“Persones refugiades d’Ucraïna a Catalunya: com acollir i ajudar” és el títol de la sessió extraordinària de Diàlegs Humanístics UPF, en la qual la Universitat ha volgut demostrar el seu compromís amb aquest col·lectiu, donar suport als que demanaran acollida des de l’àmbit universitari, crear un espai de trobada i no confrontació i sensibilitzar i ajudar a buscar solucions concretes, des d’àmbits com l’educatiu, el legal, el sòcio-afectiu, el jurídic o l’econòmic.

L’acte ha tingut lloc el 5 d’abril, de 12.30 a 14.30 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, en una sessió que ha estat retransmesa en streaming a través de la web de la UPF. Oriol Amat, rector de la UPF, ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat els membres de la primera taula rodona, i els participants en les intervencions des de la fila zero que hi ha hagut posteriorment.

La taula rodona ha estat moderada per Sílvia Cóppulo, periodista i directora de l’Observatori de Lideratge de l’Empresa de la UPF-BSM, i ha comptat amb la participació d’Ester Oliveras, vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat, que ha explicat quines iniciatives estàs portant a terme la Universitat, recollides en una web especial; Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya; que porta a terme diferents accions en aquest àmbit; Gemma Pinyol, professora investigadora associada del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF), que ha donat el seu punt de vista acadèmic de la crisi de refugiats.

Altres participants de la taula han estat Enric Morist Güell, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, que ha explicat la funció de l’entitat en la crisi, i Tamara Djermanovic, professora de la Facultat d’Humanitats de la UPF, directora del Seminari d’Estudis Eslaus i coordinadora dels Diàlegs Humanístics UPF, que ha parlat de la seva experiència com a exiliada de la guerra dels Balcans i el procés que va viure quan va venir a Catalunya.

En la seva benvinguda, Oriol Amat ha destacat que l’acte ajuda a veure que “des de la Universitat, des de diferents col·lectius i organitzacions s’està intentant ajudar en aquest conflicte, que ens està implicant a tots”. Ha explicat que recentment, en una trobada amb la xarxa Eutopia, va estar a Romania, on van poder estar en contacte amb estudiants refugiats: “El que ens explicaven ens va fer plorar a molts dels presents”, ha manifestat.

Victòria Alsina, en el seu torn de paraula, ha remarcat el rol de la universitat no sols com a espai de reflexió, sinó també d’acció: “la universitat s’ha d’implicar, incidir, ser un actor solidari, que s’involucri en el que passa al seu entorn”. La consellera ha destacat dos punts del conflicte, i que afecten Catalunya i el Govern: que es tracta d’un conflicte que tindrà moltes conseqüències a mig i a llarg termini, que determinarà durant anys el que passa a Europa, i que a nivell polític de la Unió Europea, en sis setmanes han passat coses que no haguessin passat mai: “La UE ha reaccionat de manera més cohesionada, amb respostes més efectives que en conflictes anteriors”. Ha acabat fent algunes pinzellades de les actuacions que porta a terme el Govern respecte al conflicte: de lideratge i canalització de les diferents iniciatives de la societat civil, i de Catalunya com a actor solidari a escala internacional

La professora Tamara Djermanovic ha destacat que és important la implicació de la Universitat en el conflicte, perquè “hi ha persones refugiades que després de tenir garantits els aspectes bàsics de la seva vida material, han de continuar amb la seva vida normal, com ara els seus estudis, i és fonamental que ho puguin fer. Quan tens cobertes les necessitats primordials, vols construir la teva vida en el lloc on estàs”.

La vicerectora Ester Oliveras ha explicat tot el que està fent la Universitat, des de canalitzar les iniciatives que sorgeixen de la comunitat universitària, coordinar-se amb les xarxes universitàries de les quals forma part (The Guild i Eutopia), per “fer loby a la Unió Europea”, i en aspectes com ara la recollida d’aliments, aportació de recursos econòmics i activitats de sensibilització. Respecte a poder ajudar estudiants ucraïnesos a incorporar-se als estudis de grau ha explicat que es tracta d’una competència en mans del Govern de la Generalitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya. “La UPF està a “l’espera de com s’ha de fer per poder acollir”. No obstant això, ha recordat que la institució té una experiència prèvia l’any 2018, quan va acollir dos estudiants refugiats sirians a l’àmbit del màster, i que es van crear uns circuits de mentoria i acompanyament psicològic que ara poden ser útils.

Enric Morist, al seu torn, ha parlat de la tasca que porten a terme des de Creu Roja a Catalunya en aquesta crisi. En primer lloc, ha destacat que inicialment es van centrar a recolzar i reforçar la Creu Roja d’Ucraïna, entitat que treballa sobre el terreny, i dels països del voltant, i  a fer aportacions econòmiques des de Catalunya. Ha posat en valor la xarxa de la comunitat ucraïnesa present a Catalunya, i de l’acollida que ha fet de familiars i amics, que ha generat una gran onada de solidaritat. D’altra banda, ha volgut emfasitzar que “una part important del conflicte és emocional, i no ens pot fer perdre la raó”. En aquest sentit, ha volgut recordar que qualsevol operació per anar a buscar persones a Ucraïna s’ha de fer d’acord amb les autoritats, i que cal verificar les persones que portem. “No ens pot fer oblidar els més de 25 conflictes armats que hi ha al món, i que no tenen aquestes condicions ni aquestes facilitats d’acollida com l’actual”, ha reflexionat.

