixement, com una oportunitat única per a la innovació en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari. Hauríem d’unir esforços entre totes les institucions i organismes involucrats per fer un projecte en comú de transferència.

És cert que els indicadors actuals de transferència mostren que hi ha un increment sostingut dels recursos obtinguts tant en biomedicina com en tecnologies de la informació i les comunicacions, mentre que alguns àmbits d’humanitats i ciències socials estan més estancats. No obstant això, cal dir que aquests àmbits són força actius amb les fórmules de transferència tipus contractes amb empreses i institucions, convenis de col·laboració, càtedres d’empresa o administracions públiques i doctorats industrials. Per tant, en aquest sentit, des del vicerectorat hem de continuar motivant i potenciant aquestes vies.

A més, a l’equip del Rectorat hem incorporat la professora Helena Ramalhinho com a delegada de Transferència de Coneixement en Ciències Socials i Humanes, precisament per potenciar aquest tema. El primer pas que hem fet en aquest sentit és anar a visitar cada un dels vuit departaments de la Universitat per preguntar-los sobre iniciatives que exemplifiquin la transferència que duen a terme i escoltar quins serien els indicadors representatius de la seva transferència de coneixement. D’aquesta manera, han sortit mètriques i accions que fins ara no havien estat recollides, com poden ser projectes d'innovació basats en ciència oberta, participació en comissions d’assessorament en institucions públiques, la Clínica Jurídica de Dret o el Diari de Barcelona.

Aquests àmbits són força actius amb les fórmules de transferència tipus contractes amb empreses i institucions, convenis de col·laboració, càtedres d’empresa o administracions públiques i doctorats industrials

Ara falta tenir una actitud més proactiva, brindant l’oportunitat de fer accions TIE a aquests àmbits i motivant els membres dels diferents departaments. També cal animar-los a presentar-se a convocatòries competitives d’ajuts de valorització del coneixement, on crec fermament que tenen una finestra oberta. De fet, a Europa cada cop es parla més del concepte d’innovació i intercanvi de coneixement (“knowledge exchange”), en el sentit que, habitualment, no estem davant d’una acció unidireccional de la Universitat cap enfora, com la paraula transferència podria suggerir; sinó d’un procés bidireccional entre la Universitat i altres agents externs d’intercanvi d’idees, coneixement i expertesa, que és enriquidor per a tothom i que reverteix en benefici social i econòmic de l’entorn.

El tema de la comunicació i la divulgació del coneixement és molt ampli i transversal a tota la Universitat. Aquí, juntament amb el Gabinet del Rectorat i el Vicerectorat de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació, hem fet un recull de totes aquelles activitats que s’estan fent en l’àmbit institucional, de departaments i facultats, d’estudiants i de participació en activitats de terceres institucions. Aquest tema és de vital importància per a la UPF, i crec que és un pilar que s’ha de potenciar i invertir-hi esforços, professionalitat i recursos.

Si ens centrem en les accions TIE, potser destacaria el butlletí InnoInfo, la gestió de les xarxes socials temàtiques amb els perfils @TransferUPF i @EmprenUPF de Twitter i la web de la Unitat d'Innovació-Business Shuttle. De fet, estem portant a terme una remodelació d’aquesta web per fer-la més útil i atractiva, presentant amb més claredat l’oferta de coneixement i serveis i donant-li una orientació més comercial per facilitar el contacte amb els públics objectius. A la web ha de quedar molt ben reflectida l’oferta de tecnologies i capacitats de transferència de la UPF, la Unitat i els seus serveis i la importància de la transferència de coneixement i l’emprenedoria a la comunitat UPF i a la societat en general. És prioritari fer un portafoli on es mostri el coneixement que tenim i que podem oferir.

A més, estem treballant per fer una memòria d’activitats que resumeixi els principals indicadors d’activitat TIE (tecnologies, patents, projectes de transferència, llicències, contractes, consultories, spin-offs...), tenint en compte tots els àmbits, i que englobi les diferents accions aixoplugades al nou vicerectorat per fer-ne promoció i difusió.