Per què vas decidir estudiar aquesta carrera? 

La veritat és que ben bé no vaig decidir estudiar Relacions Laborals. Quan estava acabant els estudis de batxillerat, no tenia clar què era el que m’agradava i en quin grau volia entrar. Per això, vaig assistir a les Jornades de Portes Obertes de diferents graus de la UPF, entre els quals el de Relacions Laborals. D’aquest, em va cridar l’atenció la pluralitat de matèries que tracta, com dret, economia o psicologia, tot i que això tampoc va suposar que el posés com a primera opció sobre què estudiar. Així, no vaig decidir en un primer moment estudiar Relacions Laborals; sinó que hi vaig accedir una mica de rebot. Finalment, però, crec que ha estat un encert poder cursar el grau i formar-me en aquest àmbit. 

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF? 

Al llarg de la meva experiència a la UPF he après i estic aprenent moltes coses; però destaco el fet d’haver desenvolupat unes competències que, a partir d’ara, podré aplicar en tots els aspectes. Per exemple, he après a organitzar-me, a treballar de manera constant i a esforçar-me en allò que faig.  

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens? 

Actualment, estic cursant el grau en Dret a la UPF. Pel que fa als plans de futur, tot i que aquest és incert, i encara més en el context actual, m’agradaria poder fer pràctiques abans de finalitzar aquesta segona carrera per trobar quina és l’especialitat  a la qual em vull dedicar, ja que a causa de la covid no les vaig poder fer durant el grau en Relacions Laborals. Posteriorment, també em plantejo continuar estudiant un màster i incorporar-me al mercat laboral. 

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi? 

Per a mi, haver guanyat aquest premi suposa un reconeixement a l’esforç, la constància i la feina feta; veure que totes les hores dedicades durant els últims quatre anys als estudis es veuen recompensades. També suposa un incentiu per continuar esforçant-me en allò que faci en el futur.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera? 

Què estàs fent ara i a on?

Actualment acabo d’aconseguir una beca post doctoral d’àmbit nacional, la Juan de la Cierva, per treballar durant dos anys al laboratori Development and Morphogenesis in Drosophila liderat pel Jordi Casanova a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB). Durant aquests anys seguiré treballant en desenvolupament centrant-me en com una cèl·lula defineix la seva identitat.

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

La tesi va ser un camí molt intens ple de moments de tots tipus amb experiències que mai oblidaré, com viure al Japó. És cert que durant la tesi passes moments complicats perquè, de vegades, per molt que treballis les coses no surten, i això frustra molt. Però és important acceptar que això és part de la feina i tirar endavant. Per mi l’experiència de fer la tesi va ser molt positiva no només perquè vaig aprendre moltes coses sinó perquè em va fer créixer com a persona i em va permetre veure com vull ser com a científica.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Aquest premi suposa per mi un reconeixement a tot l’esforç i ganes que he tingut durant tot aquest temps i una motivació per seguir la carrera científica que de vegades és complicada. També és un reconeixement a la feina dels meus directors de tesi Xavier Franch, David Martín i Elena Casacuberta que m’han ensenyat molt durant tots aquest anys.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

La veritat és que, a diferència de molts companys de batxillerat, jo no tenia gaire clar què era el que volia estudiar quan acabés. El que sabia és que volia fer alguna cosa relacionada amb les ciències socials, perquè m’interessava molt conèixer sobre la societat que ens envolta. Vaig estar informant-me a les webs de les universitats, vaig anar al Saló de l’Ensenyament…, i finalment vaig acabar decantant-me per criminologia, perquè era la disciplina de les ciències socials que em semblava més interessant. També vaig decidir anar a la Universitat Pompeu Fabra, perquè vaig veure que era la que tenia el pla d’estudis que comprenia més disciplines, perquè tenia assignatures de dret, ciències polítiques, sociologia, economia…, i així podia comprendre una visió més global de la delinqüència, la qual cosa em va semblar bastant interessant. 

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

Més enllà de tots els coneixements que m’ha aportat el grau, els quals m’han permès visionar el meu entorn d’una manera diferent, els quatre anys que he estat a la UPF m’han ajudat, especialment, a formar-me com a persona. Per exemple, gràcies al sistema d’avaluació contínua amb els seminaris, he après a organitzar-me millor per dur les assignatures al dia. De la mateixa manera, els debats i les presentacions orals als seminaris també m’han permès desenvolupar millor les habilitats socials i m’han ajudat a perdre la por a parlar en públic.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment estic estudiant un màster de ciberdelinqüència a la Universitat Oberta de Catalunya. Encara no sé exactament què faré quan l’acabi, però de moment m’havia plantejat o bé intentar introduir-me en el món laboral amb una feina relacionada amb aquest àmbit, o bé continuar estudiant, ja sigui fent un altre màster relacionat amb la criminologia o un cicle superior en ciberseguretat per poder adquirir habilitats més pràctiques i, així, millorar els meus plans de futur.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Haver guanyat aquest premi suposa una gran satisfacció pròpia, ja que és un reconeixement a tot l’esforç que he dedicat als estudis durant els quatre anys del grau.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera? 