Gemma Pinyol s’ha mostrat crítica sobre els passos endavant pel que fa als refugiats que s’han fet amb aquest conflicte: “L’asil no és només solidaritat i compromís: és un dret humà que requereix una protecció, perquè es converteixi en una política pública”. “Venim d’una situació molt negativa, amb una UE que durant molt de temps ha laminat el dret d’asil. Cal reclamar millores polítiques en aquest àmbit”, ha emfasitzat. La investigadora associada de GRITIM ha destacat que el que ha fet la UE és aplicar la directiva de protecció temporal, que atorga lliure circulació en l’espai Schengen, perquè “ho havia de fer i ho ha fet”. Però si la Comissió Europea parlava de protecció temporal de “totes les persones’ que surten d’Ucraïna, el Consell d’Europa ja parla de “les persones nacionals” d’Ucraïna, i que les que no siguin nacionals d’Ucraïna, “serà decisió dels estats membres”. “Discriminar per nacionalitat a una persona que surt del conflicte és vulnerar la convenció dels drets humans de Ginebra. Els drets humans són de totes les persones”, ha assegurat.

Intervencions des de la fila zero per explicar diferents iniciatives solidàries

Una segona part de l’acte ha consistit en diverses intervencions de persones des de la fila zero, que han explicat diferents punts de vista, projectes i iniciatives d’ajuda i acollida de persones refugiades, algunes de les quals des del si de la Universitat Pompeu Fabra.

Han intervingut Carme Claudín, investigadora sènior associada del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs); Vasyl Davydko, professor associat del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, de nacionalitat ucraïnesa; Montserrat Rovira, cap del Departament dels Serveis d’Urgències i Emergències Socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Yuri Mykhaylychenko, artista barcelonès, nascut a Kíev, que al final ha fet una intervenció musical; Anna Maria Caballé,v degana de la Facultat de Dret, i Maurici Pérez, director de la Clínica Jurídica de la UPF, i Yasmin Córdoba, periodista TV3-Corporació Catalana Mitjans Audiovisuals, que ha cobert recentment la informació des de la frontera entre Ucraïna i Polònia.

Carme Claudín ha afirmat que cal conscienciar-se que aquest conflicte va per llarg, i que cal assegurar-se que “quan la guerra deixi d’ocupar les portades dels diaris, les necessitats seguiran, i aquesta solidaritat i aquests drets s’han de mantenir. A veure si aquesta tragèdia ens ajuda a entendre la situació de persones que venen d’altres guerres”.

Montserrat Rovira ha explicat com ajuden a les persones refugiades des dels Serveis d’Urgències i Emergències Socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Creu Roja. “Organitzem l’acollida de les persones que arriben a la ciutat. Ja hem atès més de 3.000 persones, més de la meitat de les quals ja tenen allotjament”. També ha destacat alguns dels problemes que es troben, com ara la barrera idiomàtica. “Intentem que els nouvinguts siguin conscients dels seus drets i de com els poden exercir”.

Vasyl Davydko ha afirmat estar molt implicat amb el conflicte, ja que “és un problema molt personal: és la meva terra i la meva guerra”. Malgrat portar quinze anys a Catalunya, ell vol tornar regularment al seu país: “Volem viure en el nostre lloc i col·laborar en altres països d’Europa”. Ha explicat que cadascú ha de fer servir les seves “armes” personals per ajudar, que en el seu cas es troben en l’àmbit del comerç electrònic, la creació d’empreses i de pàgines web. “En el fons, aquesta guerra és un conflicte entre el mon civilitzat i el món no civilitzat”, ha conclòs.

Yuri Mykhaylychenko ha obert un centre a Barcelona d’ajut a les persones que arriben d’Ucraïna, Contràriament al concepte global de “refugiat ucraïnès”, ha afirmat que ells han optat per una ajuda especialitzada, que ha estat possible a base de “bizums i diners de veïns de l’Eixample”. Són 870 voluntaris, que treballen per torns, i en dues setmanes, ja han atès unes 300 persones per dia. Les persones que arriben tenen complicacions, es troben amb dificultats i coses que no entenen: “L’ajut que ofereixen les institucions oficials són com una maquinària molt grossa que necessita temps. Per ajudar no fa falta ser ni fort ni ric, cal tenir bondat”.

Ana Maria Caballé, degana de la Facultat de Dret de la UPF, ha parlat de la Clínica Jurídica de la UPF, que fa suport jurídic als refugiats, i els acompanya administrativament en el seu trànsit en l’assentament a Barcelona. Maurici Pérez, professor del Departament de Dret i director de la Clínica, ha explicat com funcionen els dos equips de treball que ajuden els refugiats: un primer equip, que treballa conjuntament amb l’ONG Emergency Home, ajuda a aconseguir pisos i habitacions que es cedeixen gratuïtament. Des de la Clínica Jurídica redacten models de contracte de cessió temporal d’habitatge (comodat). La xarxa els envia peticions de contracte, i en 24 hores, els tenen preparats. Un segon equip de treball es dedica a temes diversos, com ara els relacionats amb la denegació de sol·licituds d’asil o l’obertura de comptes bancaris.

La darrera intervenció des de la fila zero ha estat la de Yasmin Córdoba, periodista de TV3, que va estar treballant a la frontera entre Polònia i Ucraïna, que va acollir el primer impacte de l’èxode de refugiats, a l’inici del conflicte. Ha incidit en la gran col·laboració que els refugiats van trobar entre la població polonesa, que en conflictes anteriors no havia succeït. Ha volgut esmentar que moltes les famílies que arriben a Catalunya estan desestructurades i dividides, i que amb aquestes circumstàncies “és difícil integrar-se i pensar en anar a la universitat”.

L’acte ha acabat amb la interpretació musical de la peça “Les grues”, a càrrec de Yuri Mykhaylychenko.