Article publicat a CTXT el 2 de setembre de 2023.

A Espanya, des de fa gairebé dos segles, cada cinquanta anys ha sorgit una oportunitat per canalitzar políticament la pluralitat nacional i la diversitat dels seus territoris. El projecte homogeneïtzador de la monarquia borbònica, impulsat amb energia al segle XVIII, va conformar la base unitària de l'Estat liberal construït al llarg del segle XIX, els eixos conceptuals dels quals han persistit, en certa manera, fins als nostres dies. S'han llançat innombrables propostes al llarg dels anys per transformar aquest model centralista, però l'Estat administratiu hispà, amb la seva genètica unitària, n'ha prosseguit la consolidació i l'expansió més enllà dels obstacles i les dificultats que ha anat trobant. Sens dubte hi va haver conjuntures crítiques on es van posar en qüestió els fonaments del model centralista, amb l'objectiu d'acomodar les institucions polítiques a una realitat territorial molt més complexa i variada: la Primera República i les propostes federals, els estatuts d'autonomia impulsats durant la Segona República, o la construcció de l'Estat de les Autonomies amb la constitució de 1978. No cal afegir que cadascuna va fracassar, a la seva manera, encara que algunes menys que altres.

[Seguir llegint]