Esther Tallada, traductora, alumni UPF de Traducció i Interpretació (promoció del 1998) i antiga professora de la Universitat, ha pronunciat la lliçó “Traduir: caos i aventura de crear”, que ha obert el curs 2023-2023 de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, en el que ha estat el primer acte de celebració del 30è aniversari de la creació del centre.

L’acte inaugural, que ha comptat amb servei de traducció de llengua de signes catalana (LSC), ha tingut lloc l’11 d’octubre del 2022 a l’auditori del campus del Poblenou, que s’ha omplert de gom a gom, sobretot d’estudiants de primer curs. Ha estat presidit pel professor Sergi Torner, vicerector d’Ordenació Acadèmica i antic degà de la Facultat, que ha estat acompanyat a la taula per Carme Bach, actual degana.

També han estat presents a l’acte diversos dels degans i deganes, directors i directores de departament, i caps de secretaria que ha tingut la Facultat al llarg d’aquestes tres dècades, a més de les vuit estudiants de primer curs guanyadores dels Premis Talent de la Facultat i representants de les empreses col·laboradores.

Després d’una benvinguda de Carme Bach, Sergi Torner ha volgut destacar la importància d’aquest acte inaugural, ja de per si “una mostra que som i volem ser un lloc de creació i intercanvi d’idees”, i també com a acte de celebració del 30è aniversari: “El viatge que hem fet fins aquí ha estat un esforç col·lectiu de molta gent: personal de secretaria, professors i investigadors i estudiants. Entre tots, hem fet sens dubte un coneixement co-construït”, ha afirmat.

Sobre la ponent, Sergi Torner ha volgut recalcar el plantejament que Esther Tallada fa de la traducció: “Planteja la tasca de traduir com un conveni de cooperació entre l’autor i el traductor, que ofereixen a la societat una cooperació condicionada a un temps i a una realitat determinats”.

Seguidament, Carme Bach, que ha repassat la biografia de la ponent, ha recordat que la Facultat feia una funció de formació i difusió de coneixement, però també “de reflexió crítica sobre el món que ens envolta: “En aquest acte sempre convidem persones que ens puguin fer pensar en la nostra professió, i que impulsin el diàleg entre la Facultat i el món, i l’Esther n’és un bon exemple.

Un pacte al qual s'afegeix el traductor

Esther Tallada ha començat la seva lliçó inaugural recordant la seva etapa d’estudiant a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF, a la Rambla (“La meva aventura ha estat tan xula que tornaria a començar”, ha afirmat), Ha esmentat les classes d’informàtica, les impressores de paper continu, les hores passades a la biblioteca i les cerques als mil i un diccionaris: “Les possibilitats que teniu avui de fer recerca no tenen res a veure amb les de la meva època”, ha sentenciat.

La ponent entén una obra de ficció com un pacte entre l’autor i el lector, al qual després s’afegeix el traductor: “La ficció que ens presenta l’autor quadra i anem deixant de banda la nostra incredulitat... Després, el traductor afegeix un nou estrat de ficció: amb ell, el pacte de ficció s’amplia, perquè entren en joc noves clàusules”. En aquest pacte, la versemblança és fonamental.

Què representa la traducció per a Esther Tallada?

Per a la ponent, “Traduir és una aventura humana, d’aprenentatge i de recerca, d’intuïció, i una ventura creativa”. I fent un símil amb el món de l’escultura, ha afegit: “La traducció una activitat plàstica, física, tens la sensació d’estar masegant la llengua”.

Esther Tallada ha posat alguns exemples de la seva traducció al català de diverses obres i autors i com va solucionar les contingències que li van anar sorgint. Per exemple, en l’obra Robinson Crusoe (“vaig haver de fer que Robinson Crusoe parlés català, i que el personatge Divendres aprengués aquesta llengua”), de Daniel Defoe, un autor molt detallista, amb constants referències a mesures concretes de les coses i detalls tècnics de l’àmbit marítim, que ella com a traductora desconeixia.

També amb William Faulkner: en la traducció de les seves obres, va haver de traslladar un llenguatge col·loquial, de personatges que eren grangers, per exemple, o es trobava amb paraules inventades, i que van portar a la traductora a utilitzar mecanismes de la llengua catalana per crear noves paraules: “Si vull que el lector tingui els mateixos impactes que en la lectura de l’original, haig de ser més creativa, i no caure en la traducció fàcil”, ha reflexionat.