El dret, l'economia i les finances sempre han sigut matèries que m'han interessat molt des del punt de vista personal i professional, i que em semblen essencials per entendre la societat en què vivim. La seva conjunció en un mateix grau em va semblar ideal des del primer moment, especialment per la forta complementarietat i estreta vinculació existent entre aquestes ciències socials. A més, la profunditat que et proporciona una educació multidisciplinària ajuda a entendre millor la base de cadascuna d'aquestes branques del coneixement i a adoptar noves perspectives que puguin enriquir la pràctica professional i la investigació dins d’aquests camps.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF? 

Deixant de banda els coneixements adquirits durant els meus anys a la universitat, l'experiència més enriquidora ha sigut poder conèixer gent molt diversa i haver pogut compartir entre tots les nostres inquietuds i punts de vista. Haver gaudit d'una experiència internacional gràcies al programa Erasmus també ha contribuït a ampliar els meus horitzons i a plantejar-me noves possibilitats que fins a la meva entrada a la universitat mai m'havia parat a considerar.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens? 

Actualment estic treballant com a graduat a la firma d'advocats hispano-portuguesa Cuatrecasas, a l'espera de fer l'examen nacional d'advocacia i poder col·legiar-me. Espero poder dedicar-me a l'exercici de l'advocacia en els anys vinents, rodejat de professionals que m'ajudin a créixer i a desenvolupar la meva carrera laboral.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi? 

És un gran reconeixement a tot l'esforç i dedicació que he posat en els estudis durant el meu pas per la universitat i que em motiva a continuar treballant. No puc més que agrair a tothom que m'ha acompanyat i que m’ha donat suport durant tots aquests anys, perquè és gràcies a ells que he aconseguit aquest premi.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Vaig decidir estudiar ADE perquè sempre m’havien cridat l’atenció els temes relacionats amb la gestió empresarial i l’emprenedoria. Durant el batxillerat, vaig tenir l’oportunitat de cursar assignatures com empresa i economia, les quals em van ajudar a decidir quina era la carrera que volia estudiar i com enfocar el meu futur laboral, decantant-me finalment per una carrera de l’àmbit empresarial.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

De la UPF, me’n porto una experiència enriquidora tant acadèmica com personal. La UPF m’ha donat l’oportunitat d’aprendre de grans professors i professores, i d’haver compartit aquesta experiència al costat de bons companys i companyes i amics i amigues. D’altra banda, em porto la importància de ser constant i proactiva per poder aconseguir els objectius que m’he proposat, a més d’aprendre a raonar i tenir una visió crítica de tot allò que ens envolta.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment estic treballant en l’àmbit de l’auditoria a PwC, en una de les anomenades ‘Big Four’, i cursant el màster en Gestió Financera i Auditoria a la Barcelona School of Management. De cara al futur, m’agradaria continuar formant-me en l’àmbit empresarial, assumint nous reptes i objectius que comportin un creixement tant laboralment com personal.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Estic molt agraïda d’haver rebut aquest premi. Principalment, per a mi, el premi és un reconeixement a molts anys d’esforç i dedicació a l’estudi. Però penso que no hagués estat possible sense el suport de la meva família, amics i amigues, que durant aquests quatre anys han estat ajudant-me sempre que ho necessitava, i als quals els vull dedicar aquest reconeixement.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Vaig decidir estudiar la carrera de Llengües Aplicades, sobretot perquè tenia clar que volia fer una cosa relacionada amb la llengua; però les filologies no m’apassionaven perquè no em decidia per cap llengua en particular. Així que, al final, vaig inclinar-me cap a la traducció, que també m’oferia una visió de la llengua amb més profunditat, que no anava acompanyada de la literatura com en les filologies, però que no em restringia només a la llengua. Però després vaig pensar que l’activitat de la traducció en si tampoc era el que més em fascinava: el que em fascinava era estudiar el funcionament de la llengua. I vaig trobar l’opció de Llengües Aplicades, una manera d’estudiar l’objecte de la llengua en si, a través de diferents llengües.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

El punt més important del meu pas per este grau és, sens dubte, que ha constituït el meu primer contacte amb el món universitari. Cap altre grau que poguera cursar en el futur podria aportar-me tant, perquè encara que m'hi ensenyaria nous coneixements, ho faria sabent, a grans trets, què m'espera i què s'espera de mi. M'he familiaritzat amb les particularitats del món universitari, molt distants del funcionament de l'ensenyament obligatori; però també ben diferents de les dinàmiques de, per exemple, les oficines d'una empresa. En definitiva, un pont entre l'educació com a aprenent i l'autonomia com a professional d'una disciplina.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara estic acabant el màster en Lingüística Teòrica i Aplicada de la UPF. Entre els màsters que oferix la facultat, és el que més s'assembla en temàtiques al grau que vaig cursar, per la qual cosa podríem dir que n'és la continuació natural. El màster està orientat principalment cap a la recerca: en el meu cas, he decidit continuar la meua formació amb un doctorat a partir de l'any que ve.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Senta bé rebre un reconeixement pels esforços al llarg del grau. Tot i que allò determinant per a decidir un camí professional és obtindre el títol necessari. Este tipus de guardons són una bona manera d'animar els estudiants a continuar pel camí que va començar en triar la carrera.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Vaig decidir estudiar el grau en Humanitats perquè estava buscant algun tipus de formació general que em garantís les bases suficients per poder després i per compte propi desenvolupar els meus interessos. Volia una visió àmplia i introductòria als estudis literaris, la filosofia, la història i l’art; mai vaig pensar en el grau com una especialització o un camí cap a la professionalització. Tot i que en un primer moment els meus interessos se centraven fonamentalment en la filosofia, vaig preferir no limitar-me tan aviat i donar-me el marge que significaven els quatre anys del grau per acabar de definir el camp en el qual hauria d’acabar treballant. 

