El Congrés Internacional Traduccions i Recepció de Dante en les Llengües Romàniques, en el marc de la celebració del setè centenari de la mort del poeta Dante Alighieri (1265-1321), estudiarà la recepció i les traduccions de l’obra del poeta italià en les llengües romàniques, des del període medieval fins a l’actualitat.

La trobada, organitzada pel Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, conjuntament amb la Societat Catalana d’Estudis Dantescos i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans, s’allargarà una setmana (del 13 al 17 de desembre) i se celebrarà a l’auditori del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra.

És la primera vegada que es planteja una recerca comparada de les traduccions i de les formes de recepció de l’obra de Dante

La inauguració tindrà lloc el dia 13 de desembre, a les 9.30 hores, en un acte en què intervindran el director de l’Istituto Italiano di Cultura Barcellona, Lucio Izzo; la directora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, Anna Espunya; i el codirector del congrés, Rossend Arqués, reconegut italianista de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Estudis Dantescos; i amb la presència del cònsol general d’Itàlia a Barcelona, Emanuele Manzitti. Seguidament, Lola Badia, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona i experta en literatura catalana medieval, impartirà la conferència inaugural.

El congrés s’adreça, en particular, a professors i investigadors que centren la seva recerca en aquest camp, a estudiants de màster i de doctorat, i, en general, a tothom interessat en l’obra del gran poeta florentí. Per assistir-hi, cal inscriure’s prèviament de manera gratuïta a la web oficial del congrés. També es podrà seguir en streaming, demanant l’enllaç de connexió Zoom a través de l’adreça electrònica ([email protected]).

Un congrés pioner en l’estudi de les traduccions de Dante de manera comparada

El congrés, en què col·laboren l’Istituto Italiano di Cultura Barcellona, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Institut d’Estudis Medievals (UAB) i el Departament de Filologia Francesa i Romànica (UAB), s’emmarca en els estudis que es duen a terme des de fa anys a les universitats catalanes, que parteixen de la necessitat d’aprofundir en l’anàlisi de les traduccions concretes de l’obra de Dante i, més en general, en el diàleg que cada període cultural ha establert amb el gran poeta florentí. Així mateix, la trobada vol recuperar l’esperit de les manifestacions culturals que, coordinades per Ramon d’Alòs-Moner (1885-1939), secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans, erudit, bibliòfil i dantista, es van dur a terme l’any 1921 en motiu del sisè centenari de la mort de Dante.

Marta Marfany, codirectora del congrés, professora agregada del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, remarca que és la primera vegada que es planteja una recerca comparada de les traduccions i de les formes de recepció de l’obra de Dante. L’àmbit d’estudi s’ha acotat a les llengües romàniques per la centralitat de Dante en la tradició romànica: la primera traducció en vers i completa de la Divina comèdia és la catalana d’Andreu Febrer (1429), precedida per la castellana en prosa de l’Infern d’Enrique de Villena (1428); les segueixen les traduccions franceses i una altra de castellana a principis del segle xvi. El segle xix, amb el Romanticisme, és el segle d’or de les traduccions de Dante, que proliferaran fins i tot al llarg dels segles xx i xxi en totes les llengües romàniques, també l’occità, el romanès i el gallec i el portuguès, totes presents en aquest congrés. «Dante va escriure De Vulgari Eloquentia, considerat el primer tractat sobre les llengües romàniques, i les divideix entre la llengua d’oïl, la llengua d’oc i la llengua del sí. L’objectiu del congrés era que hi fossin representades totes les llengües romàniques que han traduït Dante al llarg de la història», afegeix Marta Marfany.

Fins no fa gaire s’estudiaven en profunditat les obres originals, mentre que les traduccions es consideraven secundàries, menys dignes de ser estudiades. Ja fa uns anys que els estudis literaris i de traducció han posat el focus en les traduccions, «perquè expliquen tantes coses com una obra original». El cas de Dante és paradigmàtic: s’ha estudiat moltíssim la seva vida i la seva obra, i també s’ha analitzat força la recepció que ha tingut en diverses literatures. «Ara bé, les traduccions dantesques són un àmbit que, si bé s’ha delimitat, encara cal estudiar amb profunditat, amb una perspectiva que abraci tota la història, des de l’època medieval fins als nostres dies, i totes les literatures, especialment les romàniques», explica Marfany.

Àmplia participació d’experts, amb activitats acadèmiques i culturals

El congrés té un caràcter marcadament multilingüe (es faran comunicacions en català, italià, castellà, occità, gallec, francès i anglès) i inclourà comunicacions d’experts en italianística i en Dante, tant d’universitats catalanes (Rossend Arqués, Eduard Vilella, Rafaelle Pinto, Gabriella Gavagnin), com d’universitats estrangeres (Pietro Cataldi, Marcello Ciccuto, Philippe Guérin). Si bé totes les filologies hi són representades, la presència d’experts en literatura catalana en aquest congrés és important: Lola Badia (UB), Lluís Cabré (UAB), Miriam Cabré (UdG), Marcel Ortín (UPF) i Josep Pujol (UAB), entre d’altres.

A més de les 35 comunicacions que es presentaran, hi haurà quatre conferències plenàries, a càrrec de Lola Badia (Universitat de Barcelona), que farà la conferència inaugural (13 de desembre, 9.30 hores); Joan F. Mira, traductor de la Divina comèdia al català (15 de desembre, 9.30 hores); Marcello Ciccuto (Università di Pisa), president de la Società Dantesca Italiana (16 de desembre, 9.30 hores); i José María Micó, catedràtic de Literatura del Departament d’Humanitats de la UPF i traductor de la Divina comèdia al castellà, que farà la conferència de clausura (17 de desembre, 15.15 hores).

Més enllà de la part acadèmica i de recerca, en el marc de l’esdeveniment es faran altres activitats culturals. D’una banda, se celebraran dos actes de presentació de tres traduccions que s’han publicat al llarg d’aquest 2021: les dues traduccions catalanes de la Vida nova, una de Rossend Arqués i l’altra d’Àngels Gardella (13 de desembre, 17.30 hores) i la traducció al castellà de la Divina comèdia, de Raffaele Pinto (14 de desembre, 17.30 hores). D’altra banda, Raffaele Pinto (Universitat de Barcelona), reconegut dantista i traductor de l’obra italiana i llatina del poeta florentí, també serà una de les veus de la lectura que es farà de la Divina comèdia en italià, català i castellà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (16 de desembre, 18.30 hores).

A més, s’ha preparat una exposició en format virtual i també presencial que, sota el títol "'Il miglior fabbro del parlar materno'. Dante traduït", es podrà visitar a la planta baixa de la Biblioteca / CRAI del Poblenou del dia 13 de desembre del 2021 fins al 14 de gener de 2022. En la mostra es fa un recorregut pel fons Dante de la biblioteca, posant una atenció especial en el fons Alòs-Moner, donat el 2010 a la UPF.