Article publicat a l'Ara el 9 de setembre.

Invasions biològiques, espècies invasores, llistes negres, espècies més buscades, intrusos. I també expansió agressiva, danys irreversibles, cost econòmic, propagació i voracitat. Així és com ens referim a les plantes i animals que proliferen en territoris en els quals no són autòctons.

Hauríem de ser conscients de l’enorme càrrega criminalitzadora que té aquest llenguatge. Envair, el terme més emprat, és definit al diccionari de l'IEC com a "entrar per la força en un territori per ocupar-lo i saquejar-lo". Òbviament, aquest llenguatge no té res a veure amb la realitat de plantes i animals a la natura. Els estudis, com el darrer de Nacions Unides, ja fa temps que expliquen que l’enorme mobilitat d’espècies que hi ha al planeta té, sobretot, causes antropogèniques. És a dir, que si a Catalunya hi ha porcs vietnamites, vespes asiàtiques, visons americans o coipús és per culpa de l'activitat humana; a través de l’horticultura, l’agricultura, la gastronomia, la moda, el transport internacional, el turisme, l’afició dels humans per tenir animals de companyia inusuals o la pol·lució i pèrdua d’habitats que causem.

[Seguir llegint]