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

No sé com respondre aquesta pregunta. No sabria indicar un aprenentatge concret, més enllà de l’amplitud de mires, potser. Crec que l’experiència ha estat justament la contrària; el grau m’ha dotat d’uns coneixements generals i d’una comoditat més que suficient a l’hora d’apropar-me a diferents camps d’estudi. Tot i que he après molt, potser el que destacaria són les eines d’investigació, d’interpretació i de lectura. 

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Un cop vaig acabar el grau a la UPF vaig marxar als Estats Units, a la Universitat de Princeton, al Departament d’Espanyol i Portuguès, on actualment sóc estudiant graduat i espero escriure una tesi doctoral; és un programa de cinc anys. Tot i que vaig començar la carrera amb la idea d’acabar dedicant-me a l’estudi de la filosofia, al final m’he acabat decantant per la literatura i l’hispanisme.   

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

La veritat és que em fa il·lusió. No puc dir que l’esperés o que el deixés d’esperar, perquè no sabia ni que existia; però un sempre s’alegra amb aquestes coses.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

La ciència m’ha agradat tota la vida, sobretot la part de la investigació biomèdica. Quan va arribar el moment de decidir, tenia en ment dues o tres carreres que podien agradar-me, entre aquestes Biologia Humana. El que em va fer decantar per aquest grau de la UPF no va ser únicament el pla docent, sinó també la valoració dels mateixos estudiants i la visita el dia de portes obertes. Em va agradar veure que la universitat és "petita" i que tothom pot tenir-hi un lloc on sentir-se còmode.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

De la UPF, el més important que he après és a superar-me dia rere dia. Perquè hi ha hagut molts moments, setmanes d’exàmens, quan tens mil treballs per entregar…, que penses que no ho aconseguiràs. Però llavors, sempre trobava la manera de treure l’esforç i el temps per aconseguir-ho. No només és tot el que he après quant a coneixement, biologia humana, laboratori, investigació i les pràctiques que he tingut l'oportunitat de fer; sinó que he crescut com a persona. He après a relativitzar els problemes, a prioritzar les tasques, i també a confiar en la gent, en el treball de tothom, perquè sol no pots fer-ho. De fet, de la UPF també, un aprenentatge que per a mi és molt important, és saber qui està realment al teu costat, perquè sense els companys i companyes de classe, sense les amigues, i sense la família, no hauria arribat on sóc. La UPF m’ha ensenyat molt professionalment; però, sobretot, personalment.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment estic fent el màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica a la mateixa UPF. El màster inclou una part pràctica de nou mesos, i l'estic fent en una petita empresa biotecnològica. Dir quins plans de futur tinc és una mica més complicat! Tinc la ment oberta a moltes opcions i, tal com està el món, no sé on estaré a finals d’any. Tot i així, en algun punt del futur no descarto fer un doctorat, per exemple.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Guanyar aquest premi és un reconeixement a quatre anys de treball intens, setmanes amb molt d’estrès i d’estar fent feina de la universitat fins molt tard. Molts dies en què no pares perquè intentes compaginar els estudis amb les amistats, la família, l’esport... Realment estic molt contenta i em fa sentir orgullosa i ser conscient dels resultats que he obtingut! 

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Des de ben abans d'entrar a la universitat, sempre he tingut curiositat científica i un especial interès en el funcionament del cos humà i com emmalalteix. Durant el batxillerat vaig anar orientant aquesta vocació amb la tria de la modalitat biosanitària i un treball de recerca de l'àmbit biomèdic. A l'hora de decidir-me per una carrera, medicina era la meva millor elecció possible, perquè em permetia satisfer aquestes inquietuds amb el coneixement del cos humà i les malalties posant cara a les persones que les pateixen i dedicant el meu treball a satisfer les seves necessitats.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

Més enllà de la formació rebuda i dels coneixements adquirits propis del grau en Medicina, que considero que han estat molt satisfactoris, destacaria com a més important haver interioritzat maneres de fer que segur que seran molt importants en el meu dia a dia futur dins l'exercici de la medicina, com són la humanitat i la vocació de servei, la priorització de les necessitats dels pacients, l'exercici responsable i amb el suport del rigor científic de la professió i la voluntat de millora contínua de l'assistència.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Durant aquest darrer any de pandèmia, després d'acabar la carrera he estat estudiant l'examen MIR, que vaig fer unes setmanes enrere. A dia d'avui estic recuperant en la mesura del possible la vida social i els hobbies que aquest darrer any d'estudi m'havia arrabassat, i m'estic centrant a informar-me de les diferents especialitats mèdiques i els hospitals on es poden cursar, de cara a decidir el meu futur com a metge intern resident per als propers quatre o cinc anys. 