Finalment, la ponent ha parlat de la paradoxa que suposa el fet que el traductor, en un principi, es diu que fa bé la seva feina quan és invisible, però quan es troba en situacions que requereixen creativitat, ha de ser visible: “Penso que està bé que el traductor es vegi, perquè crea una nova peça... El traductor passa a formar part d’aquest pacte de ficció, i la peça que crea passa a inserir-se en el sistema literari català. Per tant, està bé que es noti la seva tasca”... “De fet, segons la ponent, hi ha poca consciència de la feina que fa el traductor, i de les motivacions que el porten a escriure les coses d’una determinada manera.

Esther Tallada, abans de posar el punt final a la seva lliçó, ha desitjat als estudiants uns anys plens d’aventures, vivències, aprenentatges i experiències en aquesta etapa apassionant que ara comencen.

Vuit premis Talent als millors estudiants de nou accés

A l’inici d’una segona part de l’acte, s’han lliurat els Premis Talent de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge: en total, vuit premis (dos per cadascun dels graus que s’imparteixen a la Facultat i vies d’accés), dotats amb 500 euros cadascun, que tenen com a objectiu potenciar el talent dels millors estudiants de batxillerat que accedeixen a la Facultat aquest curs 2022-2023.

Les vuit estudiants premiades han estat les següents: del grau en Traducció i Interpretació (anglès): Carla Villar Guerrero i Chantal Alonso Salvador; del grau en Llengües Aplicades, Agnès Yern Majoral i Teresa Maria Duch Clavé; del grau en Traducció i Interpretació (francès, alemany o llengua de signes catalana), Carla Sánchez Rubiales i Julia Garcia Hermosilla; finalment, del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, han obtingut el premi Anna Galisteo Ibáñez i Anna Bosch de Basea Comín.

Les empreses col·laboradores, els representants de les quals han lliurat els premis als estudiants, han estat Linguaserve I.S, Cálamo & Cran, Alpha CRC i Lucy Software.

Reconeixement als degans, directors i caps de secretaria

La darrera part de l’acte ha consistit en el lliurament d’un detall als diferents degans i deganes, directors i directors de departament, i caps de secretaria que han format part de la vida de la Facultat durant aquests trenta anys, i que en paraules de Carme Bach, “han capitanejat el vaixell de la facultat fins ara”.

El llistat de les persones que han format part d’aquests col·lectius (no totes han pogut assistir a l’acte) és el següent:

Degans i deganes: Núria Bouza, María Paz Battaner, Luis Pejenaute Rodríguez, Maria Dolors Cañada i Sergi Torner Castells.

Directors i directores: Toni Badia Cardús, Enric Vallduví Botet, Alex Alsina Keith i Anna Espunya Prat.

Caps de secretaria: Maria Antònia Mata, Susi Bolós, Mercè Sulé Carreras, Joan Carles Carrión Blanch i Núria Sánchez.

Finalment, Sergi Torner ha declarat inaugurat oficialment el curs 2022-2023 de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge.

Una apassionada per la traducció i la docència

Esther Tallada, a banda de ser llicenciada en Traducció i Interpretació per la UPF, és postgraduada en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals per la UAB i màster en Formació del Professorat de Secundària, també per la UAB.

Fa prop de 25 anys que es dedica a la traducció i a la correcció, feines que compagina tot sovint amb la docència: del 2004 al 2011 va fer de professora de llengua, història i cultura catalanes a la Universitat de Glasgow, on li van concedir el premi a la Millor Professora de la Facultat de Lletres, i des de llavors ha exercit a la UPF, a la UIC i a Secundària.

En la seva faceta editorial, treballa principalment amb literatura, llibres d’art, catàlegs d’exposicions, volums de recerca històrica i projectes expositius, entre els quals el de la Casa Verdaguer de la Literatura que el MUHBA té instal·lat a Vil·la Joana. En el camp literari, ha traduït autors com George Orwell, Sherman Alexie, Angela Readman, Elizabeth Strout, Marilynne Robinson, William Faulkner i Daniel Defoe.

El 2019 va rebre el premi Crítica Serra d’Or per la traducció al català de Llum d’agost, de Faulkner, i el 2022 ha estat finalista del primer premi de traducció Aurora Bertrana per Les Palmeres Salvatges, també de Faulkner.