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

És un motiu de satisfacció rebre aquesta distinció, que d'alguna manera reconeix la feina ben feta en l'àmbit acadèmic durant aquests darrers anys, i és un bonic colofó a una carrera que, això sí, té com a premi principal poder exercir una de les feines més dures i sacrificades, però a la vegada més apassionants que hi pot haver.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

La veritat, estudiar Ciències Polítiques no va ser la meva primera opció. Jo havia fet el batxillerat científico-tecnològic i no tenia en ment estudiar un grau de l’àmbit de les ciències socials, tot i les inquietuds que tenia. Vaig començar estudiant el grau en Física, per diferents raons. Però no era la meva vocació i vaig decidir canviar-me a polítiques, únicament perquè m’interessava molt i em cridava l’atenció, sense tenir realment un horitzó professional en ment. Vaig mirar el pla d’estudis i em van generar força curiositat algunes de les assignatures. Tenia interès per entendre el funcionament de diferents institucions polítiques, tenia curiositat per entendre problemàtiques socials diverses i esperava que durant el grau pogués resoldre alguns dels dubtes que tenia.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

M’és difícil trobar quelcom específic que hagi après durant aquesta experiència que valori per sobre de la resta. Per dir-ne una, considero que entendre diferents posicions diferents a la meva, el fet de fer diferents debats on, a vegades, he hagut de defensar una posició amb la qual no estic d’acord, m’ha servit d’alguna manera. Posar-te en diferents posicions et permet veure les febleses i els punts forts dels teus arguments, i t’ajuden a comunicar-te millor.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Estic fent un màster en Economia i Polítiques Públiques a la Universitat de York, al Regne Unit. Ara mateix, no tenc cap pla a llarg termini. Estic preveient diferents opcions; però som indecís en general, estic en una situació similar a la de fa un any aproximadament, quan tenia molts dubtes sobre quin màster fer.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

M’ha generat una gran satisfacció aquest reconeixement. Em trobava confinat al Regne Unit en el moment en què vaig rebre la notícia, i em va donar una gran alegria aquesta sorpresa.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Des de ben petita he tingut molt interès en la música. Mentre estudiava l'ESO vaig descobrir que també em captivaven les tecnologies. Quan va arribar l'hora de decidir quina carrera estudiar vaig veure que Enginyeria de Sistemes Audiovisuals unia precisament dues de les coses que més m'agraden. Veient el pla d’estudis i les sortides professionals que oferia la UPF vaig tenir molt clar quina era la carrera que havia de fer.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

A part d’aprendre molt sobre temes que m'havien interessat des de feia temps, he pogut fer pràctiques al MTG, un dels grups d’investigació de la UPF. Això m’ha permès descobrir com funciona un grup d’investigació i com seria l’experiència d’un treball com aquest un cop fora de la vida universitària. El més important, però, ha sigut aprendre una mica més sobre mi mateixa. L’experiència de la vida universitària a la UPF m'ha ajudat a descobrir millor què m’agrada i què no.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic prenent-me un temps de descans i de fer cursos d’altres coses que m’interessen i que no he pogut fer mentre estudiava; però he estat treballant en una startup anomenada Plyzer durant un any i mig. De cara a l'any que ve, m'agradaria fer algun màster.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Guanyar aquest premi m’ha fet molta il·lusió. M'he esforçat molt durant la carrera per obtenir bones notes i aprendre el màxim dels temes que m’interessaven i, sobretot, dels que eren la raó per la qual vaig decidir estudiar aquesta carrera. Aquest premi suposa un reconeixement al meu esforç, i per això estic contenta. D'altra banda, la falta de noies en el sector de les tecnologies continua sent una realitat i m’agradaria que la meva experiència i aquest premi que he guanyat poguessin servir almenys per animar alguna noia més a arriscar-s'hi, i fer-los adonar que el món de les tecnologies no és que no estigui fet per a nosaltres, i que ho podem fer i ho podem fer bé. 

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Vaig decidir estudiar Enginyeria de Xarxes de Telecomunicacions —de fet, es deia Enginyeria Telemàtica quan vaig començar abans que s'apliqués el nou pla docent— perquè des de petit he tingut vocació pel món digital, i la carrera encaixava molt bé amb les sortides professionals a les quals aspirava abans de començar. A més, el fill d'un conegut també va estudiar enginyeria a la Pompeu i tenia molt bones referències de primera mà.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

El més important que he après ha sigut l'experiència de veure com l'esforç ben dirigit pot portar-te a aconseguir fites que en un principi semblaven molt llunyanes.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Porto treballant des de tercer de carrera, quan vaig entrar com a becari durant els primers mesos a PwC, una de les firmes líder en serveis professionals. I, actualment, ocupo la posició de consultor de ciberseguretat, amb l’objectiu molt proper de promocionar a sènior per continuar desenvolupant la meva carrera dins la firma.

A causa de la impressionant demanda de professionals en el sector de la ciberseguretat i les oportunitats laborals que sorgeixen setmanalment, és complicat pensar on estaré d'aquí a uns anys. El que tinc clar és que molt probablement em dedicaré a la ciberseguretat durant molts i molts anys.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Aquest premi, que vaig rebre amb molta sorpresa, ja que no era un dels meus objectius durant el curs acadèmic, suposa un gran reconeixement personal a l'esforç continuat durant els anys que he estat a la Pompeu i és un fet que recordaré sempre quan pensi en els anys d'universitat.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Quan estava a 4t. d'ESO ens van ensenyar a programar a l'assignatura d'informàtica amb el llenguatge GW-BASIC. Fins aleshores, no en tenia cap noció i vaig creure que havia trobat la meva passió: gaudia molt fent-ho i, a sobre, se'm donava bé. Des d'aleshores, per a mi, l'única opció per continuar estudiant era seguir amb allò.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

El més important que he après a la carrera és que tot camí dur és molt més fàcil de recórrer si el fas acompanyat. Que si vas sol avances ràpid, però si vas acompanyat arribes lluny.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Actualment estic treballant com a Mobile App Developer a Movetia. En un futur no gaire llunyà m'agradaria dedicar-me professionalment al desenvolupament de videojocs.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

A part d'un reconeixement al meu esforç, que no m'esperava, el que em transmet principalment és que he encertat de ple amb les decisions que he pres a la vida i que m'han dut fins aquí.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

El motiu pel qual vaig triar aquesta carrera és que, quan vaig acabar la selectivitat, no volia triar una carrera molt específica; sinó tot el contrari, una cosa que fos molt interdisciplinària i que em permetés veure molts camps al més diferents possible. Crec que Enginyeria Biomèdica ha estat una elecció bastant bona perquè durant aquests últims quatre anys he tingut l’ocasió d’estudiar moltes coses diferents, des d’enginyeria genètica, manejament sanitari, models matemàtics i biològics, simulacions, machine learning… Una mica de tot pel que fa al camp de l’enginyeria, la biomedicina i la medicina. A més, s’hi ha de sumar el fet que l’enginyeria biomèdica és un camp bastant nou, i la seva demanda està a l’alça ara mateix; però també és un problema, perquè ningú sap què és l’enginyeria biomèdica i cada vegada que dic el que estudio la gent em posa cares estranyes. Però bé, és un petit preu que s’ha de pagar per estudiar una carrera tan guai. 

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

En aquesta universitat, he tingut l'oportunitat de veure molt de prop què és fer ciència i investigació. Potser tard o d'hora acabaré oblidant molts dels coneixements que he rebut durant els últims quatre anys de carrera, però el més important no crec que siguin els coneixements, sinó les eines que he pogut adquirir per generar-ne de nous de manera eficient i crítica. En resum, el més important que he après és a aprendre. L'enginyeria biomèdica no et farà ser millor que un metge, ni un biòleg, ni un enginyer. Però et permetrà entendre't amb qualsevol dels tres, i, el que és més important, fer que els tres s'entenguin entre ells!

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic cursant el màster en Cervell i Cognició de la UPF, i treballant en la meva tesi en neurociència computacional, sobre com diferents models matemàtics per descriure poblacions de neurones permeten generar dinàmiques que siguin interessants i ens donin alguna pista sobre com funcionen les neurones de veritat. Trobo que la neurociència computacional ens va com l’anell al dit als enginyers biomèdics, ja que demana extensos coneixements de biologia, matemàtiques i computació. Per aquest motiu, tinc la intenció de continuar en aquesta disciplina i fer un doctorat, potser desenvolupant encara més el que estic fent a la tesi del màster.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Durant la carrera he tingut moments bons i no tan bons. De vegades, és molt fàcil deixar que les frustracions s'apoderin d'un mateix i adoptar una visió un xic pessimista de la situació. Aquest premi és un recordatori de la idea que el que importa de veritat són els moments bons, i que hem de continuar tirant endavant per moltes vegades que fallem. Al final, feina feta no fa destorb!

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Des que tinc ús de raó he volgut ser periodista. Els meus pares asseguren que, amb cinc anys, ja els demanava el diari; jo, el que recordo, és que m’encantava jugar a fer programes de ràdio imaginaris –la majoria de vegades, imitats– i també fer veure que narrava el partit de futbol que els meus companys de classe jugaven a l’hora del pati. Amb tretze anys vaig començar a escriure una revista sobre l’equip de futbol de la meva ciutat, el Lleida Esportiu, i amb setze vaig rodar un documental sobre els setanta-cinc anys d’història del club (75 anys en blau, 2015), de gairebé dues hores de duració, que va ser guardonat amb el IV Premi Domènec Font de la UPF. L’aigua del riu no es pot aturar, així que podríem dir que, d’alguna manera, em vaig deixar guiar per la passió del que realment m’agradava fer per dirigir el meu futur acadèmic i professional.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Durant el primer any després d’haver finalitzat la carrera, alterno substitucions a la redacció d’Esports de RAC1 amb un projecte periodístic personal anomenat Lleida en joc: és un programa de ràdio de nova creació en el qual fem les retransmissions dels partits del Lleida Esportiu masculí i de l’AEM femení, els dos principals equips de futbol de la ciutat de Lleida. És un projecte pioner a Espanya, perquè som el primer mitjà de comunicació de tot l’Estat que retransmet en directe tots els partits d’un equip femení de futbol. L’AEM competeix a la segona divisió, i cap equip de primera –ni el FC Barcelona, jugant la Champions, ni l’Espanyol– compta amb la retransmissió regular i íntegra de tots els seus partits. Del mitjà, reconegut en el XIV Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere, també en formen part un altre alumne de la promoció, l’Albert Viladegut, i un alumne actual del grau, el Miquel Pascual. A banda d’emprendre aquest projecte, que ha comportat la decisió de fer-me treballador autònom, escric al diari Segre i col·laboro amb la Xarxa Audiovisual Local. En conclusió, puc dir que el que estic fent ara s’assembla força als meus plans de futur: treballar de periodista. Si és a la ràdio, millor, i si és vinculat al món de l’esport, encara més.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Haver estat reconegut amb el Premi Extraordinari de Fi d’Estudis del grau en Periodisme representa una gran satisfacció per a mi, i hi veig reflectida la passió que sempre he tingut pel periodisme i els mitjans de comunicació.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera? 

El cinema, juntament amb el dibuix, sempre ha estat una de les meves grans passions i tenia molt clar que volia formar-m’hi acadèmicament i professional, tot i que no sabia com. Curiosament, va ser una amiga meva i no pas jo qui va descobrir aquesta carrera, comentant-me al dia següent que, quan va veure-la, immediatament va pensar en mi. Així que després d’informar-me i de veure que l’estudi de l’art cinematogràfic era una de les bases del grau, vaig decidir endinsar-m’hi de ple, combinant-ho amb estudis de dibuix de còmic durant els caps de setmana.

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

La cosa més important que he après durant aquests anys acadèmics és que tu, com a creador o creadora artística, a l’hora de fer un projecte personal, has de fer un projecte que t’agradi a tu de veritat. Perquè molts cop et sentiràs pressionat per institucions o persones perquè volen que facis X producte que a tu no t’agrada, però que ells, per raons totalment subjectives o de moda o per mantenir una imatge, creuen que és millor que el teu, i això no és així. Tu has de fer projectes que a tu t’agradin, que a tu et transmetin coses, que et moguin a tu. Perquè a l’hora de sortir a l’exterior i a l’hora d’anar a defensar aquests projectes, ho faràs amb una força mil vegades millor que si simplement fessis alguna cosa que ni et va ni et ve. Tota aquesta experiència, alhora, et fa valorar molt més aquella gent que està al teu voltant i que realment et dóna suport des del principi, que creu en tu. Per tant, jo, des de la meva experiència personal, l’aprenentatge més gran que m’emporto de tots aquests anys és: creu en els teus propis projectes, i fes el que a tu t’agrada, encara que la gent et digui que és estrany. Fes-ho i vés a per totes. 

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens? 

Actualment estic fent un curs d’animació Stop Motion i, en un futur proper, planejo fer-ne un d’animació 2D. També estic dibuixant i escrivint dos llibres (un còmic i un poemari il·lustrat, ambdós pertanyents al gènere de terror), per publicar-los posteriorment en una editorial, amb una mica de sort. De fet, això és el que em mou pensant de cara al futur, ja que m’agradaria, per una banda, treballar en el camp de la il·lustració i el còmic i, per l’altra, en el camp cinematogràfic, centrant-me en tasques artístiques com el disseny de personatges, l’animació o el concept art. Alhora, estic fent altres cursos menors i complementaris; en concret, de doblatge, de dibuix de tatuatge, d’il·lustració d’storyboards i d’idiomes.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi? 

Per a mi, guanyar aquest premi suposa un enorme reconeixement al dur treball fet durant aquests quatre anys del grau i a l’esforç invertit en els meus estudis, cosa que fa que em senti extremament il·lusionada i contenta. El fet que la Universitat m’hagi atorgat el Premi Extraordinari, em fa estar orgullosa i molt feliç, i és una recompensa i un estímul de cara al futur.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF? 

Em vaig decidir per Publicitat i Relacions Públiques perquè sempre m'havia agradat la comunicació en totes les seves formes i la creativitat.

Considerava fer una carrera més artística i humanística com a Disseny, Humanitats, o fins i tot Interpretació; o una carrera més política i global com a Global Studies o Relacions Internacionals. Al final em vaig decantar per un punt mitjà que combinés aquests interessos diversos.

En la carrera realment he treballat la comunicació en les seves diferents facetes i estils, més artístiques i més formals, la qual cosa m'obre moltes possibilitats per a especialitzar-me en el futur i per a moure'm per diferents àmbits.

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Estic treballant com a Màrqueting Communication Specialist en el departament de comunicació de Berry Global, una empresa internacional on estic portant tant campanyes internes de comunicació com campanyes externes. M'agrada poder aplicar el que he après en la carrera, i alhora aprendre sobre el món empresarial i la importància de la comunicació en diferents àmbits.

Tinc clar que vull continuar formant-me, però el món de la comunicació és tan ampli que encara tinc per decidir en què m'agradaria especialitzar-me en un futur, ara com ara estic intentant conèixer les diferents àrees.

Veient la importància que té la comunicació en el món, en el futur em veig en l'àmbit de la comunicació internacional, potser fent un màster de comunicació global i relacions internacionals, o de comunicació social, o treballant en el sector públic, posant la comunicació al servei de causes importants per a posar el meu granet de sorra.

Però no ho sé, encara tinc tot el camí per davant i podria canviar, pregunta'm en uns anys jaja.

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Perquè la veritat és que em vaig sorprendre bastant, em van cridar al treball i vaig pensar que m'havia d'haver oblidat de fer algun tràmit del títol jaja. Va ser una gran sorpresa, la veritat!

Han estat 4 anys que he gaudit molt, però també de treballar molt dur i no parar, intentant aprofitar cada projecte per a aprendre i sortir el més preparada possible.

Laura Rodríguez Fernández Publicidad i Relacions Públiques

Portar-me estigui premi és un honor, un reconeixement al treball d'aquests anys, i em sento molt agraïda.

El premi també se l'emporta la meva família per tot el suport i els ànims que m'han donat aquests anys, i els meus companys (i amics ja per a tota la vida) amb els quals he fet la majoria de projectes, dels quals he après moltíssim i que a més han fet d'aquests anys una experiència personal increïble, hem rigut moltíssim junts.

Penso en tot l'esforç i les ganes per a aconseguir estudiar en la Pompeu, i ara 4 anys després tenir aquest reconeixement de la universitat és molt bonic.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

El cert és que Global Studies no va ser una decisió gaire difícil: al cap i a la fi, és una carrera única. En primer lloc, no tenia gens clar al que em volia dedicar realment i Global Studies, per la seva pròpia naturalesa, em donava la possibilitat de “provar” tota una varietat de disciplines dins les Ciències Socials i de descobrir així, gradualment, les que més m’agradaven o se’m donaven millor. A més, totes aquestes disciplines estan unides per un tema comú que em semblava molt interessant: el món en el que vivim i com ha canviat, canvia i canviarà, o, en llenguatge més de "Global", la globalització. D’altra banda, també va ajudar molt en la meva decisió el fet de que sigués un grau en anglès i internacional – amb estudiants de Catalunya i de fora. Aquest segon punt, la composició del grau, va ser clau per mi i ha estat una de les coses que més m'han acabat fascinant de Global: ho vaig veure com una oportunitat única de conèixer altres perspectives, altres punts de vista, altres maneres de fer; en definitiva, altres persones cadascuna amb un "background" i unes inquietuds úniques. Finalment, però no per això menys important, el grau era a la UPF i jo sempre hi havia volgut anar; l’inici de Global només un any abans de que jo entrés a la universitat va ser doncs una sort immensa. 

Què és el que consideres més important del que has après en la teva experiència a la UPF? 

Sens dubte, i això és una cosa que a Global Studies s’emfatitza molt, el pensament crític i la interdisciplinarietat. El ser capaç d'observar una realitat, un problema, un conflicte i analitzar-lo de manera comprensiva i raonada des de tota una varietat de punts de vista i tenint en compte sempre, per exemple, el context històric o la "political economy" del que està passant. Això inclou també el ser molt conscient dels límits del teu propi coneixement perquè, al cap i a la fi, hi ha moltes maneres de veure les coses i - molt probablement - cap és la correcta, i determinar aquella que és, pot ser. la més adequada depèn simplement en la resposta que estiguis buscant. Absolutament crucial per mi ha estat doncs la composició de la meva classe i l'excepcionalitat dels seus estudiants, així com la qualitat dels professors i, un cop més, la varietat de disciplines que pogut conèixer gràcies a Global. 

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic estudiant un Màster a l’European Institute de la London School of Economics and Political Science (LSE). Es diu “Culture and Conflict in a Global Europe” i m'agrada pensar que és una continuació natural de Global Studies: a part de tenir “global” també al nom, tracta – en poques paraules – del que ha significat la globalització - sobre la qual vaig aprendre tant durant el grau - pel continent europeu i la Unió Europea més especificament. He tingut, doncs, la oportunitat de concentrar els meus estudis en allò que, gràcies a Global, vaig descobrir que m'apassionava: la política exterior europea.

En quant al futur, per tant, això és al que espero poder dedicar-me. Pel Setembre no tinc encara res concretat però el pla és endinsar-me al món laboral – a Londres o a Brussel·les, molt probablement. Això serà, però, temporal. A mig termini tinc ben clar que vull tornar a l'acadèmia; m’agrada massa estudiar per fer-ho només durant quatre anys de la meva vida. Un màster o fins i tot un doctorat, qui sap; el que em falta encara determinar és sobre què, a on, i amb quins mitjans. 

Què suposa per tu haver guanyat aquest premi?

Aquest premi per mi és un honor però també, d'alguna manera, una sorpresa. El nivell acadèmic a Global Studies és extremadament alt; tots érem, en poques paraules, els "primers de la classe" abans de la carrera, i això es nota. Estic per tant contenta d'haver obtingut aquest premi, i satisfeta que el meu esforç es vegi reconegut; al mateix temps, però, sóc molt conscient de que el fet que jo tingui aquest premi és en gran part el resultat d'haver tingut el privilegi de poder dedicar-me a la carrera a temps complet i fer-la la meva prioritat durant tres anys sencers.

Per què vas decidir estudiar aquesta carrera?

Des de ben petit he tingut un arrelat sentit de la justícia i una actitud crítica davant de les desigualtats, de manera que vaig intentar buscar un grau que coincidís amb el meu caràcter i amb l’impacte que volia generar en el meu entorn. Sempre havia admirat la tasca que molts advocats portaven a terme, segurament influenciat pel gran nombre de pel·lícules i de sèries que ressalten els trets més atractius d’aquesta professió. Per això, vaig considerar que exercir com a advocat podia ser una bona oportunitat per ajudar persones necessitades a lluitar pels seus drets, i em va atraure enormement el fet de poder adquirir uns coneixements que no estan a l’abast de tothom, sobretot pel fet d’entendre quins drets i obligacions tenim, i quines accions podem exercitar per tal de defensar-los. 

Per altra banda, vaig voler complementar aquesta formació amb una vessant molt més social, crítica i dinàmica, com és el cas de criminologia, per poder dotar d’un contingut més humà la formació que obtindria amb el grau en Dret. A més, aquesta combinació estava influenciada en gran mesura pel gran interès que ja en aquells moments despertaven en mi els delictes, les penes i la investigació criminal; en resum, el dret penal. 

Amb aquest doble objectiu, doncs, vaig escollir cursar el doble grau en Dret i Criminologia a la UPF. 

Què és el que consideres més important del que has après durant la teva experiència a la UPF?

Crec que parlo en nom dels meus companys i companyes de promoció quan dic que la virtut que més hem treballat durant aquests cinc anys, fora de l’estrictament acadèmic, és la resiliència. El fet de ser la primera promoció d’aquest doble grau suposa, com en molts altres aspectes, avantatges i inconvenients.

Els aspectes positius han estat poder gaudir de l’experiència de ser els primers a graduar-nos en aquest doble grau; adquirir uns coneixements en un doble àmbit, entenent que ambdós graus es complementen en molts aspectes; així com el fet de poder interactuar amb un nombre de persones major, ja que cursàvem assignatures amb diferents grups de diversos cursos, i això permet que el ventall de relacions socials s’ampliï. 

Per altra banda, tots i totes ens hem hagut d’adaptar a les dificultats que suposa ser la primera promoció d’un nou grau universitari, com el fet de tenir una càrrega de treball molt superior a la mitjana en alguns trimestres, per l’acumulació d’assignatures dels dos graus. Tanmateix, gràcies al suport dels companys i companyes del doble grau i també, molt especialment, a la nostra tutora, vam enfocar aquesta situació com un repte que havíem de superar i ens vam poder adaptar a aquestes dificultats fins al punt de poder afirmar ser, amb orgull, els primers graduats universitaris en el doble grau en Dret i Criminologia. 

Què estàs fent ara? Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic estudiant el MUADVOC a la Barcelona School of Management i estic fent pràctiques en un despatx d’advocats penalista de Barcelona. Tinc la intenció de fer les pràctiques curriculars del màster en un gran despatx i, si m’ho permeten, de continuar fent carrera al mateix despatx, ja que el meu somni sempre ha estat exercir com a advocat. M’agrada molt el dret penal, també l’econòmic, cosa que no m’esperava; però també he descobert que hi ha moltes branques del dret civil que també m’interessen. 

Tot i la intenció d’exercir com a advocat i fer carrera en un gran despatx, no perdo tampoc les ganes de continuar formant-me en el camp del dret, i especialment en el dret penal, així com continuar creixent personalment a partir de diferents experiències, des d’aprendre idiomes fins a practicar nous esports. 

Què suposa per a tu haver guanyat aquest premi?

Em fa molta il·lusió haver rebut aquest premi, ja que ho veig com un reconeixement a tot l’esforç invertit en aquests cinc anys. Han estat moltes hores davant dels apunts, molts seminaris per preparar, molts exàmens amb el característic full de lectura òptica, dos TFG... 

Veig el Premi Extraordinari com un record tangible del meu pas per la UPF i com un mèrit no només per a mi, sinó per a totes les persones que m’han ajudat en diferents aspectes ja que, si no hagués estat per elles, no hauria pogut rebre aquest premi. 

Als meus amics, família i parella, per haver-me donat suport i ajudat a desconnectar sempre, i especialment en època d’exàmens, i per haver-me ensenyat a relativitzar les coses i a valorar el que és realment important. 

Als meus professors i professores, per transmetre’m els coneixements que han fet possible que rebi aquest premi i per estar disposats sempre a ajudar-nos i assessorar-nos en tots els sentits, no només en l’estrictament acadèmic. 

A les meves companyes i amigues del doble grau, perquè han fet que els moments durs no fossin tan durs, i perquè m’han permès conèixer persones extraordinàries que valoro com una de les millors coses que m’emporto de la meva experiència acadèmica a la UPF.